Fer més amb menys: la virtualització de l’emmagatzematge com a principal factor econòmic de reducció de despesa en tecno…

Antecedents/Problemàtica

L’empresa d’avui en dia és una gran devoradora d’emmagatzematge (storage). Mentre que els estàndards de mercat indiquen que el 97% de les empreses tenen un creixement en emmagatzematge superior al 80% anual, la majoria d’estudis coincideixen en el fet que cada 18 mesos es duplica la quantitat d’informació mundial.

A casa nostra, a l’Ajuntament de Terrassa, no som aliens a aquesta problemàtica i amb projectes com la digitalització d’expedients, la implantació de la gestió documental en tota l’organització o la implantació de l’administració electrònica, hem experimentat durant els últims dos anys un creixement del 100% anual respecte a l’any anterior. Altres projectes, com la virtualització de tot el parc de servidors així com el creixement dels mateixos fruit de les noves arquitectures tecnològiques que s’estan implantant o futures iniciatives enfocades a la virtualització d’escriptoris, ens han obligat a replantejar la nostra estratègia tecnològica pel que fa a l’emmagatzematge, ja que aquests projectes es basen, de base, en disposar d’una gran capacitat d’emmagatzematge.

Aquest coll d’ampolla ja el vam detectar fa quasi dos anys i vam començar buscar en el mercat com resolien les gran empreses aquesta problemàtica. Com a responsables de l’estratègia tecnològica, tot i que disposàvem d’una SAN prou adequada, vam visualitzar com la projecció de les necessitats futures ens dibuixava un escenari de provisió obligatòria de maquinari nou complementari en poc temps i en unes quantitats important.

D’altra banda, la dependència d’un sol fabricant minimitzava les opcions, fent difícil buscar una solució que permetés obrir el mercat i les seves ofertes alhora que poder integrar tecnologies diferents d’emmagatzematge. Cal tenir en compte que no és el mateix les necessitats d’emmagatzematge d’una Base de Dades que les necessitats d’allotjament d’una documentació digitalitzada de consulta puntual.

Però la problemàtica no era només aquesta. Tot i que com a responsables de tecnologia podíem apostar per la solució més fàcil (canviar de SAN, és a dir, canviar de maquinari), teníem també clar que no era la millor solució pels costos associats a cada canvi de maquinari. Aquest simple moviment ens suposava canviar de programari de gestió de la SAN, hores de consultoria i tècnics, i canviar la dependència d’un fabricant per la dependència d’un altre fabricant. A tot això, apareix un paràmetre més: el mercat. L’obsolescència anunciada respecte als discos de fibra (end-of-life anunciat el mes d’agost de 2010 pels fabricants mundials), l’evolució tecnològica cap a discs SAS i SSD i les noves tecnologies que tenim constància que veuran la llum al llarg de 2011 encaminades a disposar de disc més ràpid i  a millor preu, eren variables que calia considerar.

Com a “traca” final, el que es buscava era “Fer més amb…menys”. Com es podia fer que un maquinari de menor rendiment es compatibilitzés amb un d’alt rendiment? Com fer que aquest maquinari pogués tenir un comportament de gairebé altes prestacions? Com fer que convisquessin tecnologies diferents (Fiber Channel i iSCSI o SAS amb SATA)? Com podíem disposar d’una solució que ens alliberés de la dependència d’un fabricant? Finalment, amb els temps que corren, com fer que invertint CAPEX s’assolissin uns estalvis d’OPEX de cert nivell?

Objectius

A dia d’avui la virtualització és el nou gran paradigma dels sistemes d’informació. L’entorn actual és canviant en dos vectors. El vector tecnològic i la seva obsolescència tècnica accelerada pel naixement de noves tecnologies. El segon vector en forma de temps, on els temps actuals i el canvi d’entorn obliga a que les solucions que s’adopten “a curt” molts cops queden “fora de joc” degut a un canvi de paradigma.

En aquest context, al servei de tecnologia vam haver de prendre una decisió d’abast prou important amb l’objectiu de dotar-nos d’una plataforma d’emmagatzematge que en primer lloc, tot i els canvis tecnològics als que estem abocats en el futur, asseguréssim la inversió del projecte a llarg del temps (assegurar el CAPEX, és  a dir, la inversió). A més, calia dotar-nos d’una plataforma fiable, que aportés funcionalitats capaces de gestionar i homogeneïtzar diverses tecnologies (SAS, SATA, iSCSI, FC) a fi d’utilitzar tecnologia al millor preu possible en funció de la necessitat específica (assegurar/racionalitzar l’OPEX, és  a dir, la despesa) amb un increment de rendiment superior al 30%, oferint, a més a més, redundància i continuïtat de negoci o servei.

Finalment, com afegit, tot el parc de servidors de l’Ajuntament evolucionaven a un entorn virtual consumidor de molt emmagatzematge i a més, teníem un projecte ambiciós de renovar el parc d’ordinadors de l’organització que coneixent les tendències de mercat existents (la virtualització d’escriptoris) ens abocava encara a més consum d’emmagatzematge. L’objectiu doncs, era molt ambiciós.

Fases del Projecte – Recursos emprats

FASE I. Identificació de Requeriments i objectius.
Durant un mes, el servei de tecnologia va realitzar una recopilació de necessitats, requeriment i objectius que emmarcaven el projecte. La conclusió de la fase era que un producte de virtualització d’emmagatzematge era el que podria donar cobertura a totes les nostres necessitats.

FASE II. Selecció del Producte.
Aproximadament, durant els dos mesos següents, el servei de tecnologia va fer avaluació de diversos productes que al principi podien cobrir els requeriments. Amb els dos productes finalistes es van fer Proves de Concepte, seleccionant al final de la Fase, Datacore, un producte americà, de molta implantació als EE.UU i a França (seu europea del fabricant). El període de vacances també cal comptabilitzar-lo.

FASE III. Diverses empreses especialitzades i partners oficials del producte, i amb coneixements del mateix, van optar al projecte. També, vam portar a terme els processos de contractació d’emmagatzematge d’alt rendiment i de baix rendiment, en mode rènting enlloc de compra, per tal de superar a mig plaç la segura obsolescència que la tecnologia d’emmagatzematge patirà fruit de les evolucions tecnològics del sector.  A més, entre l’elaboració dels plecs i l’adjudicació final, van passar dos mesos més aproximadament, als que vam haver d’afegir els temps de recepció i subministrament dels productes adquirits i incidències en la recepció dels mateixos.

FASE IV. Implantació.
A febrer de 2011 va començar la instal·lació de la nova infraestructura virtualitzada d’emmagatzematge en el CPD (centre de procés de dades) i va concloure de manera satisfactòria, entrant en explotació el 17 de març de 2011, segons el calendari previst. Dins del mateix projecte s’ha format a 4 tècnics del servei de tecnologia als que s’ha certificat convenientment per donar suport a la nova plataforma.

Hi seguim treballant? Sí, actualment estem passant els diferents serveis existents que s’alimentaven i treballaven de l’antic sistema d’emmagatzematge al nou sistema, amb les mínimes interferències (quasi inexistents) en la tasca diària que es porta a terme des d’un punt de vista funcional.

Resultats – Beneficis

Els resultats han estat immediats per a l’organització:

• En primer lloc, la migració de les dades no ha suposat un gran problema ni un excessiu esforç, facilitant els canvis.
• L’increment del rendiment ha estat evident, observant-se un increment superior al 30% amb el mateix maquinari anterior.
• Amb l’ús del Thin Provisioning, l’ocupació ha estat reduïda, podent-la gestionar “on demand”
• El sistema permet usar emmagatzematge (storage) de baix cost per a propòsits no crítics i storage d’un import major per als crítics, podent l’administrador seleccionar quin tipus de tecnologia vol utilitzar en funció del projecte, adequant la despesa del mateix.
• Sobre la base del punt anterior, Datacore implementa, en la nova versió ja existent i que actualitzarem properament, la funcionalitat d`”Auto Tiering”, de manera que gestiona el sistema perquè la informació que no té un ús intensiu sigui moguda automàticament a storage de baix rendiment/cost mentre que la informació d’ús intensiu és promoguda a storage d’alt rendiment, de manera automàtica
• Estant en portes d’un projecte estratègic com el d’Escriptoris Virtuals, l’ús d’una tecnologia com al que hem posat en funcionament, ens ha de permetre reduir de forma important la despesa per escriptori, ja que amb “el Tiering” podem optar pel rendiment/cost de l’emmagatzematge mentre que amb el Thin Provisioning s’assoleix un aprovisionament/desplegament més ràpid (només utilitzarem el que realment necessitem) i a una despesa per ocupació més reduïda.
• No només és un projecte d’abast intern. El ciutadà també es beneficia directament d’aquesta implementació, doncs permet una resposta més àgil dels serveis d’IT de l’Ajuntament alhora que tindríem, unes despeses comparatives més reduïdes, obtenint un rendiment superior. En una frase, “Més per menys …”

Conclusions

A dia d’avui és molt important estar al dia de les noves tecnologies existents en el mercat. Aquest aspecte és crític per a prendre decisions que proveeixin un retorn de la inversió tant des d’una visió tècnica, organitzativa com econòmica i que puguin perdurar en el temps.

Especialment, la virtualització com a concepte és el paradigma de la tendència ara per ara i és per això que ja vam apostar en aquesta línia amb VMware fa anys en el camp de la virtualització de servidors. Un cop ampliem el model a la virtualització de l’emmagatzematge aplicant el model amb Datacore, ens trobem, avui, ja treballant en la prova de concepte de la virtualització d’escriptori. Aquest nou paradigma requereix nous punts de referència i noves valoracions. No sempre serveixen els models anteriors.

Voldria fer especial èmfasi en tres eixos: la selecció de la tecnologia/fabricant, l’equip humà del servei de tecnologia que tenim a l’Ajuntament i en el partner tecnològic. En aquest cas, els tres eixos han estat decisius. Metodologia i gestió del projecte són bàsics per a assegurar que el projecte sigui un èxit. En l’aspecte humà, gestió de l’equip, motivació i formació han estat els puntales que donen suport i infraestructura al projecte.

L’equip

Darrera uns resultats excel·lents, sempre hi ha un equip excel·lent. Lluis Aunós, ha estat el responsable del projecte però ha treballat en equip i de manera molt important amb en José María Marañón i en JuanCarlos Rodríguez. També han participat en el projecte, Juan Luís Velasco, Alberto Sol, Jonathan Llovich i Raúl Peña.

Per part del proveïdor, Orbal, agrair la feina a Josep maria Gris i Gerard Sellarès, pel seu coneixement, gestió de projecte i transferència de coneixement.

Com dèiem anteriorment, en Lluis Aunós, Alberto Sol, Jonatan Llovich i Raúl Peña, ha rebut formació respecte aquesta nova tecnologia i han estat certificats com experts de la mateixa.

Xavier Sancliment Casadejús
Director de Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat