L’índex de competitivitat regional, actualitzat cada tres anys, permet que les regions supervisin i valorin la seva evolució en el temps i en comparació amb altres regions. Mitjançant la seva eina web interactiva, tant els responsables polítics com la ciutadania poden veure a quin nivell se situa la seva regió en termes d’innovació, governança, transport, infraestructura digital, sanitat o capital humà. En ajudar a les regions a detectar els seus punts forts i febles i a orientar les inversions públiques, l’índex pot suposar un instrument poderós amb vista a la preparació dels nous programes.

Més informació: https://ec.europa.eu/regional_policy/en/information/maps/regional_competitiveness/

 


Els dies 24 i 25 de setembre de 2019, els caps d’estat i de govern es van reunir a la seu de les Nacions Unides a Nova York per fer un seguiment i revisió exhaustiva dels avenços en l’aplicació de l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’esdeveniment va ser la primera cimera de les Nacions Unides sobre els ODS des de l’adopció de l’Agenda 2030 el setembre de 2015.

La cimera dels ODS va donar com a resultat l’adopció de la Declaració Política “preparant-se per a una dècada d’acció per a un desenvolupament sostenible”. Els líders mundials van demanar una dècada d’acció per assolir els ODS fins al 2030 i van anunciar les accions que s’estan duent a terme per avançar en l’agenda. S’han anunciat més de 100 accions d’acceleració.

Més informació: https://sustainabledevelopment.un.org/sdgsummit#home


La ciutat de Terrassa, Ciutat Creativa de la UNESCO, ha estat seleccionada per formar part del monitor europeu de Ciutats Culturals i Creatives.
El dia 8 d’octubre, la Comissió Europea va publicar la segona edició d’aquest monitor, una eina dissenyada per servir de valor de referència i estimular el potencial creatiu i cultural de les ciutats europees, vital per impulsar el creixement econòmic i la cohesió social. Després de l’èxit de la primera edició de 2017, la versió de 2019 ofereix un panorama actualitzat de la riquesa cultural i creativa d’Europa en una mostra ampliada de 190 ciutats de trenta països, incloses Noruega i Suïssa. El Monitor va ser creat pel Centre Comú d’Investigació, el servei de ciència i coneixement de la Comissió Europea, i va acompanyat d’un instrument en línia modernitzat que permet a les ciutats afegir les seves pròpies dades per a una cobertura i uns paràmetres comparatius més detallats.

Més informació: https://composite-indicators.jrc.ec.europa.eu/cultural-creative-cities-monitor/cultural-creative-cities

Festival TNT – Terrassa Noves Tendències

Festival de Jazz

 


Fins el 15 de novembre es pot votar per decidir els projectes guanyadors.
El projecte Terrassa Energia Intel·ligent (TEI) és un dels finalistes als enerTIC
Awards 2019, que atorga l’organització del mateix nom per reconèixer els projectes
tecnològics innovadors realitzats per empreses i organitzacions públiques i privades
compromeses amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat. Una comissió d’experts
ha triat els finalistes de cada categoria entre els 130 projectes presentats, i ara es
recolliran els vots de la ciutadania per decidir els premiats. Fins els 15 de novembre,
totes les persones que es registrin a la pàgina web dels premis
(https://enertic.org/v19/awards-2019/) podran dipositar-hi el seu vot. L’organització dels premis no admetrà usuaris registrats amb emails no corporatius, tipus gmail.com.
Els projectes guanyadors dels Premis enerTIC es donaran a conèixer el 12 de
desembre en una cerimònia a la Secretaria d’Estat per a l’Avenç Digital, a Madrid. A
la mateixa cerimònia es presentarà la VIII Guia de Referència Smart Energy:
“Tecnologia per a la millora de l’Eficiència Energètica”, que recollirà tots els projectes
finalistes.
El projecte TEI és una iniciativa pionera a Catalunya que s’emmarca en l’Estratègia
smart city municipal i que farà possible importants millores mediambientals i
econòmiques: reducció del consum energètic, millora de eficiència energètica i
disminució de les emissions de CO2. El projecte actua sobre l’enllumenat públic
(substitució de totes les làmpades per tecnologia LED), la millora de l’eficiència
energètica en edificis municipals, la generació d’energia renovable per autoconsum
dels equipaments i la renovació del parc d’autobusos amb vehicles híbrids.

Més informació del Projecte TEI a https://www.terrassa.cat/tei.


Una delegació de l’Ajuntament de Terrassa formada per una tècnica del Servei de Cultura i una tècnica del Servei de Relacions Europees i Internacionals van participar en una visita d’aprenentatge sobre les polítiques culturals a la ciutat de Lió (França), promoguda per la Comissió de Cultura de CGLU (Ciutats i Governs Locals Units).

La ciutat de Lió té un patrimoni cultural rellevant que sap posar en valor gràcies a l’organització municipal que han establert, de col•laboració i treball transversal entre els membres del consistori i també amb les associacions i entitats del seu territori.
Els participants a les diverses sessions van poder conèixer de primera mà els equipaments (com l’Òpera i la Maison de la Danse) i el personal municipal encarregat de desenvolupar les polítiques culturals i portar a terme els projectes i grans esdeveniments de ciutat com ara la biennal de la dansa o el Festival Lumière. També es van organitzar petites presentacions per part d’associacions i actors culturals que promouen la participació de la ciutadania en les diverses activitats del territori.
A nivell de l’organització municipal, és molt interessant com des de l’Ajuntament de Lió es treballa els àmbits estratègics al voltant del Desenvolupament Sostenible, la Igualtat i la inserció laboral a través de la cultura; des d’aquests àmbits es treballa de forma transversal amb tots els serveis municipals de manera que s’aconsegueix la dinamització del territori amb el treball que realitzen a través de les entitats i destinat a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
La Carta de Cooperació Cultural de Lió, signada per diversos equipaments públics o finançats amb diners públics, és interessant pel compromís de treballar per una ciutat sostenible i dissenyar projectes específics adaptats a aquestes polítiques.
Terrassa ha tingut l’oportunitat d’assistir en aquesta visita ja que la ciutat forma part del programa europeu “La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21, Accions a Europa”, un programa impulsat per la CGLU i per Culture Action Europe, que fomenta els processos d’aprenentatge entre ciutats europees basats en els principis i les accions de Cultura 21: Accions; l’aprofundiment del treball de CGLU en matèria de cultura i desenvolupament sostenible; i assolir l’experiència i els coneixements de Culture Action Europe en matèria de representació i de presa en consideració de la veu dels agents de la societat civil de la cultura.
La ciutat de Terrassa va ser reconeguda com un exemple de bones pràctiques a través del projecte Ciutat del Cinema per part del Jurat del Premi Internacional CGLU – Ciutat de Mèxic Cultura 21, que premia a aquelles ciutats i personalitats que hagin destacat per la seva aportació a la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible.

Trobareu més informació sobre el projecte de ciutats pilot de la Cultura al web:
http://www.agenda21culture.net/index.php/ca/newa21c-cat/pilot-cities-cat

Bibliobus – Biblioteca itinerant pels districtes de Lió

Intervenció de Jordi Pascual, coordinador de la Comissió de Cultura de CGLU en la sessió sobre la Cultura i el Desenvolupament Sostenible

Visita al barri de Mermoz per conèixer els seus projectes de renovació urbana lligats a les polítiques culturals municipals.

S


El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han acordat nomenar a la Sra. Laura Codruta Kövesi en qualitat de primera fiscal general Europea.

Laura Codruța Kövesi va ser la fiscal principal de la Direcció Nacional Anticorrupció de Romania, càrrec que va ocupar des del 2013 fins que va ser acomiadada per ordre del ministre de Justícia, Tudorel Toader, el 9 de juliol de 2018.

Anualment, el frau transfronterer ocasiona als pressupostos nacionals de tot Europa pèrdues d’almenys 50 000 milions EUR d’ingressos procedents de l’IVA. La Fiscalia Europea serà un organisme independent i descentralitzat de la Unió Europea amb competències per investigar, perseguir i jutjar els delictes contra el pressupost de la UE, com el frau, la corrupció o el frau transfronterer a gran escala que afecta a l’IVA. El Reglament pel qual es crea la Fiscalia Europea en el marc de la cooperació reforçada es va adoptar el 12 d’octubre de 2017 i va entrar en vigor el 20 de novembre de 2017. Actualment participen en aquest sistema 22 Estats membres de la UE. La Fiscalia Europea tindrà la seva seu a Luxemburg, i la Sra. Kövesi serà nomenada per un període de set anys no renovable. S’encarregarà d’organitzar el treball de la Fiscalia Europea, és a dir, de representar-la, dirigir les seves activitats i fer-se càrrec del seu funcionament efectiu.

 


Del 16 al 22 de setembre va tenir lloc la Setmana Europea de la Mobilitat, i a Terrassa ’ es va organitzar una Pedadada Popular no competitiva i per a tota la família per demanar que la bicicleta estigui més present a la mobilitat quotidiana de la nostra ciutat.

La Setmana Europea de la Mobilitat promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o amb vehicle elèctric, així com visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorar la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació.

Amb el lema ‘Camina amb nosaltres!’, la Setmana del 2019 ens anima a moure’ns de manera sostenible, saludable i segura: caminar o anar en bicicleta són activitats beneficioses no només per a la nostra salut i per al medi ambient, sinó també per la nostra butxaca!

 


Terrassa forma part del grup de treball (WG) de la xarxa EUROCITIES sobre l’Agenda Urbana Europea des de 2014. El 27 de setembre, a la ciutat belga de Brussel·les, es va debatre sobre com presentar la feina del WG a les diferents institucions europees.

En el proper butlletí informarem sobre els resultats d’aquesta reunió.


l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació al patrimoni cultural.

Les Jornades Europees del Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per donar a conèixer la riquesa i atractiu del nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

Terrassa se suma a aquesta iniciativa programant activitats gratuïtes durant el segon cap de setmana d’octubre per apropar el seu patrimoni cultural a la ciutadania.

Més informació: http://cort.as/-R8mF

 


AGOST DE 2019.- Terrassa va ser la cinquera ciutat catalana que va rebre més diners de diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea entre els anys 2014 i 2017. Segons un estudi de la Generalitat, entitats amb seu a Terrassa han rebut gairebé 30 milions d’euros (29,86) en programes gestionats directament per la Comissió Europea, i que representen prop del 20% del total de la despesa de pressupost europeu.

Les 10 ciutats catalanes amb més finançament rebut són Barcelona (617,2 milions d’euros), Cerdanyola del Vallès (80,1), Castelldefels (54,5), Tarragona (30,1), Terrassa (29,8), Girona (17,1), Sant Cugat del Vallès (10,9), Santa Oliva (10,2), Caldes de Montbui (8,3) i l’Hospitalet de Llobregat (8,1). Altres ciutats que es troben entre els 3 i els 8 milions són Lleida, Mataró, Manresa, Badalona, Sabadell, Granollers i Vilanova i la Geltrú.

La Generalitat va presentar un estudi per analitzar la participació catalana en les diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea de naturalesa competitiva entre els anys 2014 i 2017. Tenen aquesta consideració aquells programes de finançament gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives (Horizon 2020, l’Instrument Financer pour l’Environnement -LIFE-, etc.1) en contraposició als fons europeus de caràcter descentralitzat o gestionats per les administracions nacionals (centrals, autonòmiques, regionals i locals). Al portal web dels fons europeus a Catalunya, del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, es troba una explicació detallada dels diferents fons i programes de finançament de la Unió Europea. El web també ofereix notícies d’actualitat, agenda d’activitats, convocatòries publicades per part de les institucions europees, estatals i catalanes, què fa la Generalitat de Catalunya, eines per a la cerca de socis i exemples de projectes que s’han fet i s’estan fent a Catalunya amb finançament europeu.

En aquest treball, s’ha identificat un total de 918 entitats amb seu a Catalunya (953 incloent persones físiques) beneficiàries de finançament europeu entre els anys 2014 i 2017 (279 l’any 2014, 375 el 2015, 393 el 2016 i 406 -441 incloent persones físiques- el 2017). Això representa el 23% del total de les entitats beneficiàries a Espanya (23% el 2014, 22% el 2015, 23% els 2016 i 2017). Cada entitat participa, de mitjana, en 2,6 projectes considerant els quatre anys.

Aquestes entitats van participar en 2.479 projectes finançats per la UE (458 projectes el 2014, 672 el 2015, 677 el 2016 i 726 el 2017). Això representa el 28% del total de projectes amb participació espanyola (30% el 2017).

Pel que fa al volum de finançament aconseguit, les entitats amb seu a Catalunya han obtingut 972,2 milions d’euros (M€) (163,2 M€ el 2014; 272 M€ el 2015; 272,6 M€ el 2016 i 264,3 M€ el 2017). Això representa el 21% del total del finançament europeu captat per entitats espanyoles (21% el 2014, 19% el 2015, 22% el 2016 i 23% el 2017).

Els àmbits de finançament amb major participació d’entitats amb seu a Catalunya són: innovació, recerca i salut (78% dels recursos obtinguts); cooperació al desenvolupament i acció exterior (10% dels recursos captats); medi ambient, desenvolupament rural i pesca (3% dels recursos aconseguits), infraestructures, energia i transport (3% dels recursos rebuts); i ensenyament, joventut, formació i ocupació (2% dels recursos percebuts).

Pel que fa a les línies i els programes específics de finançament, 4 programes concentren el 87,5% dels recursos obtinguts per entitats amb seu a Catalunya. Aquests programes són (per ordre d’importància):

  • El programa marc de recerca i innovació Horizon 2020 (incloent el 7è Programa marc de recerca del marc financer previ) amb el 78% dels recursos en els quatre anys: 754,1 M€)
  • El programa d’ajuda humanitària, que aglutina el 4% dels recursos
  • El programa LIFE (incloent la finalització del programa LIFE del marc financer previ) (3% dels recursos)
  • El Mecanisme Connectar Europa (CEF en les seves sigles angleses) (2,5% dels recursos)