JULIOL DE 2019.- El Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va cloure la seva catorzena edició el passat 16 de juliol amb una xerrada de la doctora Montserrat Pi, professora titular a l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB. La seva presentació es va centrar en analitzar el paper del Parlament Europeu (PE) a la Unió Europea (UE). Les seves reflexions es van centrar en explicar què és i què hauria de ser el PE. Així, va destacar que el Parlament “pot tenir un màxim de 750 diputats (ara s’ha deixat en 705 per poder acollir nous països membres) i per un mandat de cinc anys, mentre el president ho és per dos anys i mig”. De fet, durant la mateixa sessió del curs terrassenc, Ursula von der Leyen era escollida com a presidenta de la Comissió Europea com a relleu del polèmic Jean-Claude Juncker, convertint-se en la primera dona a presidir la institució. Pi considera que la proposta de Von der Leyen “no recau en cap candidat oficial”, pel que es pregunta “si s’ha menystingut al PE”.

Pi és llicenciada en Dret per la UAB i va treballar a Brussel·les com a funcionària de la Comissió Europea, a la Direcció General d’Ocupació i Afers Socials, durant tres anys. La seva recerca es centra en els drets fonamentals a la Unió Europea, en les seves relacions exteriors i en l’àmbit de l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia. Pi creu que hi ha àmbits en els que el PE podria guanyar competències: un, és el de la política exterior, ja que el PE actualment “té un paper merament consultiu, excepte per la conclusió de tractats internacionals”. Pi també considera que el PE s’hauria d’enfortir per millorar la qualitat democràtica de la UE, ja que no és encara la institució clau en la presa de decisions. En l’àmbit polític, per exemple, el pes el tenen el Consell i la Comissió, mentre en el legislatiu i el pressupostari Pi es pregunta si caldria donar més iniciativa legislativa al PE, que codecideix juntament amb el Consell Europeu.

Pi va repassar també com ha quedat estructurat el Parlament Europeu després de les recents eleccions. Així, en la que és la novena legislatura del PE hi ha eurodiputats de fins a 190 partits polítics nacionals diferents. El 59% dels electes són homes i el 41%, dones.


JULIOL DE 2019.- La tercera sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va anar a càrrec de la coordinadora de les ciutats membres de la xarxa EUROCITIES, Marta Marcuzzi, que el passat 9 de juliol va ser a Terrassa per parlar sobre el rol de les ciutats a Europa. Marcuzzi va voler remarcar aquest paper i va llançar el repte que “cal que pensem en les ciutats i en la ciutadania com en la pedra angular de la Unio Europea”. Aquesta força no es pot fer a títol individual i, per això, va precisar que una xarxa com EUROCITIES és “una veritable plaforma de cooperació per crear sinergies entre ciutats i garantir una major aplicació de polítiques de la UE”. La representant d’EUROCITIES va explicar que la majoria de les polítiques europees afecten i s’apliquen a nivell local i que les ciutats “representen el nivell polític més pròxim a la ciutadania”. Amb tot, lamenta que la participació de les ciutats en el procés decisiori de la UE cal canalitzar-la a través del Comitè de les Regions, “un òrgan consultiu i assessor, però amb un poder molt limitat”. I en aquest punt, és clar, és on entra EUROCITIES, una xarxa formada per més de 140 grans ciutats europees de 39 països i que representen més de 130 milions de persones. A l’Estat espanyol són 12: Barcelona, Bilbao, Fuenlabrada, Gijón, Madrid, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Donosti, Sevilla, Valladolid i Terrassa, que hi és en representació del seu Sistema Urbà (que aglutina 11 municipis vallesans i una població de més de 400.000 persones).

Com a exemple de treball en comú a EUROCITIES vinculat directament a la tasca de la Unió Europea, Marcuzzi va explicar la campanya Cities4Europe (en la que Terrassa hi va participar), que durant un any ha treballat per inspirar ciutats i altres nivells de govern, incloses les institucions de la UE, per buscar mecanismes i eines que comprometin els ciutadans en la formulació de polítiques, enfortint noves formes de democràcia a tot Europa. En el cas de Terrassa, el debat es va centrar en els drets socials i els drets humans.

Com a conclusió, Marcuzzi va assenyalar que “el futur d’Europa es decidirà a les nostres ciutats”, i que tenim l’oportunitat de protenciar una participació ciutadana “per escurçar la distància entre els representants polítics de la UE i la població per assolir els principals objectius econòmics, socials i mediambientals”. Marcuzzi va recordar que el 75% dels ciutadans de la UE viuen a zones urbanes i que el 73% treballa a les ciutats.

El cap del servei de Relacions Europees i Internacionals de Terrassa, Joan Chicón, va detallar que la utilitat per a la ciutat de formar part de la xarxa EUROCITIES passa per participar en campanyes com Cities4Europe, en programes d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques (com el Civitas Satellite), en la captació de Fons Estructurals europeu i en projectes europeus, com els més recents VALUES, que vol potenciar la capacitat de les ciutats i les organitzacions de voluntariat  per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva dels immigrants i refugiats,  i BRIDGE, sobre sensibilitzar els actors locals i enfortir les seves capacitats per reduir la vulnerabilitat col·lectiva a la radicalització mitjançant el control i la mitigació del fenomen de la polarització i les ideologies extremistes.


JULIOL DE 2019.- La segona xerrada del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va anar a càrrec de la presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Sònia Fuertes, que el passat 2 de juliol va fer un repàs de la situació d’Europa des de la perspectiva social. Fuertes, llicenciada en Filosofia i amb grau universitari en Educació Social, ha exercit com a docent en diverses universitats i treballa com a subdirectora de l’Àrea d’Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat. ECAS és la xarxa que engloba més d’un centenar d’entitats de l’àmbit social, que atenen més de 850.000 persones amb 12.000 professionals i, una altra xarxa bàsica, amb 10.000 voluntaris i voluntàries. Parlem d’entitats que treballen de forma prioritària amb persones i col·lectius en situació o risc d’exclusió social. Parlem, doncs, de conceptes com la igualtat d’oportunitats, aconseguir una societat més justa i equitativa i afavorir la inclusió total. Tot un vocabulari que ha d’anar més enllà, segons la mateixa Fuertes.

Fuertes va mostar-se força crítica amb Europa, ja que considera que “hi circulen més fàcliment els capitals que les persones”, en una època farcida de fake news i d’infoxicació, neologisme que fa referència a la intoxicació informativa. Recorda com, fa uns anys, “parlar de mileurisme equivalia a precariat, però sí que parlem d’un “precariat” real, amb una realitat amb treballadors pobres i amb una gentrificació a les grans ciutats que expulsa borses de població per la pressió immobiliària. I, per arrodonir-ho, “amb el creixement de l’extrema dreta de gent com Salvini, Le Pen o Vox”. Com a xifra rellevant, un de cada quatre europeus es troba “en risc de situació de pobresa”.

Algunes de les impressions de Fuertes relacionades amb diferents temes van ser les següents:

  • GARANTIA D’INGRESSOS: Tothom necessita ingressos per viure, però avui dia trobem treballadors que, tot i tenir un ingrés per la seva feina, no poden abandonar la situació de pobresa. Persones que dormen en un alberg o van al banc d’aliments tot i tenir una feina. Fins on cal garantir un salari? Tenim gent que està caient del sistema.
  • HABITATGE: Falta parc públic. Les ciutats tornen a entrar en una bombolla de preus. La gentrificació no és una taca d’oli, són taques d’oli que van expulsant gent dels seus barris i dificulten el teixit urbà. També s’expulsa el comerç.
  • REFUGIATS I MIGRACIONS: Ens diuen que no podem acollir, però no s’han acomplert els compromisos.
  • CIUTATS: L’administració pública més pròxima als ciutadans és i ha de ser la local, la de les ciutats. Hem d’apropar-nos al màxim a la dimensió humana.
  • SOLEDAT: La veiem no només en gent gran, també en joves i per qüestions de gènere. Encara veiem l’envelliment com a problema, quan hauria de ser una atenció digna com a cicle vital.
  • REPENSAR MODEL SOCIAL: Un menjador social, per exemple, genera dependències i, fins i tot, un control social paral·lel. La gent vol participar, decidir. Cal pensar la ciutat al servei de la ciutadania. Cal apoderar les persones, no culpabilitzar i superar el paternalisme.
  • EXTREMA DRETA: Estem vivint un retrocés dels drets democràtics. Hi ha decepció. Hi ha vots des de barris de rendes més altes, però també hi ha vot de càstig en zones més populars. El rebuig a l’altre té a veure amb el desconeixement.
  • REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA: Les teves possibilitats de promoció social tenen a veure amb el teu bressol més que amb l’educació. Cal fer un replantejament!

Fuertes també va referir-se al Pilar Europeu de Drets Socials, un document no vinculant (per desgràcia), però que és tota una declaració de principis i un toc d’atenció vers una Europa que ja compta amb 21 milions de treballadors per sota del llindar de la pobresa, que ja supera el 23% de persones en risc d’exclusió social (a Espanya estem al 27%, gairebé 13 milions de persones) vers una Europa que està gestionant de forma vergonyant el tema dels refugiats o vers una Europa que és responsable d’un percentatge molt alt de reglaments, directives o lleis que ens afecten directament en el nostre dia a dia, en temes com habitatge, inclusió o serveis socials. Vertebrar el sector social es fonamental en la lluita per la igualtat d’oportunitats per a tota la població, així com en la voluntat de transformar la societat per fer-la més justa i equitativa. Segons Fuertes, el Pilar és una bona eina que se centra en àmbits com la igualtat d’oportunitats, l’accés al mercat de treball, les condicions laborals justes i la protecció i la inclusió social.


JULIOL DE 2019.- El Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que el servei de Relacions Europees i Internacionals (RRII) organitza a Terrassa ha arribat enguany a la seva 14a edició. El dimarts 25 de juny va arrencar amb una xerrada-debat sobre l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquesta primera sessió, de les quatre previstes a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT), va anar a càrrec del cap del servei de RRII, Joan Chicón, i del tècnic del mateix servei, Jordi Torrents. Estava previst que el ponent fos el director de l’oficina de l’Alta Comissionada per a l’Agenda 2030, Federico Buyolo, però a darrera hora va excusar la seva assistència perquè estava convocat a una reunió interministerial del Govern d’Espanya.

Durant la presentació es va detallar que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es van gestar en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, celebrada a Rio de Janeiro el 2012. El propòsit era crear un conjunt d’objectius mundials relacionats amb els desafiaments ambientals, polítics i econòmics de què s’enfronta el nostre món. Els ODS i l’Agenda 2030 es vinculen directament amb l’Agenda Urbana, que es desenvolupa des d’una perspectiva multinivell (hi ha Agenda Urbana Catalana, Espanyola, Europea i Mundial).

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), amb els quals es va emprendre el 2000 una iniciativa mundial per abordar la indignitat de la pobresa. Els ODM eren objectius mesurables acordats universalment per fer front a la pobresa extrema i la fam, prevenir les malalties mortals i ampliar l’ensenyament primari a tots els nens, entre d’altres prioritats del desenvolupament. Eren uns objectius amb un enfocament més vertical, des de la perspectiva dels països del Nord vers els països del Sud. Podia generar dubtes per ser una lectura més paternalista, però durant 15 anys els ODM van impulsar el progrés en diverses esferes importants: reduir la pobresa econòmica, subministrar accés a l’aigua i el sanejament tan necessaris, disminuir la mortalitat infantil i millorar de manera important la salut materna. També van iniciar un moviment mundial destinat a l’educació primària universal, inspirant als països a invertir en les seves generacions futures. Els ODM van aconseguir enormes avenços en la lluita contra el VIH / SIDA i altres malalties tractables, com la malària i la tuberculosi. El llegat i els èxits dels ODM ens han brindat lliçons i experiències valuoses per començar a treballar darrere dels nous Objectius. No obstant això, per a milions de persones de tot el món, la tasca no ha conclòs. Cal fer un últim esforç per posar fi a la fam, aconseguir la plena igualtat de gènere, millorar els serveis de salut i fer que tots els nens segueixin cursant estudis després de l’ensenyament primari. Els ODS també són una crida urgent perquè el món faci la transició a un camí més sostenible.

Els ODS constitueixen un compromís audaç per abordar els problemes més urgents als quals avui s’enfronta el món. Els 17 Objectius estan interrelacionats, el que significa que l’èxit de un afecta el d’altres. Respondre a l’amenaça del canvi climàtic repercuteix en la forma en què gestionem els nostres fràgils recursos naturals. Aconseguir la igualtat de gènere o millorar la salut ajuda a eradicar la pobresa; i fomentar la pau i societats inclusives reduirà les desigualtats i contribuirà que prosperin les economies. En suma, és una oportunitat sense igual en benefici de la vida de les generacions futures.

Els ODS van coincidir amb un altre acord històric celebrat el 2015, l’Acord de París aprovat en la Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21). Juntament amb el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres, signat a Japó al març de 2015, aquests acords proveeixen un conjunt de normes comunes i metes viables per reduir les emissions de carboni, gestionar els riscos del canvi climàtic i els desastres naturals, i reconstruir després d’una crisi.

Els ODS són especials ja que abasten les qüestions que ens afecten a tots. Reafirmen el nostre compromís internacional de posar fi a la pobresa de manera permanent a tot arreu. Són ambiciosos, ja que la seva meta és que ningú quedi enrere. El que és més important, ens conviden a tots a crear un planeta més sostenible, segur i pròsper per a la humanitat. L’agenda 2030 i els ODS són una oportunitat pel canvi i la transformació. Som part del problema i el tot de la solució. Avui dia podem saber què passarà els pròxims anys. Generem compromís global. Abans en la història no passava. Amb tot, potser fa 4 anys quan es va votar el contingut de l’Agenda 2030 i dels ODS no comptàvem amb un canvi tan fort geopolític amb gent com Trump, Bolsonaro, Salvini, Le Pen (bé, aquesta sí que hi comptàvem) o la irrupció aquí de la ultradreta de Vox.

Tenim una agenda a 15 anys, signada per 193 països i amb un llarg recorregut, amb el repte d’aconseguir una transformació global des de la feina local i amb la implicació de les administracions i la ciutadania.

Hem tingut dues grans agendes mundials:

– La Declaració Universal dels Drets Humans, de fa més de 70 anys.

– Agenda 2030. I estan connectades. És la materialització de la primera. Una va lligada a l’altra. Avui hi segueixen havent guerres, sí, però mai havíem viscut un moment tan llarg de pau, entesa a escala global, com fins ara. L’Agenda 2030 i els ODS, doncs, no són més que portar a la pràctica els principis d’aquells Drets Humans.

Cal fer aterrar els ODS, que no es quedi en un document. La desigualtat també la veiem dins dels països. El cas de l’Estat espanyol, per exemple. Hem passat, no sé si n’hem sortit, una dècada de crisi molt potent que ha generat situacions extremes. L’Agenda 2030 neix d’un gran debat. I quan es van fer enquestes sobre el tema, tots els països es va destacar l’Educació com l’element clau més important. És una agenda de transformació. I es fa a través de la Cultura (tot i que no és un dels 17 ODS, la cultura és transversal). Per primera vegada hi ha una agenda, amb 169 metes, que és un acord entre 193 països. Cal generar una economia ètica per tenir una societa inclusiva i que tingui en compte el medi ambient. Pot semblar molt utòpic dir això i quedar-se en una declaració de principis, però es pot concretar, per exemple, en:

– Economia circular

– Transició ecològica

– Cohesió social: sense desequilibris com les 264 vegades de diferència entre sous a Espanya

– Que ningú quedi enrere: no és només econòmic, és social i és generacional.

– Salut ambiental: 3 milions de persones moren cada any per la contaminació atmosfèrica. Les ciutats han de canviar la seva configuració. L’Urbanisme ha de ser la 1a política social. Ciutats que estan recuperant grans zones de vianants o de trànsit pacificat. Si es fa, la ciutadania recupera les ciutats. Aconseguir que tothom tingui una zona verda a menys de 500 metres. Això forma part de la visió dels ODS.

L’Agenda 2030 se l’ha de creure la ciutadania i fer-la seva a partir de tres vectors:

1- Informació: que es coneguin els ODS. Donar a conèixer que hi ha una agenda global.

2- Entendre-la. Són 17 ODS interrelacionats. El mes passat el servei de Relacions Internacionals va organitzar una trobada amb tècnics de l’Ajuntament per incidir, precisament, en què hi ha elements dels ODS que poden semblar allunyats d’alguna àrea temàtica, però no és així. Tècnics de Medi Ambient potser pensen que s’han de focalitzar en l’ODS 13 (Acció Climàtica), però quan hi ha un diàleg amb altres serveis conclouen que també han de tenir en compte la Pau (ODS 16), l’Educació (ODS 4) o la Igualtat de Gènere (ODS 5). Interaccionar. Economia, desigualtat, educar, tot va lligat! Tot està connectat. Hem d’entendre que no som el centre del món com a Europa (7% de població i 10% del PIB). El que ha passat a Moçambic o passa a Veneçuela afecta a nivell global. I la resposta ha de seguir sent global.

3- Les interaccions: no podem parlar d’Educació sense parlar d’Igualtat. O de Fam sense parlar de Feina. De DDHH sense parlar de ciutats o pobresa energètica. Cada problema necessita una visió global. I interactuar és fomentar eines de participació ciutadana, començant pels municipis. Aprofitar xarxa societat civil. Ja ho estem fent. Sí, però l’agenda endreça objectius i recursos, es una eina. Cal apoderar la ciutadania. Des de l’àmbit social: participació. Des de la cultura: en quin món estem i com vivim. Àmbit personal: tenir recursos per desenvolupar-nos, com l’educació. Àmbit econòmic: per transformar.

 


JUNY DE 2019.- Terrassa ocuparà durant els pròxims dos anys una de les deu vicepresidències del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), tal com es va aprovar en l’assemblea extraordinària de l’entitat del 20 de juny. L’Ajuntament de Terrassa serà responsable de l’àmbit de Municipis, en una comissió executiva que, per primer cop, dona competències a vicepresidències (que han passat de set a deu) no vinculades directament a partits polítics. El president continuarà sent Xavier Ferrer, i el secretari general, Oriol Lázaro. Les deu vicepresidències es reparteixen entre PSC, Ciutadans, ICV En Comú Podem, PDCAT, PP i ERC com a formacions polítiques, a més del sindicat CCOO, l’escola de negocis ESADE, l’Associació de Diplomats dels cursos sobre la Unió Europea a Catalunya (ADICEC) i el mateix Ajuntament de Terrassa. Entre els 15 vocals també hi ha tres ajuntaments més, com són els de Barcelona, Girona i Santa Coloma de Gramenet.

Xavier Ferrer (a la dreta), amb el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent (Foto: LA MAÑANA)

La comissió executiva (formada pel president, el secretari general, les vicepresidències, la tresorera i els vocals) es reunirà un cop al mes. Les pròximes reunions d’aquest 2019 tindran lloc el 16 de setembre, el 21 d’octubre, el 18 de novembre i el 16 de desembre.

El CCME es va constituir formalment a París el 1949, com a culminació de les activitats europeistes dutes a terme després de la Segona Guerra Mundial. El Consell agrupa ajuntaments, associacions, centres d’ensenyament universitari, col·legis professionals, empreses, partits polítics, sindicats i persones a títol individual en la defensa dels ideals europeistes. El CCME té com a finalitat treballar per aconseguir una Europa que avanci vers una veritable unió política, una Europa federal respectuosa amb la diversitat dels seus pobles. El CCME és membre del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo, i està vinculat amb l’European Movement International.

 


JUNY DE 2019.- Terrassa va ser una de les ciutats participants a l’esdeveniment més important organitzat per la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO. Es tracta de la seva conferència anual, que va tenir lloc del 10 al 15 de juny a la localitat italiana de Fabriano. 500 representants i delegats de 180 ciutats creatives de tot el món es van reunir per compartir opinions sobre missions, objectius i estratègies futures relacionades amb la xarxa de la UNESCO per reforçar-la i llançar nous projectes de cooperació. La ciutat de Fabriano es va transformar en un gran taller a l’aire lliure sobre creativitat: la conferència va coincidir amb esdeveniments culturals, debats, seminaris, reunions i oportunitats de compartir opinions i idees dins dels pavellons de la creativitat, que es van crear al cor del centre de la ciutat i a les principals ciutats de la regió de les Marques. Terrassa hi participa com a Ciutat Creativa de la UNESCO en la secció de Cinema.

La delegació terrassenca estava formada pel director tècnic del Parc Audiovisual de Catalunya i focal point de la xarxa UNESCO a Terrassa, Jordi Hernández; la directora de l’àrea de Cultura i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament, Helena Alcaraz, i el cap del servei de Relacions Internacionals, Joan Chicón. Segons Hernández, va ser “una manera única de comptar amb Terrassa en el context global mentre es discutia com hauria de ser una “ciutat ideal” del futur basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”. En la seva presentació, Hernández va parlar de tres focus estratègics bàsics:

Jordi Hernández durant la seva presentació / FOTO: AJUNTAMENT DE TERRASSA

1- Cinema i ciutadania: un exemple clar és la recent Fira Modernista de Terrassa (del 10 al 12 de maig), que va estar dedicada al món del cinema, amb espais on reviure les primeres experiències precinematogràfiques, amb activitats singulars, exposicions amb peces úniques i originals de l’època provinents d’arreu d’Europa, o espectacles. El programa va incloure més de 300 activitats entre les quals destacava una carpa de la Terrassa City of Film, exposicions amb peces úniques, una màquina del temps inspirada en Georges Méliès i un espectacle de la llanterna màgica. Més de 40.000 visitants van experimentar de primera mà aquest vincle amb la història del cinema.

2- Alfabetització cinematogràfica: educar a través de festival TRS Fem Cinema!, mostra de cinema fet a les aules. De fet, un dels compromisos que la ciutat va assumir en ser designada ciutat UNESCO del Cinema el 2017 va ser el de continuar treballant perquè el llenguatge audiovisual segueixi ben present a les aules dels centres acadèmics terrassencs des del nivell inicial i fins el superior. L’equip de Terrassa City of Film, liderat per la Taula de l’Audiovisual, va desenvolupar el projecte TRS Fem Cinema!1ª Mostra de cinema fet a les aules. Considerant el llenguatge un veritable vincle social i cultural, les bases del projecte s’estructuren en els valors UNESCO, que en aquesta primera edició es van centrar en la interculturalitat. La proposta pretén arribar al màxim de centres educatius de la ciutat posant en la primera línia el treball en equip, el pensament crític, la creativitat i la llibertat de creació. El projecte inclou una part inicial amb un curs de llenguatge cinematogràfic adreçat als docents, i una segona part en què aquests coneixements es traslladen a l’alumnat. L’objectiu final és produir un curtmetratge, que va formar part d’una mostra de cinema fet a les aules i que es va realitzar al Cinema Catalunya. Es van produir 32 films, amb la participació de més de 400 alumnes d’11 a 16 anys.

3- Indústria del cinema: el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) ubica 44 empreses i ha dut a terme 1.200 produccions des de l’any 2008.

Alguns dels assistents a Fabriano

Com a possibles propostes de futur, Terrassa va confirmar que vol potenciar el projecte Fem Cinema! i que estudia la possibilitat d’agermanar dos àmbits creatius com el mateix Cinema i la Gastronomia.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, creada el 2004, està formada per 180 ciutats dels cinc continents, que es reuneixen amb l’objectiu de promoure la cooperació entre ciutats que considerin la creativitat com un motor essencial del seu desenvolupament urbà. Treballar junts, compartir experiències i bones pràctiques, llançar iniciatives, participar i millorar el patrimoni cultural i històric local són els objectius clau de la xarxa. Totes les ciutats de la xarxa es destaquen en un àmbit creatiu concret: Artesania i art popular, Disseny, Cinema, Gastronomia, Literatura, Música i Arts de comunicació. El 2013, la ciutat de Fabriano va ser designada “Ciutat creativa per a l’art i l’art popular” per la seva fabricació artesanal de paper durant segles.

 

 

 


JUNY DE 2019.- El projecte europeu BRIDGE ja està duent a terme activitats en 13 comunitats locals. S’estan elaborant instruments per avaluar i vigilar el fenomen de la polarització a nivell local, així com auditories per caracteritzar millor la polarització en el pla local. Com a resultat de les avaluacions realitzades, s’hi estan desenvolupant mesures de prevenció específiques per reduir el fenomen de la polarització. Aquest terme es pot entendre com un procés d’exacerbació de les diferències entre grups socials que provoca un augment de les tensions. És una causa potencial de l’amplificació de diversos factors psicològics i socials que fan que una persona sigui vulnerable a la radicalització i a les ideologies extremistes.

Web del projecte BRIDGE

CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE

QUÈ SIGNIFICA BRIDGE: Building resilience to reduce polarisation and growing extremism (Desenvolupar resiliència per reduir la polarització i l’extremisme creixent)

CONVOCA: Comissió Europea (CE), a través del programa ISFP (Internal Security Fund Police). El projecte està coordinat pel Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (Efus)

CONTINGUT I OBJECTIUS: L’objectiu del projecte BRIDGE és comprendre les dinàmiques de la polarització, sensibilitzar els actors locals i enfortir les seves capacitats per reduir la vulnerabilitat col·lectiva a la radicalització mitjançant el control i la mitigació del fenomen de la polarització.
 
L’objectiu general és crear consciència i capacitats entre els actors locals per reduir la vulnerabilitat individual i col·lectiva a l’hora de caure en extremismes provocats per la polarització social. Els objectius més específics passen per enfortir les eines locals de detecció i gestió d’aquestes polaritzacions per ajudar les autoritats locals a desenvolupar accions que abordin les tensions i les tendències del malestar social; per promoure iniciatives comunitàries que impliquin cooperació entre diferents serveis públics i actors privats, i per reunir autoritats locals europees i experts per abordar la temàtica a nivell local. Per desenvolupar el projecte, BRIDGE preveu diferents accions a 7 països. El projecte compta amb un pressupost total de 700.000€.

TERMINI: Gener de 2019 – Desembre de 2020

ENTITATS I CIUTATS PARTICIPANTS / SOCIS:

– EFUS-European Forum for Urban Security (Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana), com a líder del projecte.

– Altres entitats i organismes públics supramunicipals: Consell departamental de la Val d’Oise (França), Regione Umbria i Reggio Emilia (Itàlia), Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Fundación Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratègicos, Fondazione Mondinsieme, Ufuq E.V. i BRAVVO-Bruxelles.

– Ajuntaments: Igoumenitsa (Grècia), Brussel·les (Bèlgica), Vaulx-en-Velin (França), Rotterdam (Holanda), Leuven (Bèlgica), Genk (Bèlgica), Düsseldorf i Suttgart (Alemanya) i Terrassa.

PRESSUPOST: En el cas de Terrassa, la contribució per part de la Unió Europea serà de 31.000€ per a un projecte amb un cost total de 34.445€ (finançament, doncs, del 90%)

SERVEI MUNICIPAL DE TERRASSA IMPLICAT: Seguretat, Via Pública i Protecció Civil, i Relacions Europees i Internacionals.


MAIG DE 2019.- El servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa organitza anualment un curs gratuït sobre la Unió Europea obert a la ciutadania amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement comunitari i posar sobre la taula les grans línies de debat actuals. Aquest 2019 celebrarem la catorzena edició. 

Qui hi pot assistir? El curs s’adreça a tota la ciutadania
Preu: Gratuït
Inscripció: És obligatòria, i cal fer-la abans del 21 de juny a Seu Electrònica Ajuntament
Dates: 25 de Juny i 2, 9 i 16 de Juliol. Totes les sessions començaran a les 18,30 hores.
Lloc: Biblioteca Central de Terrassa, passeig de les Lletres, 1
Certificat d’assistència: En acabar el curs es lliurarà a totes les persones que hagin assistit, com a mínim, a tres de les quatre sessions i hagin respòs a un qüestionari d’avaluació del curs.

PONENTS:

Dimarts 25 de juny: “Europa i l’Agenda 2030”

Federico Buyolo, director de l’oficina de l’Alta Comissionada per a l’Agenda 2030 del Govern d’Espanya

 

 

Dimarts 2 de juliol: “Construint una Europa social”

Sònia Fuertes, presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

 

 

Dimarts 9 de juliol; “La UE y las ciudades: cómo las ciudades hacen que Europa sea mejor para los ciudadanos”

Marta Marcuzzi, coordinadora de les ciutats membres de la xarxa EUROCITIES a Brussel·les

 

 

 

 

Dimarts 16 de juliol: “Quin hauria de ser el rol del Parlament Europeu a la Unió Europea?”

Montserrat Pi, doctora en Dret i professora titular de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


FOTO: Pixabay

MAIG DE 2019.- L’Ajuntament de Terrassa ha estat un dels beneficiats per la segona convocatòria d’ajuts WiFi4EU de la Comissió Europea, que vol afavorir la instal·lació de zones wi- fi en espais públics com ara seus de l’Administració, equipaments culturals, esportius o cívics, parcs, places i altres espais. La comissió ha fet pública la llista amb els 3.400 municipis escollits, cadascun dels quals rebrà 15.000 euros. La convocatòria era oberta a tota la UE, més Islàndia i Noruega, i s’han cursat més de 10.000 sol·licituds. El Consistori decidirà properament les característiques, nombre i ubicació de les noves zones wi-fi que es crearan a la ciutat amb aquests diners.

La iniciativa WiFi4EU forma part de la línia d’actuacions que estan impulsant les institucions europees per impulsar la competitivitat de la Unió i respondre a les creixents necessitats de connectivitat dels europeus.

MÉS INFORMACIÓ


No deixar ningú enrere. Aquesta frase senzilla, curta i clara resumeix la gran fita dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una veritable agenda mundial aprovada el 2015 per Nacions Unides i que aspira a eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i configura un full de ruta d’actuació per assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible. Per conèixer de més a prop els ODS, l’Ajuntament de Terrassa va organitzar el passat 8 de maig un taller per donar a conèixe’ls a tots aquells tècnics municipals interessats. L’activitat, en el marc del Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu de l’Ajuntament, va comptar amb la participació de 43 tècnics i tècniques de diferents serveis municipals. Els responsables d’impartir el taller van ser el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, i el tècnic del mateix servei, Jordi Torrents, que van comptar amb el suport de la tècnica del servei de Promoció Industrial, Joana Lagunas, i del referent de projectes d’Smart Cities, Albert Marín, que van explicar el vincle dels ODS amb els projectes d’Economia Circular i Terrassa Energia Intel·ligent. La sessió es va cloure amb una dinàmica que va permetre que els tècnics treballessin de forma transversal i col·laborativa el vincle d’alguns dels ODS amb projectes que s’estan treballant des del consistori terrassenc. La coordinació del taller ha estat a càrrec de les tècniques que gestionen el Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu Marta Pérez i Eugènia Dinarès.


L’Agenda 2030 és una agenda integral i transversal —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles. Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu. Durant el taller es va detallar també que l’Agenda 2030 estimula l’acció dels ODS en cinc esferes de vital imporància (conegudes com les 5 P): Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariat. Els principals objectius del taller van ser visibilitzar els ODS i donar-los a conèixer entre els tècnics, a més de començar a entendre la filosofia de treball transversal i visió local amb perspectiva global.

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OM), agenda del desenvolupament vigent fins al 2015. Els OM van tenir el seu sentit, però ja els podem considerar superats, potser amb un tic més paternalista i molt orientats dels països del Nord cap els del Sud. A més, els governs locals no van participar per a res en la seva negociació i redacció, mentre ara sí que s’ha fet.

L’Agenda 2030 ens interpel·la a tots, des de les esferes internacionals, nacionals, regionals i locals. Cada nivell de govern responsable s’ha de comprometre mitjançant consensos, aliances i col·laboracions amb altres actors (tant del món empresarial, com acadèmic, com de la societat civil) per impulsar, implementar i aconseguir les fites marcades. Si algú es pregunta que això dels ODS no té res a veure amb l’administració local, que forma part d’una agenda mundial, cal que consideri que no és així, que les ciutats han de ser la clau. Pensem que més de la meitat de la població mundial ja viu a les ciutats. I pensem que els ODS no són més que un full de ruta que, al final, tenen la seva aplicació final en les polítiques del nostre dia a dia.

Seguim aterrant al món local. Parlem d’objectius transversals, i aquí és on entra la tasca dels diferents serveis municipals. Sovint podem tenir la sensació que tirem endavant projectes desvinculats d’altres àmbits, però res del que fem és neutre, res pot estar aïllat. Potser tenim un projecte que es vinculi molt directament, per exemple, a l’ODS d’Indústria i Innovació, però si anem obrint el focus segur que hi podem trobar lligams amb la igualtat de gènere, amb el consum responsable, amb l’eficiència energètica, amb el treball digne o amb la fi de la pobresa. Tenir en compte els ODS també implica sensibilitzar, donar visibilitat a tot allò que fem a través de la participació ciutadana o fins i tot a través de programes educatius, per exemple. Hi ha una cita del que va ser secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, que diu que “la lluita per la sostenibilitat global es guanyarà o es perdrà a les ciutats”, partint d’una idea clau com és la de que no es pot fer política local sense una visió global.

Què estem fent a Terrassa? En una recent trobada internacional dels ODS se’ns va dir que només el 20% de ciutats del món s’hi estan implicant i que els tres àmbits per aconseguir l’aterratge passa per:

– Donar-los a conèixer (a Terrassa ja estem començant a treballar la visibilitat amb roll ups i material divulgatiu. Aquesta visibilitat, a nivell estatal, s’està duent a terme des de l’Alt Comissionat de l’Agenda 2030 i segurament molta gent haurà vist el pin del ODS al president del Govern, a ministres, a diputats o com a imatge en rodes de premsa juntament amb les paraules Agenda 2030.

– Compromís polític: a Terrassa ja hem dut a terme dos tallers amb tot l’equip de govern per treballar cadascun dels ODS i com s’alineen amb els compromisos del Pla de Mandat que està acabant. Ha estat un bon exercici per conèixer, per entendre la transversalitat i per fer un mapping, un monitoreig per identificar quins són els ODS que més tenen a veure amb Terrassa i en quins àmbits es treballen, a més de participar directament en l’elaboració de l’Agenda Catalana i l’Espanyola, de col·laborar amb la Diputació, amb el grup de treball específic de la xarxa Eurocities i a la xarxa mundial CGLU.

– Implementar, localitzar, alinear: de moment, hem començat alineant amb el Pla de Mandat, però ara tocarà involucrar els serveis i en un futur poder passar alguna eina que serveixi per mesurar indicadors. Els ODS no han d’implicar canvis radicals en la nostra forma de fer, però sí que poden servir per mirar cap a totes les bandes, per reorientar prioritats i per mostrar quin és el paper dels municipis en la reducció de les desigualtats i en assolir les fites del desenvolupament sostenible. Que, al cap i a la fi, vol que qualsevol política, com hem dit al principi, no deixi ningú enrere.

Tots els ODS tenen finalitats relacionades amb el treball diari dels governs locals. Una ciutat com Terrassa, doncs, no ha de limitar-se a aplicar l’agenda; ha de ser responsable política i social, ha de promoure el canvi per vincular objectius globals a la comunitat local. Terrassa és, i ha de ser, un element actiu a l’hora d’identificar aquelles persones de la ciutat en situació més vulnerable; en generar polítiques de desenvolupament econòmic; en donar suport a la producció agrícola; en planificar un transport sostenible; en reduir la contaminació ambiental; en fomentar formació inclusiva, equitativa i de qualitat en tots els processos d’aprenentatge; en apoderar dones i nenes per assolir una igualtat de gènere real; en garantir un accés a l’aigua i a una energia assequible i eficient; en construir infraestructures resilients; en potenciar la innovació; en col·laborar a reduir la desigualtat entre països; en garantir un consum responsable; en promoure una societat pacífica i inclusiva. En resum, treballar perquè Terrassa sigui inclusiva, segura, resilient i sostenible.