INTEROPERABILITAT, assignatura pendent de les nostres administracions

Els dies 22 i 23 de febrer es celebrà a Madrid, a la seu de la Fabrica Nacional de Moneda i Timbre, el Congrés Nacional de Interoperabilitat i Seguretat, organitzat pel “Club de la Innovació”. El congrés va comptar amb la col·laboració del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública i la FEMP i amb el patrocini de diverses empreses del sector TIC i financer.A la cloenda del Congrés es van lliurar premis a les organitzacions més capdavanteres en l’aplicació de solucions inter-operatives en cada un dels nivells d’administració. En el nivell local, l’Ajuntament de Terrassa varem compartir amb l’ajuntament de Rivas Vaciamadrid l’honor del premi a la seu electrònica més completa des d’aquest prisma de la interoperabilitat.

Satisfets per la distinció, des de Terrassa voldríem aprofitar l’avinentesa per a col·locar en l’agenda política catalana, ara que recent estrenem govern del país i estem a punt de renovar els govern municipals, aquesta qüestió de la col·laboració entre les administracions en benefici de la ciutadania, que és el significat real del terme interoperabilitat per a la “gent del carrer”.

LOCALRET va impulsar, ja fa deu anys, (!com passa el temps!), un acord polític “de país” per accelerar la modernització de les nostres administracions i convertir-les en un factor de competitivitat del territori, en un element de suport a l’activitat econòmica i social, entenent que , més enllà de la seva funció clàssica d’administrar els recursos públics, els governs havien de ser promotors de l’avenç cap a la societat de la informació i el coneixement.

Ens deia el professor Castells en aquells moments que la “fase social” d’Internet, la socialització de l’ús i dels beneficis de les TIC al conjunt de la població, depenien molt de l’empenta del sector públic. Per això, varem deduir que el desenvolupament de la societat de la informació a Catalunya requeria en primer lloc un acord doblement transversal: polític, de tots els partits, i institucional, de tots els governs, cosa que finalment s’aconseguí entorn del “pacte parlamentari pel desenvolupament de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes” del 23 de juliol de 2001.

En segon lloc, calia un lideratge públic decidit. L’Administració havia de donar exemple, utilitzar les TIC per a fer realitat els preceptes col·laboratius i simplificadors de la llei 30/92, molt anterior al fenomen Internet, però clarivident en la necessitat de canviar els procediments. Es va produir l’acord  i es van endegar molts projectes, alguns exitosos i altres menys, però es posaren en marxa els elements bàsics per a la digitalització de la gestió pública i per a possibilitar els intercanvis d’informació per a simplificar i agilitzar les gestions al ciutadà. Va venir desprès tot el desplegament normatiu que conclou amb la llei 11/2007 i el dret dels ciutadans a la seva relació telemàtica amb les administracions. I ara, per fi, ningú discuteix que s’ha de reduir la “carrega administrativa”, a la qual se li ha dedicat fins i tot una directiva de serveis de la UE.

Però, sincerament, anem fluixos de lideratge compartit, emprenedor i transversal per assolir els objectius plantejats com a país. 10 anys desprès del pacte, malgrat haver obert les nostres bases de dades i possibilitar els intercanvis sobre el concepte de “dada única i compartida”, a les OAC municipals es continua atenent quantitats enormes de ciutadans i ciutadanes que venen a buscar certificats per a dur-los a algun servei d’algun Departament de la Generalitat o d’algun Ministeri…

Si voleu, en properes entregues a aquest bloc aprofundim el tema i posem dades concretes. Però cal, de debò, posar-se les piles en servir i satisfer conjuntament, eficientment, les demandes que els contribuents ens plantegem als servidors públics de tots els nivells. ¿ens hi posem?

Lucio Villasol, Coordinador de l’Àrea de Govern de l’Ajuntament de Terrassa