No deixar ningú enrere. Aquesta frase senzilla, curta i clara resumeix la gran fita dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una veritable agenda mundial aprovada el 2015 per Nacions Unides i que aspira a eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i configura un full de ruta d’actuació per assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible. Per conèixer de més a prop els ODS, l’Ajuntament de Terrassa va organitzar el passat 8 de maig un taller per donar a conèixe’ls a tots aquells tècnics municipals interessats. L’activitat, en el marc del Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu de l’Ajuntament, va comptar amb la participació de 43 tècnics i tècniques de diferents serveis municipals. Els responsables d’impartir el taller van ser el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, i el tècnic del mateix servei, Jordi Torrents, que van comptar amb el suport de la tècnica del servei de Promoció Industrial, Joana Lagunas, i del referent de projectes d’Smart Cities, Albert Marín, que van explicar el vincle dels ODS amb els projectes d’Economia Circular i Terrassa Energia Intel·ligent. La sessió es va cloure amb una dinàmica que va permetre que els tècnics treballessin de forma transversal i col·laborativa el vincle d’alguns dels ODS amb projectes que s’estan treballant des del consistori terrassenc. La coordinació del taller ha estat a càrrec de les tècniques que gestionen el Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu Marta Pérez i Eugènia Dinarès.


L’Agenda 2030 és una agenda integral i transversal —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles. Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu. Durant el taller es va detallar també que l’Agenda 2030 estimula l’acció dels ODS en cinc esferes de vital imporància (conegudes com les 5 P): Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariat. Els principals objectius del taller van ser visibilitzar els ODS i donar-los a conèixer entre els tècnics, a més de començar a entendre la filosofia de treball transversal i visió local amb perspectiva global.

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OM), agenda del desenvolupament vigent fins al 2015. Els OM van tenir el seu sentit, però ja els podem considerar superats, potser amb un tic més paternalista i molt orientats dels països del Nord cap els del Sud. A més, els governs locals no van participar per a res en la seva negociació i redacció, mentre ara sí que s’ha fet.

L’Agenda 2030 ens interpel·la a tots, des de les esferes internacionals, nacionals, regionals i locals. Cada nivell de govern responsable s’ha de comprometre mitjançant consensos, aliances i col·laboracions amb altres actors (tant del món empresarial, com acadèmic, com de la societat civil) per impulsar, implementar i aconseguir les fites marcades. Si algú es pregunta que això dels ODS no té res a veure amb l’administració local, que forma part d’una agenda mundial, cal que consideri que no és així, que les ciutats han de ser la clau. Pensem que més de la meitat de la població mundial ja viu a les ciutats. I pensem que els ODS no són més que un full de ruta que, al final, tenen la seva aplicació final en les polítiques del nostre dia a dia.

Seguim aterrant al món local. Parlem d’objectius transversals, i aquí és on entra la tasca dels diferents serveis municipals. Sovint podem tenir la sensació que tirem endavant projectes desvinculats d’altres àmbits, però res del que fem és neutre, res pot estar aïllat. Potser tenim un projecte que es vinculi molt directament, per exemple, a l’ODS d’Indústria i Innovació, però si anem obrint el focus segur que hi podem trobar lligams amb la igualtat de gènere, amb el consum responsable, amb l’eficiència energètica, amb el treball digne o amb la fi de la pobresa. Tenir en compte els ODS també implica sensibilitzar, donar visibilitat a tot allò que fem a través de la participació ciutadana o fins i tot a través de programes educatius, per exemple. Hi ha una cita del que va ser secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, que diu que “la lluita per la sostenibilitat global es guanyarà o es perdrà a les ciutats”, partint d’una idea clau com és la de que no es pot fer política local sense una visió global.

Què estem fent a Terrassa? En una recent trobada internacional dels ODS se’ns va dir que només el 20% de ciutats del món s’hi estan implicant i que els tres àmbits per aconseguir l’aterratge passa per:

– Donar-los a conèixer (a Terrassa ja estem començant a treballar la visibilitat amb roll ups i material divulgatiu. Aquesta visibilitat, a nivell estatal, s’està duent a terme des de l’Alt Comissionat de l’Agenda 2030 i segurament molta gent haurà vist el pin del ODS al president del Govern, a ministres, a diputats o com a imatge en rodes de premsa juntament amb les paraules Agenda 2030.

– Compromís polític: a Terrassa ja hem dut a terme dos tallers amb tot l’equip de govern per treballar cadascun dels ODS i com s’alineen amb els compromisos del Pla de Mandat que està acabant. Ha estat un bon exercici per conèixer, per entendre la transversalitat i per fer un mapping, un monitoreig per identificar quins són els ODS que més tenen a veure amb Terrassa i en quins àmbits es treballen, a més de participar directament en l’elaboració de l’Agenda Catalana i l’Espanyola, de col·laborar amb la Diputació, amb el grup de treball específic de la xarxa Eurocities i a la xarxa mundial CGLU.

– Implementar, localitzar, alinear: de moment, hem començat alineant amb el Pla de Mandat, però ara tocarà involucrar els serveis i en un futur poder passar alguna eina que serveixi per mesurar indicadors. Els ODS no han d’implicar canvis radicals en la nostra forma de fer, però sí que poden servir per mirar cap a totes les bandes, per reorientar prioritats i per mostrar quin és el paper dels municipis en la reducció de les desigualtats i en assolir les fites del desenvolupament sostenible. Que, al cap i a la fi, vol que qualsevol política, com hem dit al principi, no deixi ningú enrere.

Tots els ODS tenen finalitats relacionades amb el treball diari dels governs locals. Una ciutat com Terrassa, doncs, no ha de limitar-se a aplicar l’agenda; ha de ser responsable política i social, ha de promoure el canvi per vincular objectius globals a la comunitat local. Terrassa és, i ha de ser, un element actiu a l’hora d’identificar aquelles persones de la ciutat en situació més vulnerable; en generar polítiques de desenvolupament econòmic; en donar suport a la producció agrícola; en planificar un transport sostenible; en reduir la contaminació ambiental; en fomentar formació inclusiva, equitativa i de qualitat en tots els processos d’aprenentatge; en apoderar dones i nenes per assolir una igualtat de gènere real; en garantir un accés a l’aigua i a una energia assequible i eficient; en construir infraestructures resilients; en potenciar la innovació; en col·laborar a reduir la desigualtat entre països; en garantir un consum responsable; en promoure una societat pacífica i inclusiva. En resum, treballar perquè Terrassa sigui inclusiva, segura, resilient i sostenible.


MAIG DE 2019.- L’Auditori de Terrassa va esgotar les seves 330 localitats en el concert anual que l’Ajuntament celebra en motiu del Dia d’Europa. En aquesta ocasió, l’actuació va anar a càrrec de Terrassa Òpera, que va interpretar diverses àries de compositors europeus. L’acte comptava, com en d’altres ocasions, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El tinent d’alcalde Marc Armengol va ser l’encarregat de fer el discurs inicial de l’acte, i va recordar que “a Terrassa celebrem aquest dia per recordar que l’ideal d’Europa, amb tots els seus defectes i contradiccions, és el progrés, la justícia social i la preservació de la diversitat cultural”. Armengol va recordar que aquesta història i valors cal tenir-lo en compte ara que s’acosten eleccions europees (el 26 de maig, el mateix dia que les eleccions municipals). El regidor va esmentar igualment que estem passant “temps convulsos amb el Brexit, la crisi dels refugiats o el creixement d’idees polítiques molt allunyades de l’ideal originari de construcció europea.

El Dia d’Europa se celebra cada 9 de maig amb la idea d’apropar la integració europea a la ciutadania. El 9 de maig de 1950, l’aleshores ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració que va servir com a punt de partida de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). La van formar països que poc abans eren enemics i que havien combatut en la II Guerra Mundial, i allò va ser l’embrió de la posterior Unió Europea. L’acer i el carbó que havien servit per a la guerra van esdevenir símbols de la pau, de la convivència i de la construcció d’un projecte comú. Des de 1950 els europeus i les europees vam començar a deixar de banda discrepàncies i antigues enemistats per centrar-nos en allò que ens uneix, amb un mercat únic que va permetre integrar amb èxit la llibertat de moviment entre els estats membres, el programa Erasmus, la moneda única i altres polítiques d’integració.

Els músics que van protagonitzar el concert van ser la soprano Anna Farrés; el baix-baríton Joan Carles Esteve; el tenor Ezequiel Casamada; la pianista Mònica Lao i el també pianista i director Joan Manau, que van estar acompanyats pel cor de veus Terrassa Òpera. Les àries que van interpretar corresponien a òperes de Gounod, Verdi, Bizet, Mozart, Puccini, Rossini, Valls, Wagner (amb una versió a piano de Liszt) i Donizetti.

 

 

 

 

 

 


Alguns dels assistents a les trobades / FOTO: Diputació de Barcelona

MAIG DE 2019.- La Diputació de Barcelona va rebre els passats 25 d’abril i 8 de maig dues visites d’estudi de delegacions de Turquia finançades per la Unió Europea i amb l’objectiu de conèixer l’experiència de la corporació en l’àmbit de l’atenció als consumidors i l’impacte per als governs locals de la seva participació en xarxes internacionals. La segona jornada, organitzada per la Direcció de Relacions Internacionals, va comptar amb la participació de l’Ajuntament de Terrassa i la Gerència de serveis d’Espais Naturals, els quals van compartir la seva experiència amb els membres de la delegació de Turquia formada per representants de la Direccció General d’Afers Europeus del Ministeri d’Afers Exteriors i de la Unió de Províncies.

FOTO: El Economista.es

Aquesta visita ha estat fruit de la relació de col·laboració entre l’European Institute of Public Administration (EIPA) i la Diputació de Barcelona. L’objectiu de la visita era conèixer diferents experiències sobre la participació dels governs locals en xarxes europees i internacionals i el seu impacte en el desenvolupament sostenible del territori.

 


FOTO: Vladimir Shvemmer / EUROCITIES

MAIG DE 2019.- Terrassa va participar, entre el 10 i el 13 d’abril, al fòrum de Cultura de la xarxa EUROCITIES amb implicació directa al debat del grup de treball d’indústries creatives. 92 representants de 61 ciutats es van reunir a Chemnitz, Alemanya, per discutir el paper de les administracions de les ciutats en el desenvolupament i el suport de xarxes d’organitzacions culturals locals i grups d’interès. Aquestes xarxes locals resulten útils per entendre millor les especificitats dels actors culturals i creatius locals; identificar les seves necessitats de suport, tant financeres com no financeres; compartir coneixements entre actors; desenvolupar àrees de cooperació i confiança entre els actors; per ajudar les autoritats locals a desenvolupar serveis de suport innovadors per a actors i espais culturals i creatius locals.

A Chemnitz, es van compartir exemples locals sobre com desenvolupar millor i donar suport a les xarxes d’organitzacions culturals locals i de les parts interessades. La mateixa ciutat alemanya va detallar com ha desenvolupat una nova estratègia cultural amb una estructura que reflecteix els resultats d’una estreta col·laboració amb organitzacions culturals locals. La ciutat ha desencadenat un procés constant de creació de xarxes amb estructures i grups d’interès existents i de nova creació procedents d’una àmplia gamma de sectors, així com representants de política cultural, ciència i administració, en estreta col·laboració amb l’equip que prepara la sol·licitud de la ciutat al títol europeu de Capital de la Cultura 2025.

Es van detallar també exemples de cooperació i proximitat cognitiva entre administracions municipals i organitzacions culturals. En aquest sentit ja s’expliquen diversos exemples locals: a l’Acadèmia del Teatre Infantil de Göteborg, Suècia, els escriptors teatrals joves i establerts es poden unir i compartir riscos que d’altra banda no serien assequibles per als artistes emergents. La ciutat anglea de Leeds dóna suport al grup Donut, un grup autònom de llocs culturals situats fora del centre de la ciutat que promou una narrativa global sobre la cultura que no és hegemònica per les grans institucions.

La pròxima trobada del fòrum de Cultura tindrà lloc a Leeds entre els dies 9 i 11 d’octubre del 2019 per centrar-se en el tema de ciutats inclusives a través de diverses associacions,


ABRIL DE 2019.- Terrassa va ser una de les ciutats assistents a la 3a Cimera de Cultura de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) a Buenos Aires (Argentina) entre els dies 3 i 5 d’abril i amb les temàtiques clau següents:

  • La perspectiva de gènere en les polítiques culturals
  • Implementar Cultura 21
  • Transformació social i Cultura
  • Cultura independent
  • La Cultura en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La Cimera de Cultura de CGLU és un esdeveniment de talla mundial. S’hi emeten missatges contundents sobre el paper de la cultura en el desenvolupament sostenible. La Cimera proporciona una remarcable visibilitat internacional a la ciutat / regió / govern local que l’acull. La Cimera és un fòrum per compartir coneixements, aprendre dels iguals i treballar en xarxa amb altres ciutats i governs locals. La trobada de Buenos Aires va comptar amb uns 500 participants d’arreu del món. La representació de Terrassa va ser a càrrec de la cap del servei de Cultura, Pietat Hernández, i del cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón. La delegació terrassenca hi va presentar la seva experiència en l’àmbit de Cultura, que va rebre un reconeixement de bones pràctiques dins del premi Ciudad de México – Internacional CGLU – Cultura 21, que reconeix les ciutats i persones líders que destaquen per la tasca cultural vinculada al desenvolupament sostenible. Terrassa també hi va presentar detalls sobre la designació com a Ciutat Creativa de la UNESCO en la categoria de Cinema.

FOTO: Diario Noticias

La Cimera de Cultura de CGLU és el principal punt de reunió internacional per les ciutats, els governs locals i els actors clau compromesos amb la implementació eficaç de polítiques i programes sobre cultura i sostenibilitat. La Cimera de Cultura de Buenos Aires es basa en els resultats de les anteriors cimeres celebrades a Bilbao (2015) amb el lema “Cultura i ciutats sostenibles”, i a Jeju, Corea del Sud (2017) amb el títol “Compromisos i Accions per a la Cultura a les Ciutats Sostenibles”. A Buenos Aires, l’èmfasi es va posar en el lideratge de les ciutats en el paper de la cultura com a motor de desenvolupament sostenible. Són dos els objectius principals de la Cimera. En primer lloc, la Cimera ha reforçat els missatges sobre el paper que té la cultura en el desenvolupament sostenible a escala local, amb exemples concrets de polítiques, programes i projectes.

En totes les ciutats, en el món sencer, hi ha extraordinàries iniciatives que aconsegueixen ampliar les llibertats i millorar la vida de les persones a través de processos culturals, sigui en l’àmbit del patrimoni, la creativitat o la diversitat. La guia pràctica Cultura 21: Accions, aprovada el 2015 com a continuïtat de l’Agenda 21 de la Cultura, és un marc de referència perquè els governs locals, els activistes de la societat civil i els actors urbans rellevants puguin integrar plenament els temes culturals en el desenvolupament sostenible local. En segon lloc, la Cimera va donar visibilitat als debats internacionals sobre la cultura, les ciutats i el desenvolupament sostenible, que estan condicionats pels recents acords com l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (adoptats el setembre de 2015), la Nova Agenda Urbana (adoptada per la Conferència Hàbitat III celebrada a Quito el 2016) i la Declaració de la Segona Assemblea Mundial de Governs Locals i Regionals (també adoptada a Quito). En aquest sentit, cal destacar també l’informe “Cap a la Localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible” i el document “La cultura en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una guia per a l’acció local “, recentment publicats per CGLU.


El servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa fa, enguany, 15 anys, des de la seva creació el 2004. Amb tot, el 2002 ja es va configurar a l’ajuntament egarenc una Unitat de Relacions Europees, adscrita a la Regidoria de Promoció de la Ciutat, Relacions Europees i Turisme amb l’impuls polític del nou mandat (2003-2007). Va ser el primer pas com a unitat de suport a la resta d’àrees i serveis municipals en tot allò relacionat amb les relacions europees i internacionals. La missió principal era la d’apropar el procés de la construcció europea a la ciutat tot incentivant la seva participació en els programes i iniciatives comunitàries i fomentar les relacions amb organismes europeus i internacionals pel bon posicionament de Terrassa a l’exterior. I tot, amb una visió transversal dins de l’Ajuntament, però també amb organismes locals, estatals i internacionals. Així, Terrassa va començar a tenir presència en xarxes i fòrums d’actuació europea entre els anys 2002 i 2003.

Els objectius principals que es plantejaven des de la Unitat de Relacions Europees tenien a veure amb:

  • Ser un referent en assumptes europeus dins l’Ajuntament, per obrir molt més la projecció de Terrassa a l’exterior. L’administració local, com entitat més propera al ciutadà, és qui més pot fer per fomentar el coneixement de la Unió Europea i sensibilitzar sobre les diferents implicacions que té la seva integració. Es parlava de potenciar la participació de Terrassa en més xarxes internacionals, en trobades de fòrums, col·loquis, seminaris etc, alhora que es demanava sortir fora per donar a conèixer la nostra ciutat i el seu potencial dins l’escena europea i internacional.
  • Proporcionar informació, assessorament i ajuda en assumptes europeus, en especial dels programes i iniciatives comunitàries que puguin contribuir al desenvolupament de la ciutat.
  • Donar a conèixer la realitat comunitària.
  • Impulsar relacions entre Terrassa i altres països, així com amb institucions europees i internacionals.

El 2004 es van iniciar una sèrie de visites i presentacions a àrees municipals, organismes de la ciutat, governs supramunicipals (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat). direccions generals de la Comissió i Parlament Europeu a Brussel·les, universitats i altres ciutats catalanes. El mateix 2004 és quan es crea, oficialment, la Regidoria de Relacions Europees i Internacionals, amb la missió principal d’apropar el procés de la construcció i integració europea a la ciutat incentivant la seva participació en els programes i iniciatives comunitàries així com en xarxes tot fomentant les relacions amb organismes europeus i internacionals pel bon posicionament de Terrassa en l’escena europea i internacional. És a dir, vendre Europa a Terrassa i Terrassa a l’exterior. El 2015 el servei es converteix en Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat, a partir d’una de les principals prioritats del Pla de Mandat 2015-2019 que és a punt de finalitzar.

RESUM DELS 15 ANYS DEL SERVEI (clicar per veure gràfic)

Durant aquests 15 anys, Terrassa ha col·laborat de forma activa amb xarxes internacionals com EUROCITIES, Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), UNESCO i la xarxa tèxtil ACTE, per citar només els exemples més destacats. 

Algunes xifres d’aquests 15 anys d’història:

  • Participació en 106 projectes europeus
  • 184 activitats realitzades des del servei
  • 768 hores de sensibilització
  • Treball directe amb persones i entitats de 4 continents
  • 11.843 persones han participat en activitats del servei
  • Terrassa ha captat més de 27 milions d’euros de fons europeus

Assistents a la trobada a Portugal / FOTO: ACTE

ABRIL DE 2019.- La ciutat portuguesa de Santo Tirso va acollir els dies 4 i 5 d’abril la 28ena assemblea anual de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE). La ciutat d’Igualada ostenta actualment la vicepresidència d’Espanya d’aquesta xarxa de territoris amb tradició en el tèxtil, el disseny i la moda, amb una trajectòria de gairebé tres dècades i que actualment compta amb una trentena de municipis europeus. La trobada, amb 38 experts, va tenir lloc a la Fàbrica de Santo Tirso, una antiga fàbrica tèxtil que és avui un pol de dinamització cultural i d’emprenedoria, especialment digital, i s’hi van posar en comú noves idees, iniciatives i projectes per tal de potenciar i seguir impulsant el sector a escala europea.

Els principals temes que es van tractar durant la trobada van ser: els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); l’economia circular; l’emprenedoria i promoció i retenció de talent; la internacionalització de les petites i mitjanes empreses; la contractació pública innovadora; les competències professionals, i la innovació com a element transversal.

Durant l’assemblea la ciutat de Boras, a Suècia, va renovar per unanimitat la seva presidència, representada pel seu alcalde, el Sr. Ulf Olsson. En relació a la Secretaria Executiva, segueix fent-se’n càrrec AMAVE (Associació de Municipis Val do Ave), que podrà compartir el seu mandat amb l’ajuntament d’Igualada. L’assemblea també va ratificar les actuals vicepresidències europees de Bèlgica, Espanya, Polònia, Portugal, Suècia i Itàlia. L’assemblea va finalitzar amb una reunió del Grup de Treball de projectes europeus, on es van tractar la presentació de diversos projectes a diferents convocatòries, fins que finalitzi l’actual període de programació (2014-2020).

ACTE aplega membres de ciutats tèxtils europees, institucions relacionades amb la indústria tèxtil, agències de desenvolupament local, museus tèxtils, centres de recerca, centres d’innovació i escoles de disseny, entre d’altres. Els seus objectius passen per reforçar el tèxtil moda d’aquests territoris mitjançant eines de finançament públic i a través de la cooperació público-privada, fent incís en el teixit productiu i en la qualitat de l’ocupació.

En el marc d’ACTE i en l’actual context en què es constata l’increment de la demanda a Europa i, en conseqüència, de les produccions de proximitat, s’executen també diversos projectes, especialment en l’àmbit de la promoció econòmica, l’ocupació i la recuperació i dinamització del patrimoni industrial tèxtil europeu. Entre d’altres iniciatives de la xarxa ACTE podem destacar l’organització de premis per fomentar el talent dels joves creadors i emprenedors, com el concurs de moda REBELPIN, la segona edició del qual se celebrarà el proper mes de juliol a Roma, coorganitzat amb AltaRoma. I, a nivell més local, projectes com la plataforma Cooperatèxtil, formada per tallers i empreses que ofereixen una gran varietat de serveis, com ara teixits, tints, estampació, tall, disseny i patronatge, confecció, planxa i acabats, fabricants i gestors de producció per a marques de moda tèxtil, tèxtil llar i accessoris.

ACTE, presidida en l’actualitat per la ciutat sueca de Boras. va ser fundada a Portugal el 1991, per sis municipis, entre ells Terrassa, i actualment és una de les primeres associacions d’autoritats locals a nivell europeu. Són objectius d’ACTE el representar les necessitats dels territoris membres, la col·laboració institucional i la promoció de polítiques innovadores que permetin anticipar i gestionar a nivell local els canvis estructurals de ciutats i territoris que tenen o han tingut un model productiu basat en el sector tèxtil, com ara la ciutat de Terrassa.

 


Reunió de grup dels assistents / FOTO: EUROCITIES

ABRIL DE 2019.- Entendre el que es necessita per construir ecosistemes d’innovació sostenible i om s’adapten les ciutats i lideren la innovació social. Les ciutats estan recuperant el seu paper de co-creador i co-dissenyador de la innovació social, assumint rols més actius en els seus ecosistemes d’innovació locals. Això inclou treballar amb empreses i altres socis de l’hèlix quàdruple com ara les universitats i la societat civil. L’èxit de qualsevol associació a llarg termini, però, depèn de treballar amb els ciutadans i de trobar maneres de traduir les  idees en projectes que beneficien a tota la comunitat. Més de 120 representants de ciutats d’arreu d’Europa es van reunir a Florència del 27 al 29 de març al Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) d’EUROCITIES per discutir amb precisió aquests problemes compartint coneixements entre ciutats i observant formes d’aconseguir un impacte en l’ecosistema europeu d’innovació.
Com va dir Andre Sobczak, president de l’EDF i tinent d’alcalde de Nantes, a l’obertura de la trobada, “sempre hem d’assegurar-nos de tenir un impacte concret sobre el terreny”. Terrassa hi va participar representada pel cap del servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament.

La conferència magistral d’Esteve Almirall es va centrar en la manera d’afavorir la innovació a nivell local, especialment en com les ciutats poden utilitzar les noves tecnologies i les estructures de governança per fomentar la co-creació de la innovació i oferir serveis públics de manera innovadora. Es va destacar el paper de la inclusió i la participació i el ponent principal va inspirar el públic reflexionant sobre la necessitat de començar de baix a dalt per construir un model veritablement europeu, que sigui sostenible, impulsat a nivell local i inclusiu.

Grup de treball de Marca de Ciutat
Terrassa va participar en aquest grup de treball (Marca de Ciuat i Relacions Econòmiques Internacionals), que va debatre sobre els reptes actuals de la ciutat i va comptar amb el repte que va llançar la ciutat de Ghent, que  va compartir idees innovadores sobre com les ciutats poden desenvolupar millor la seva estratègia de marca de ciutat per als propers anys.

City Lab: utilitzar la intel·ligència col·lectiva per oferir solucions a problemes comuns sobre com impulsar la innovació a nivell de la UE
Un punt culminant va ser el primer “laboratori” urbà del fòrum, una innovació en si mateixa que va veure com els representants de les ciutats treballaven a través de problemes reals a les seves ciutats per trobar reptes comuns relacionats amb la resta d’Europa. Els representants de les ciutats del laboratori de ciutat es van dividir en subgrups, tractant cada un reptes i oportunitats d’innovació des d’un punt de vista diferent, però tot intentant trobar recomanacions de polítiques comunes sobre com la UE pot ajudar a construir ecosistemes d’innovació més sostenibles. Els quatre subgrups van tractar: Cooperació amb programes i eines de la UE; Cooperació amb l’educació i la investigació; Cooperació amb l’emprenedoria i les start-ups; Cooperació amb la ciutadania; i Cooperació amb el sector tecnològic.
Algunes conclusions:
• Les ciutats han de recuperar el seu paper de facilitadors i coordinadors clau entre els diferents actors de l’ecosistema d’innovació, permetent la co-creació i la promoció d’idees i pràctiques innovadores.
• S’ha de comptar amb un compromís i uns recursos més forts (per exemple, finançament) per a la creació de capacitats (en particular per a la construcció d’avaluació d’impacte i mesures) i l’ampliació a nivell local per impulsar la innovació a les ciutats d’una manera més programàtica. Hi ha d’haver un reconeixement que les ciutats europees van a velocitats diferents i cal que hi hagi accions que permetin recuperar-se.
• Per omplir les mancances d’informació, cal enfortir el el diàleg entre les institucions i les ciutats europees (un bon exemple és l’Agenda Urbana de la UE). L
• La manca de finançament per a noves idees a nivell local ha de superar-se permetent que les eines de la UE siguin més accessibles, adreçades als usuaris finals i permetent una hèlix quàdruple (especialment més obertura i flexibilitat per permetre la participació en els processos d’aplicació). 

Sobre el paper de l’educació i l’emprenedoria
• Actualment, la cooperació entre les universitats i les autoritats locals està lluny de ser ideal, però és crucial en el procés d’afavorir la innovació sostenible.
• Les eines com les estratègies d’especialització intel·ligent han de ser desenvolupades conjuntament i millor comunicades amb la població local. El sector de l’educació ha d’estar més relacionat amb les necessitats dels emprenedors i més solidàries amb ciutadans innovadors que vulguin canviar el paisatge de la innovació, però no tenen eines i habilitats suaus. Només així les ciutats podran atraure i retenir el talent.
• Per permetre una major cooperació amb els ciutadans, és imprescindible crear eines digitals i físiques que permetin compartir i gestionar la informació de manera accessible. L’administració municipal pot començar a experimentar-la amb contractes innovadors (públics), passant d’un marc competitiu a un marc cooperatiu utilitzant el valor afegit del coneixement col·lectiu dels ciutadans.
• Per fer el millor ús de les eines digitals, especialment pel que fa a les eines de participació i de dades (per exemple, Civictech), les ciutats han d’augmentar la cooperació i treballar junts cap a solucions comunes. Al mateix temps, l’administració de la ciutat també ha de canviar la seva mentalitat a nivell local cap a les innovacions tecnològiques (com les dades obertes). Això només és possible si obriu espais a personal nou i professionals. 
• A més de donar suport a emprenedors i empreses tradicionals, les ciutats han de proporcionar eines i assessorament a les empreses emergents que se centren en la innovació social.

El proper EDF tindrà lloc a Munich els dies 16 i 18 d’octubre.


MARÇ DE 2019.- Encara que la sortida del Regne Unit de la UE es faci efectiva de la forma més endreçada possible, implicarà canvis i reptes, incerteses i oportunitats. Així, doncs, davant de possibles nous escenaris que alterin les regles del joc, cal diàleg, entesa i pactes; en definitiva, política per recollir el mandat de les urnes i alinear-se amb la voluntat d’un poble que decideix com s’expressa i com vol viure en el mosaic de la democràcia europea. El 25 de març la Generalitat va convocar una reunió per informar sobre portals i eines que posa a disposició d’empreses i ciutadania per donar a conèixer els efectes del Brexit. El servei de Relacions Internacionals va assistir en nom de l’Ajuntament de Terrassa a una trobada que va presidir el Conseller d’Acció Exterior Alfred Bosch.

El mapa del Brexit modificarà algunes realitats per a la ciutadania i per a les empreses catalanes. Es garantirà el dret de residència al Regne Unit com fins ara per als estrangers comunitaris? Serà tan fàcil anar-hi a estudiar anglès? Com queda l’accés a la sanitat? Per donar-hi resposta i ajudar els catalans d’aquí i els que són allà, sense oblidar els britànics instal·lats a Catalunya, el Govern posa en marxa aquesta web, que aspira a ser una eina útil, comprensible i intuïtiva.

Web de la Generalitat sobre el Brexit

 

 


El dibuix guanyador / FOTO: INS Terrassa

MARÇ DE 2019.- La ciutat sudcoreana de Busan, “germana” de Terrassa com a Ciutat Creativa de la UNESCO en la categoria de Cinema, convida cada any a totes les altres ciutats del món amb aquesta distinció a participar del seu concurs de cartells del Festival Internacional de cinema Kid & Youth (conegut com a BIKYs) i sota el lema I love playing!. La participació estava oberta a dibuixos d’alumnes d’entre 5 i 12 anys. Des de Terrassa City of Film es va fer una crida als centres educatius de la ciutat a participar-hi i l’INS Terrassa va acceptar el repte, tot presentant tres dibuixos d’alumnes de 1er d’ESO. Els responsables del concurs han decidit escollir un dibuix de cadascuna de les 6 ciutats que s’han presentat (Galway, Roma, Qingdao, Yamagata, Terrassa i Lodz). I ha estat la participant terrassenca (Júlia de la Rosa, de l’INS Terrassa), l’escollida com a guanyadora del concurs, tot i que totes les il·lustracions enviades estaran incloses al cartell final, en reconeixement a la participació de cadascuna de les ciutat.

El festival BIKY arriba a la seva 14a edició, que tindrpa lloc a Busan del 9 al 15 de juliol d’aquest 2019. Es tracta del més gran i més antic festival juvenil a Corea del Sud, i té l’objectiu d’oferir un aparador perquè nens i joves puguin comunicar-se a través de pel·lícules. De fet, el festival compta amb una categoria que premia films dirigits per nens i joves, amb l’objectiu de descobrir talents del futur. Altres categories ja són per a adults.

Cartell del 2017