Joan Chicón (Relacions Internacionals), Amadeu Aguado (tinent d’alcalde) i Marta Pedrico (presentadora de la jornada) / Foto: JT

Terrassa ha iniciat el camí per comptar amb un Pla d’Ambaixadors i Ambaixadores de la ciutat. Una primera activitat va consistir, el passat 22 de novembre, en una jornada amb un grup de persones de la ciutat influents en sectors diversos. L’objectiu final del pla és comptar amb un llistat de persones vinculades a Terrassa (ja sigui per naixement, perquè hi viuen o perquè hi treballen o hi han estudiat) que acceptin el repte de contribuir a la promoció de la ciutat, especialment a escala internacional.

La jornada, duta a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona, la va presentar el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, que va recordar que “posicionar una ciutat és fer-ho de portes endins i en l’entorn més pròxim, però també es cada vegada més important fer-ho en  l’àmbit internacional”. Aguado va recordar com Terrassa va aprovar el passat 2017 un Pla de Projecció Internacional de la ciutat que està centrat en cinc grans eixos estratègics: l’audiovisual, la cultura i el patrimoni, la universitat, la salut i el hoquei. Uns àmbits “que ens identifiquen i que ens diferencien com a ciutat respecte d’altres municipis i territoris”. Aquest pla està alineat amb el Pla de Mandat 2015-2019 que fixa un conjunts de criteris transversals d’actuació als quals s’ha de donar resposta des de les diferents actuacions programades. Un d’aquests criteris fa referència principalment a l’enfortiment de Terrassa en el seu posicionament internacional per tal de poder tenir veu i vot en organitzacions i institucions europees i internacionals, així com en xarxes temàtiques. La intenció és que Terrassa sigui capaç d’atreure i retenir talent, coneixement i recursos cap a la ciutat i a l’hora exercir influència en processos territorials i ciutadans. Amb aquest objectiu, doncs, sorgeix la possibilitat de crear un Pla d’Ambaixadors i Ambaixadores alineat amb l’estratègia de projecció de la ciutat.

Es tracta d’identificar ciutadans i ciutadanes significatius, donar-los suport, a ells i elles i també a les organitzacions i associacions que representen per tal que contribueixin a la projecció internacional de Terrassa. En definitiva, promoure la ciutat amb l’ajut de persones que hi tenen un lligam personal o professional, però, en especial, emocional. I tot, des d’una perspectiva voluntària i vocacional, sense cap tipus d’implicació política o de representación oficial.

Adrià Flor durant la seva presentació

La jornada va estar dinamitzada per la consultora aQa Consulting, que amb els assistents (de diferents àmbits de la ciutat: culturals, de l’esport, ciència, i altres) van debatre sobre les característiques dels ambaixadors i van proposar un llistat de noms de possibles candidats i candidates a formar part del Pla d’Ambaixadors i Ambaixadores.

En la sessió també hi va participar el soci fundador d’aQa, Adrià Flor, que va fer una revisió de les estratègies de projecció internacional de ciutats com Miami i Manchester. Segons Flor, la planificació i implementació d’una estratègia de City Marketing comporta, entre d’altres, “un avantatge competitiu respecte d’altres ciutats en termes d’imatge, transversalitat, infraestructura de màrqueting i organització interna, potencialitat d’exportació i generació d’inversions”, deixant clar que aquest màrqueting “va més enllà de la promoció i la comunicació”. L’expert també explica que “és evident que una major visibilitat facilitarà que la ciutat pugui competir per un major share d’esdeveniments, consumidors, turistes, empreses, inversió i atenció comunicativa. En un món globalitzat, les ciutats necessiten una estratègia que els permeti estimular l’atracció d’inversions, empreses, coneixement, talent, visitants i esdeveniments”. Així, assenyala que “un pla o programa d’ambaixadors internacionals és una estratègia endegada des de l’administració, en aquest cas municipal, per tal d’explotar el seu talent intern mitjançant professionals i persones reconegudes, tot convertint-los en prescriptors de la seva ciutat a nivell nacional i internacional. Els ambaixadors actuen d’antenes internacionals de know-how i creativitat, aportant a la ciutat nous enfocaments, noves maneres de fer i nous corrents de pensament”. És a dir: “Actuen com endoll de la ciutat al món, possibilitant que aquestes noves idees penetrin en aquesta i en els seus ciutadans, creant una finestra oberta i amb un flux d’anada i tornada”.


Debat entre els ajuntaments de Terrassa, Vilafranca del Penedès, Granollers i Diputació / Foto: JT

El Vapor Universitari de Terrassa va ser la seu, el passat 20 de novembre, d’una jornada dedicada a debatre la professionalització de l’activitat internacional dels ens locals. En una activitat organitzada per l’Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, representants de fins a 13 municipis de la demarcació van comptar d’un temps d’intercanvi entre ciutats. Les ciutats participants van ser: Badalona, Esplugues de Llobregat, Viladecans, Gavà, Igualada, Manresa, Caldes de Montbui, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Vilafranca del Penedès, Terrassa i la Diputació de Barcelona.

Un altre objectiu de la sessió de treball era promoure un espai d’intercanvi entre ciutats i la Diputació per reflexionar sobre l’estructura institucional, l’organització interna i els recursos que ha de tenir una unitat responsable de gestionar les relacions internacionals d’un ens local. Els Ajuntaments de Granollers, Vilafranca del Penedès i Terrassa van explicar i debatre sobre la seva experiència amb més detall.

La jornada la va obrir el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals (RRII) de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado, que va assenyalar que “identificar-nos, posicionar-nos o diferenciar-nos són alguns dels elements, entre molts altres, que motiven i que marquen les estratègies d’internacionalització que molts municipis han posat en marxa. I es que en un món cada vegada més globalitzat sortir a l’exterior, conèixer i fer-nos conèixer es cada vegada més important”. Diversos ens locals de la demarcació de Barcelona, en el marc del procés d’elaboració i implementació del seu pla d’internacionalització, han identificat la necessitat de dotar-se de les eines necessàries dins els seus organigrames municipals que els permetin impulsar l’estratègia d’internacionalització de la ciutat. Al mateix temps, a la demarcació de Barcelona, també existeixen ajuntaments amb una trajectòria de treball consolidada en l’àmbit internacional, que compten amb unitats especialitzades per impulsar l’acció internacional del seu territori. El cap del servei de RRII terrassenc, Joan Chicón, va explicar amb més detall com s’organitza una regidoria nascuda fa ja 15 anys. Com a exemples de les tasques que desenvolupa el servei a Terrassa podem parlar de:

– Donar suport a la resta d’àrees i serveis municipals a l’hora d’accedir a fons europeus i participar en projectes vinculats a xarxes, programes i projectes

– Apropar el procés d’integració europea a la ciutadania (amb cursos, xerrades, concerts i altres activitats de sensibilització)

– Participació directa en diverses xarxes europees i internacionals: en algunes d’elles (com Eurocities i Ciutats i Governs Locals Units, CGLU, amb responsabilitats directes en grups de treball)

– Fomentar la presència de la ciutat en institucions estatals, ministeris i organismes supramunicipals per tal de ser influents a l’hora de proposar polítiques com, per exemple, en la redacció de la Nova Agenda Urbana Espanyola.

– I a efectes pràctics, Terrassa es avui Ciutat Creativa del Cinema de la UNESCO gràcies a la feina i el treball de moltes persones, amb l’acompanyament del servei de RRII durant tot el procés de la candidatura i de posada en marxa del projecte.

Kontxi Odriozola (Diputació) i Carme Barbany (Ajuntament de Granollers) / Foto: JT

A Terrassa, de fet, l’actual Pla de Mandat 2015-2019, fixa un conjunt de criteris transversals d’actuació als quals s’ha de donar resposta des de les diferents actuacions programades. Un d’aquests criteris fa referència principalment a l’enfortiment de Terrassa en el seu posicionament internacional per tal de poder aconseguir una dimensió representativa en organitzacions i institucions europees i internacionals, així com en xarxes temàtiques, per tal de facilitar l’atracció de coneixement i recursos cap a la ciutat i a l’hora de poder exercir influència en processos territorials i ciutadans posicionats sempre de manera coherent amb les estratègies globals de país i d’Estat. Tot això ha pres forma a Terrassa amb dues estratègies aprovades ara fa un any. Una d’identitat competitiva i una de projecció internacional, amb l’objectiu de garantir la competitivitat i la capacitat d’atracció de Terrassa.

Joan Chicón i Olívia Paton / Foto: JT

Per part de la Diputació, Olíva Paton (de l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional) va explicar diferents models d’unitats gestores internacionals d’ens locals, a més de fer un recorregut històric i conceptual sobre la necessitat d’aquesta tasca.

 

 

 


Terrassa, Ciutat Creativa per la UNESCO en la secció de Cinema, va participar el passat 19 de novembre en la Setmana UNESCO de Catalunya que va tenir lloc a la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, sota l’organització de la Xarxa Civil UNESCO de Catalunya. Aquesta xarxa aplega centres UNESCO com associacions, clubs, biblioteques, càtedres i escoles. La Xarxa civil fa seus els principis UNESCO que tenen la finalitat de crear les condicions necessàries per a una pau veritable i duradora.

El Director General d’Afers Multilaterals i Europeus, Isidre Sala, amb la presidenta de la FCACU, M. Dolors Reig / Foto: UNESCO

Ara fa 30 anys, per exemple, va començar a funcionar a Catalunya el Pla d’Escoles Associades de la UNESCO, gràcies al suport del Centre UNESCO de Catalunya. L’any 2004 es va crear la Xarxa d’Escoles Associades de la UNESCO a Catalunya (XEAUC). Aquests centres sempre han treballat els quatre eixos fundacionals que són: la pau, els drets humans, la cultura i el medi ambient. Els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que ara formen part de diverses agendes locals i internacionals, contenen aquests quatre àmbits. Com es va constatar a la jornada, els ODS no són només un repte del món educatiu, sinó també del món local. En aquest sentit, l’Ajuntament de Terrassa és pioner en la identificació dels ODS a nivell municipal, en col·laboració amb CGLU, la xarxa mundial de Ciutats i Governs Locals Units.

Montse Borràs durant la presentació de Terrassa / Foto: UNESCO

UNESCO i Terrassa

Terrassa és part activa de la UNESCO no només pel fet de ser Ciutat Creativa de Cinema. També compta amb tres escoles associades a la xarxa (Escola Pia, Mare de Déu del Carme i Institut Investigador Blanxat) i la Biblioteca del Districte 2 (guardonada fa uns dies amb el premi Fem cultura amb els colors de la UNESCO). La Seu d’Ègara també forma part del llistat de candidats a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.

 


Terrassa va fer una presentació, el passat 27 d’octubre a la localitat romanesa de Timisoara, sobre la gestió de xarxes i projectes europeus i la col·laboració amb els diferents serveis municipals per promoure la participació de la ciutat en les iniciatives internacionals. La participació formava part d’una sessió dedicada a la presentació de bones pràctiques d’algunes ciutats pilot de l’Agenda 21 de la Cultura. Terrassa va ser present a Romania en l’edició d’enguany de la conferència “Beyond the Obvious” de la xarxa Culture Action Europe. Timisoara, de fet, serà la propera Capital Europea de la Cultura (ECoC) el 2021.

Foto: Natalie Giorgadze

La trobada va comptar amb la participació de professionals de la cultura, investigadors, activistes, responsables polítics, i tècnics de diverses ciutats europees membres del projecte de Ciutats Pilot de l’Agenda 21 de la Cultura, impulsat per la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i Culture Action Europe i en el qual hi participa el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa amb el suport del Servei de Relacions Europees i Internacionals.

El tema d’aquesta edició de “Beyond the Obvious” va ser “Art, Ciència i Tecnologia en les Societats Codificades”, amb diverses ponències i debats al voltant del reptes i oportunitats del món contemporani que es deriven de la codificació i el ràpid desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Culture Action Europe és l’única xarxa que representa tots els subsectors culturals, amb 80.000 veus a través de 145 membres, 31 xarxes transnacionals, 33 xarxes nacionals, 36 organitzacions públiques i privades i 45 membres individuals. El principal objectiu és aconseguir que la cultura formi part del debat públic i de la presa de decisions a nivell polític.


Terrassa s’ha sumat a la DECLARACIÓ DE CIUTATS PER L’HABITATGE ADEQUAT, una crida global a l’acció pel dret a un habitatge adequat per a totes i tots. La iniciativa neix de la campanya #MakeTheShift, llançada per Nacions Unides sobre Habitatge Adequat amb l’objectiu d’abordar la qüestió de l’habitatge com un dret humà i no com una mercaderia. Des del passat mes d’octubre, Terrassa està adherida a aquesta Declaració, amb un clar compromís per promoure noves estratègies d’habitatge, i per fer-ho des de perspectives basades en la inclusió social i els drets humans. Està vinculada a reptes concrets que obstaculitzen la realització del dret a l’habitatge, com la falta de finançament per part dels governs nacionals, la desregulació del mercat immobiliari i la mercantilització de l’habitatge.

Així, Terrassa se suma a ciutats com Amsterdam, Barcelona, ​​Berlín, Ciutat de Mèxic, Lisboa, Londres, Montreal, Montevideo, Nova York, París i Seül com a part del moviment global de ciutats per l’habitatge. A més, les ciutats adherides també passen a formar de la Comunitat de Pràctica facilitada per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) amb l’objectiu d’abordar conjuntament, a nivell local i global, la crisi d’habitatge que afecta ciutats de tot el món. Les ciutats signants es coneixen a nivell internacional, en diferents idiomes, com Cities for Housing, Villes pour le Logement o Ciutats per l’Habitatge.

L’impuls d’aquesta iniciativa es vincula de forma directa amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11: “Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, assegurances, resilients i sostenibles”.

Els 4 eixos principals d’aquesta declaració municipalista són:

1- Més competències per regular millor el mercat immobiliari

2- Més recursos per millorar els nostres parcs d’habitatge públic

3- Més eines per coproduir alternatives residencials públic-privat-comunitàries

4- Un urbanisme que combini l’habitatge adequat amb barris de qualitat, inclusius i sostenibles.

 

 


L’alcalde Alfredo Vega durant una de les seves participacions a Madrid / Foto: Servei de Relacions Europees i Internacionals

La secretària general de CGLU, Emilia Saiz, amb l’alcalde de Terrassa i altres assistents al Consell Mundial / Foto: RRII

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha participat aquesta setmana a Madrid en el Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), com a vicepresident del grup de Ciutats Intermèdies. La trobada també ha acollit el II Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per a la Convivència i la Pau. Vega va presentar, el dia 6, propostes des de Terrassa en el debat polític sobre necessitats locals per complir amb les necessitats de les comunitats, a més d’assistir a la sessió estatutària del mateix Consell Mundial de CGLU. Durant la jornada del dia 7 de novembre, l’alcalde va assistir a un debat sobre diplomàcia de les ciutats com a clau per a la pau, a més d’assistir a la primera reunió dels governs locals adherits a la Declaració de Ciutats per l’Habitatge Adequat, full de ruta conjunta per al dret a l’habitatge digne a nivell local, nacional i internacional. Durant les dues jornades també es van poder dur a terme diverses reunions bilaterals amb represententants d’altres municipis i organismes internacionals.

4 i 5 de novembre

El Consell Mundial de CGLU, de fet, va començar el diumenge 4 de novembre amb una reunió dels secretaris generals de CGLU per revisar el programa de treball de la xarxa en el seu conjunt i identificar prioritats i sinergies per a l’acció cap a 2019. Dilluns, 5 de novembre -primer dia del Consell Mundial- va estar marcat per sessions de treball preparatòries per part de diferents comitès temàtics (amb temes com igualtat de gènere, gestió financera o metròpolis). La jornada va concloure amb la cerimònia d’obertura de la segona edició del Fòrum Mundial sobre Violències Urbanes i Educació per a la Convivència. L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va ser l’amfitriona del Fòrum en el qual Parks Tau, president de CGLU, i els membres de la presidència de CGLU, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​i Carlos Martínez, alcalde de Sòria i en representació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), van intervenir en la reunió per abordar els reptes a què s’enfronten els governs locals i regionals en els temes de construcció de la pau i la convivència.

“La violència no és un instrument útil per resoldre els conflictes. No som conscients que l’ésser humà no només s’educa en el formal: hem d’abordar la necessitat que hi hagi una educació sentimental, construir la sensibilitat que faci impossible que els conflictes es converteixin en violència “, va dir Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid

Foto: RRII Ajuntament de Terrassa

6 de novembre

Parks Tau va presidir la sessió de treball del Bureau Executiu de CGLU juntament amb els copresidents i copresidenta, Mauricio Rodes, alcalde de Quito, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​Roland Ries, alcalde d’Estrasburg, així com Carlos Martínez, alcalde de Sòria i vicepresident de CGLU per Europa i Berry Vrbanovic, alcalde de Kitchener i tresorer de CGLU.

“El desenvolupament urbà ha d’estar encaminat al ple desenvolupament de tots i cadascun dels seus habitants”. Amb aquestes paraules va inaugurar el Bureau Executiu Manuela Carmena, fent una crida als membres de CGLU per lluitar contra la violència. Els membres del Bureau Executiu van debatre diversos temes com l’Agenda de les Ciutats Intermèdies, així com la dimensió local del Pacte Mundial sobre les Migracions. Els membres van destacar la necessitat de desenvolupar una Agenda de Pau basada en la diplomàcia local i van analitzar l’estratègia de CGLU sobre la localització del finançament municipal per a una urbanització sostenible.

El Bureau Executiu va animar els membres a unir-se a la Declaració Ciutats per l’Habitatge Adequat i va definir els següents passos per a la crida a l’acció. Després de la sessió institucional, va tenir lloc un debat polític sobre l’estat de la descentralització i la democràcia local a tot el món.

7 de novembre

El tercer dia del Consell Mundial de CGLU i del Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes va ser l’escenari dels debats polítics sobre pau, transició ecològica, dret a la ciutat i la localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), organitzats pels Consells Polítics de CGLU. La Conferència Iberoamericana va tenir lloc en paral·lel a aquestes reunions.

El debat polític sobre Diplomàcia de les Ciutats i Pau, al qual va assistir l’alcalde de Terrassa, va ser organitzat pel Consell Polític d’Oportunitats per a Tothom. Els debats es van centrar en la promoció de la pau a nivell local. Paral·lelament, es va celebrar la primera reunió de la Comunitat de Pràctica sobre Habitatge de CGLU, en la qual els participants van traçar un full de ruta per transformar el contingut de la Declaració de Ciutats per l’Habitatge en acció conjunta i promoure el Dret a l’Habitatge a nivell local, nacional i internacional.

La jornada va concloure amb els intercanvis del debat organitzat pel Consell Polític de Governança Territorial i Multinivell, que es va centrar en la dimensió territorial de la localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest debat va prendre part l’alcalde de Chefchaouen i president del Fòrum de Ciutats Intermèdies de CGLU, Mohammad Sefiani.

Vega i Carmena / Foto: Ajuntament de Terrassa

Paral·lelament a aquestes trobades, el Fòrum Iberoamericà va analitzar en profunditat l’important i necessari paper dels governs locals en la promoció de la millora de les condicions de vida de la ciutadania, el Dret a la Ciutat i les iniciatives encaminades a fer de les ciutats escenaris de pau, igualtat i inclusió.

Vega i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau / Foto. Ajuntament de Terrassa


El 31 d’octubre és el Dia Mundial de les Ciutats, que té com a objectiu promoure l’interès de la comunitat internacional en la urbanització mundial, millorar la cooperació entre països i ciutats per atendre oportunitats i afrontar els reptes de la urbanització i contribuir al desenvolupament urbà sostenible. El tema global del Dia de les Ciutats és Better City, Better Life (Una ciutat millor, una vida millor) i el tema particular d’aquest any és Construir Ciutats Sostenibles i Resilients, idea que va molt lligada a un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el número 11 i que fa referència a Ciutats i comunitats sostenibles. L’esdeveniment principal d’enguany se celebrarà a Liverpool, Regne Unit. Terrassa dóna suport a aquesta iniciativa que vol donar valor a l’aportació de les ciutats en temes de comerç, cultura, desenvolupament social i molts altres àmbits, però sent conscients de la necessitat d’aconseguir encara moltes millores, amb eines innovadores i nous enfocaments que enforteixin les administracions locals i apoderin la ciutadania.

Nacions Unides, l’any 2013, va designar el 31 d’octubre com el Dia Mundial de les Ciutats, una data que serveix perquè les ciutats donin a conèixer els seus reptes i oportunitats per assolir un bon desenvolupament social, econòmic i mediambiental. Algunes ciutats duen a terme activitats per sensibilitzar i crear consciència per aconseguir ciutats verdes, eficients, segures i sanes, a més de ser inclusive, equitatives i accessibles a les persones més vulnerables. Un dels èmfasis passa per aconseguir que tots els habitants de les ciutats comptin amb drets bàsics, com un habitatge i un treball dignes, coberts, sense perdre de vista la cura del medi ambient, amb punts com la qualitat de l’aigua i la reducció de gasos contaminants.

Missatge de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO

Es dóna la feliç circumstància que la UNESCO va atorgar a Terrassa la designació de Ciutat Creativa del Cinema el 31 d’octubre d’ara fa just un any. Des de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO s’ha redactat un missatge per donar suport al Dia Mundial de les Ciutats. Des de la UNESCO s’assenyala que més de la meitat de la població mundial (el 54%, uns 4.000 milions de persones) ja viu en zones urbanes. El 2030 la xifra superarà els 5.000 milions d’habitants i el 2050 es calcula que ja representarà més del 70% de la població mundial.

El missatge de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats detalla que es vol “reafirmar el compromís amb les ciutats inclusives, resistents i sostenibles, fent-se ressò de l’Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible” i considera que forma part de la mateixa missió fundadora de la xarxa, que es basa en “situar la cultura i la creativitat al centre de les estratègies territorials, creant les condicions essencials per a la construcció de la capacitat de recuperació mitjançant la implementació de polítiques i programes, tot promovent la diversitat cultural, la inclusió social, l’intercanvi intergeneracional i la igualtat de gènere”. La xarxa també destaca que “gràcies a les seves accions i intercanvis, i els seus estrets vincles amb la cultura, la creativitat i la innovació, les ciutats són laboratoris vius per a la seva capacitat de recuperació. En virtut d’aquesta visió, les autoritats locals, a través dels alcaldes de les Ciutats Creatives, posen fermament la cultura i la creativitat al centre de les seves estratègies de desenvolupament”. Així, “la creativitat és, sobretot, una força impulsora per anticipar, estimular i facilitar el canvi i l’adaptació de les ciutats, convertint els reptes en oportunitats per construir la ciutat del futur. Les ciutats creatives s’apropen al sector creatiu per anticipar-se o gestionar les transicions post-industrials, post-desastres o posteriors al conflicte i estimular la regeneració i la transformació urbana. El compromís en el sector creatiu també ajuda a renovar el diàleg entre la societat civil i els responsables polítics, amb una governança més participativa i inclusiva de la ciutat, situant els usuaris al centre de les polítiques públiques”.

Missatge del Secretari General de la ONU, Antonio Guterres

 


La Seu d’Ègara de Terrassa ha donat un pas important per aconseguir algun dia ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El 2015 es va presentar la candidatura, i la setmana passada (el dia 26 d’octubre), la Seu ja forma part de la llista indicativa que ha de permetre que en un futur aconsegueixi el reconeixement definitiu de l’organisme internacional amb seu a París.

La candidatura, sota el nom de La Seo episcopal de Égara y su decoración pictórica (siglos V-VIII), doncs, va passar divendres a Elx el filtre del Consejo de Patrimonio Histórico, organisme de col·laboració entre l’administració de l’Estat i les comunitats autònomes. Dues candidatures més optaven a formar part de la llista indicativa: el conjunt d’edificis mossàrabs a la península Ibèrica, promoguda des de Castella Lleó, Castella-la Manxa i Galícia i Itàlica, ciutat adrianea, impulsada des d’Andalusia.

Totes les candidatures presentades es van analitzar tècnicament el passat 10 d’octubre dins del Grup de Treball del Patrimoni Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per passar posteriorment a la valoració i resolució final de divendres per part del Ple del Consejo de Patrimonio Histórico. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, en declaracions recollides per Terrassa Digital, considera que: “Aquest és un pas molt important per a la Seu d’Ègara, per Terrassa i per al conjunt del país. Encara queda una part important del camí per fer, però arribar fins aquí demostra que la candidatura de la Seu d’Ègara és ferma, forta i que compta amb un ampli suport a tots els nivells. Una Seu d’Ègara que forma part del ric i extens patrimoni que posseeix la ciutat. Uns actius i uns atractius que cal posar en valor i exportar molt més enllà de casa Nostra. Ara comencem una nova etapa amb encara més il·lusió i que volem compartir amb la ciutadania i amb tothom perquè el nostre patrimoni és únic”.

Sobre la candidatura de la Seu d’Ègara
La candidatura de les pintures de la Seu d’Ègara va iniciar el seu procés per ser inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015 amb la presentació oficial de la candidatura en un acte multitudinari obert a tota la ciutadania. Un cop aprovada per la Generalitat de Catalunya, el 29 de juny del 2016, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va trametre al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la proposta de candidatura per ser inscrita a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco.

El dossier de la candidatura va ser presentat l’octubre del 2016 al Grup de Treball I de Patrimoni Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que va valorar molt positivament el projecte de candidatura i va demanar introduir alguns canvis de manera que el bé presentat no fossin únicament les pintures de la Seu episcopal, sinó també el seu marc arquitectònic. Seguint aquestes recomanacions, es va adaptar la proposta de forma que el bé presentat a Llista Indicativa de Patrimoni Mundial va ser el conjunt arquitectònic, arqueològic i artístic d’Ègara, on estan integrades les pintures murals del segle VI.

La Seu d’Ègara / Foto: Ajuntament de Terrassa

Les pintures de la Seu d’Ègara
La Seu d’Ègara / Esglésies de Sant Pere és una peça clau del patrimoni cultural català i universal. El conjunt de pintures dels absis de les tres esglésies, que van del segle V al VIII, és un magnífic exemple de pintura tardoromana cristiana conservada a Europa.  Del segle VI són les pintures murals de l’absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule petri de Sant Pere (segles VI – VIII) i constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental.

 

 


Taula de treball de l’Agenda Urbana a Madrid / Foto: J.T.

Terrassa va assistir el passat 18 d’octubre a Madrid a la reunió del grup de treball de l’Agenda Urbana Espanyola. La trobada, al ministeri de Foment, va servir per analitzar els darrers retocs i el pla d’acció d’un document que es preveu que es pugui aprovar a final d’aquest any.

El 2016 Espanya va assumir dos compromisos internacionals: l’Agenda Urbana de la Unió Europea i l’Agenda Urbana de Nacions Unides. En ambdós documents, l’Estat va reafirmar el seu compromís amb el desenvolupament urbà sostenible i té molt present un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el número 11, que té com a objectiu aconseguir ciutats i comunitats sostenibles.

L’Agenda Urbana Espanyola ha de ser un document estratègic i no normatiu, que vol orientar el sentit de les polítiques urbanes sostenibles amb objectius socials, ambientals i econòmics. Vol ser un instrument al servei de totes les administracions públiques, pensant especialment en els Ajuntaments.

Un dels objectius és aconseguir un diagnòstic de la realitat urbana i rural espanyola en àrees com: territori i paisatge; model de ciutat; canvi climàtic; economia circular i recursos; mobilitat i transport; cohesió social; economia urbana; habitatge i era digital.

Reunió a Madrid / Foto: J.T.

A la reunió de Madrid es van tractar qüestions com el Pla d’Acció de l’agenda (amb un seguit d’indicadors a treballar a cada municipi), la creació d’un web que servirà com a espai d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques i altres aportacions finals que ajuntaments i altres actors (com diputacions i consells) van indicar. Entre els assistents hi havia, entre d’altres, representants d’Ajuntaments com Barcelona, Madrid, València, Vitoria-Gasteiz, A Coruña, Vigo, Alfaro, Múrcia i Guadalajara, així com de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Còrdova o el Consell Insular de Menorca. El Ministeri de Foment estava representat per la subdirecció general d’Urbanisme, mentre el Ministeri de Política Territorial hi era a través de la subdirecció general de Cooperació Local.

El grup de treball està coordinat des del Ministeri de Foment i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

 


Foto de família dels participants / Foto: EUROCITIES

Terrassa, en representació del seu Sistema Urbà, va participar del 17 al 19 d’octubre a Grenoble, França, a la reunió del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa EUROCITIES. En aquesta reunió Terrassa va assumir la vicepresidència del grup de treball (WG) de City Branding i Relacions Econòmiques i Internacionals, compartit amb Gènova i Gant. Barcelona es va fer càrrec de la presidència d’aquest WG.

L’objectiu principal de la reunió de l’EDF, organitzada per Grenoble Alpes Métropole, va ser debatre sobre com les ciutats treballen en polítiques i estratègies internacionals i com actuen sobre la internacionalització a nivell local.

Les societats urbanes estan avui a l’avantguarda per afrontar reptes globals que tenen forts impactes sobre les economies locals. El procés d’internacionalització està canviant estratègies de desenvolupament local que han de fer front a noves apostes (digitalització, competència econòmica, migrants, seguretat, canvi climàtic) i buscar noves oportunitats (mercats, inversions, associacions científiques) i solucions.

El representant de Terrassa amb altres participants / Foto: EUROCITIES

Els marcs europeus i nacionals donen ara a les ciutats capacitats més grans per actuar a nivell internacional (ODS, projectes europeus …), especialment com a suport per als grups d’interès locals, però també per desenvolupar els seus propis. En aquest context, alguns d’ells han adoptat estratègies internacionals explícites i d’altres no. Durant la reunió, les ciutats participants van poder gaudir de xerrades i de diferents debats entre ciutats sobre la internacionalització i l’atracció econòmica. Un dels panells va ser un diàleg entre ciutats que compartien les seves estratègies. A la taula rodona els participants van ser Viena, Nantes, Barcelona, ​​Helsinki i Terrassa. El cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, va explicar les recents estratègies a Terrassa sobre internacionalització i identitat competitiva.

El discurs principal a la reunió del WG va ser impartit pel professor associat de la  Copenhagen Business School Sebastian Zenker. Zenker va explicar que el màrqueting o la marca de ciutat “sovint es confon amb la venda de llocs, centrant-se en els aspectes promocionals del màrqueting sense tenir en compte l’objectiu central”. Aquest objectiu ha de ser “maximitzar el funcionament social i econòmic eficient de la zona en qüestió, d’acord amb objectius més amplis que s’hagin establert”.

Helsinki assumeix la nova vicepresidència del Fòrum / Foto: hel.fi

Nova presidència

La ciutat de Nantes es farà càrrec de la presidència de l’EDF després del període de dos anys de la de Viena. Al mateix temps, Hèlsinki s’iniciarà com a vicepresidenta i esdevindrà presidenta el 2020. EUROCITIES és la xarxa de ciutats i lobby més important d’Europa, amb 135 ciutats. El Sistema Urbà de Terrassa aplega els municipis de Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, que sumen uns 400.000 habitants.