Assistents a la trobada de Madrid

La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco d’Espanya va celebrar dilluns passat, 1 d’octubre, una primera trobada a la seu de l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID), vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors a Madrid amb l’assistència de cinc de les set ciutats de l’Estat que compten amb aquesta designació. A la reunió hi van assistir Burgos i Dénia com a ciutats creatives de la Gastronomia, Granada (Literatura), Bilbao (Disseny) i Terrassa (Cinema), amb l’objectiu de compartir experiències i crear noves oportunitats. Les altres dues ciutats són Barcelona (Literatura) i Sevilla (Música). Les ciutats van establir elements de coordinació amb la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació amb la Unesco perquè arribin amb garanties a la seu general de la xarxa a París. Terrassa va comptar amb dos representants a la trobada.

La iniciativa es va gestar durant la trobada anual de la xarxa de Ciutats Creatives celebrat el passat mes de juny a Cracòvia i Katowice (Polònia). El principal objectiu a Madrid ha estat intercanviar opinions i visió conjunta de futur, així com fer més visible la xarxa a través del Ministeri. La reunió va facilitar l’exposició de punts en comú entre les ciutats, amb les seves diferents sensibilitats i realitats, i establir un acord per dur a terme reunions de seguiment cada dos anys, a més d’altres trobades. En aquest primer intercanvi es van concretar propostes relacionades amb activitats i projectes a realitzar o recerca de finançament i avaluació de resultats per obtenir major visibilitat de la tasca realitzada per les ciutats membre de la xarxa, a més de plantejar la possibilitat d’implicar altres ministeris.

Una xarxa creada el 2004
La xarxa de Ciutats Creatives va ser llançada per la Unesco en 2004 amb l’objectiu d’estimular la cooperació internacional entre ciutats que inverteixen en la creativitat com a motor de desenvolupament urbà sostenible, inclusió social i influència cultural. La xarxa compta amb set àrees: Literatura, Cinema, Música, Disseny, Gastronomia, Art popular i Art Digital.


Participants de la trobada, al Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) / FOTO: Ajuntament de Terrassa

Terrassa va acollir els passats 28 i 29 de setembre una trobada d’agents de l’àmbit cultural de diferents ciutats europees participants en el projecte “La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21, Accions a Europa”, impulsat per la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i la Xarxa Culture Action Europe. En el marc d’implantació d’aquest projecte, del que Terrassa en forma part des de l’any 2015, s’han posat en marxa les diferents fases par tal d’aconseguir la seva implementació. Entre aquestes, hi ha activitats d’aprenentatge entre iguals (“Peer-learning”), com la que es va dur a terme a Terrassa. Les ciutats assistents van ser Gabrovo (Bulgària), Galway (Irlanda), Esmirna (Turquia), Swansea (Gal·les) i Leeds (Anglaterra).

Els participants a la Casa Alegre de Sagrera

Desprès de participar en altres dues sessions de treball a ciutats com Lisboa (Portugal) i Esmirna (Turquia), la reunió a Terrassa tenia l’objectiu de donar a conèixer les polítiques culturals que es desenvolupen a la ciutat, així com difondre entre les persones participants a la trobada els projectes culturals de referència que s’hi duen a terme i que puguin servir de model per a la resta de ciutats d’aquesta iniciativa europea. Les jornades es van dividir en quatre grans blocs temàtics: La Creació Contemporània, Gènere i Drets Culturals, on els participants van conèixer projectes com els festivals Elixir Poètic o el TNT (Terrassa Noves Tendències); Cultura i Espai Públic. Governança, amb visitiesespais com el Parc Audiovisual de Catalunya. Un tercer bloc temàtic va ser la Presentació de Projectes de naturalesa pública i d’Iniciativa Social amb el qual els assistents van rebre informació relativa a projectes com el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa o la reforma i recuperació del Condicionament Terrassenc com a espai cultural per a la ciutat, entre d’altres. Per últim, i dins del bloc temàtic de Cultura, Espai Públic i Economia Social, es van donar a conèixer espais com el parc de Sant Jordi i projectes com la candidatura de la Seu d’Ègara a patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco.

Terrassa, ciutat pilot de l’Agenda 21 de la cultura

Terrassa forma part del programa “La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21, Accions a Europa”, juntament amb les ciutats europees de Gabrovo (Bulgària), Galway (Irlanda), Esmirna (Turquia), Lisboa (Portugal), Namur (Bèlgica), Swansea (Gal·les), Maastricht (Holanda) i Timisoara (Romania). Es tracta d’un programa impulsat per la CGLU i per Culture Action Europe, que ha de permetre a les ciutats europees participar en un procés d’aprenentatge basat en els principis i les accions de Cultura 21: Accions; l’aprofundiment del treball de CGLU en matèria de cultura i desenvolupament sostenible; i assolir l’experiència i els coneixements de Culture Action Europe en matèria de representació i de presa en consideració de la veu dels agents de la societat civil de la cultura.

Trobareu més informació sobre el projecte al web de Ciutats Pilot de la Cultura


Foto. EUROCITIES

Terrassa ha estat una de les ciutats escollides per formar part de dos nous projectes europeus. La ciutat, a través del servei de Seguretat, Via Pública i Protecció Civil participarà en el projecte Bridge, que té com a principal objectiu treballar per combatre els extremismes creixents. D’altra banda, i mitjançant el servei de Joventut i Ciutadania, Terrassa formarà part del projecte europeu Values per afavorir la integració de persones nouvingudes o refugiades. Ambdós projectes estan convocats per la Comissió Europea, comptaran amb el suport del servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa i permetran establir un treball conjunt amb fins a 22 ciutats europees més, així com regions i entitats.

BRIDGE

El projecte Bridge (Building resilience to reduce polarisation and growing extremism) té com a principal objectiu generar consciència i capacitats entre els actors locals per reduir els extremismes. Per fer-ho, el projecte contempla enfortir les eines locals de detecció de situacions de tensió i malestar social, així com promoure iniciatives comunitàries de cooperació entre diferents serveis públics i actors privats per abordar la temàtica a nivell local. En el projecte hi participen diverses entitats i regions, a més de les ciutats de Igoumenitsa (Grècia), Charleroi, Leuven i Genk (Bèlgica), Vaulx-en-Velin (França), Rotterdam (Holanda) i Stuttgart (Alemanya). El projecte Bridge a Terrassa es durà a terme entre el gener de 2019 i el gener de 2021 i comptarà amb un pressupost de 34.445 euros dels quals la Unió Europea finançarà 31.000 euros, el 90 per cent.

VALUES

D’altra banda, el projecte Values (Volunteering Activities to Leverage Urban and European Social Integration of migrants) està liderat per la xarxa europea Eurocities i compta també amb la participació dels Ajuntaments de Bristol, Amsterdam, Brno (República Txeca), Dusseldorf i Nuremberg (Alemanya), Madrid (Espanya), Oslo (Noruega), Ostende (Bélgica), Riga (Letònia), Sheffield (Regne Unit), Tessaloniki (Grècia), Toulouse (França), Torino i Cesena (Itàlia) i Zurich (Suïssa). Amb aquest projecte, que es vehicularà a través del servei de Joventut i Ciutadania, es vol potenciar la capacitat de les ciutats i les organitzacions de voluntariat per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva de les persones nouvingudes o refugiades. El propòsit és intercanviar coneixement, expertesa i bones pràctiques entre ciutats europees i xarxes de voluntariat a través de dues metodologies: D’una banda, les Comunitats de Pràctica que reuniran 16 ciutats que treballaran en clústers temàtics per intercanviar, aprendre i implementar canvis de forma conjunta i a través de visites mútues. En el cas de Terrassa, les visites seran amb les ciutats de Zurich, Sheffield i Ostende. D’altra banda, el projecte també contempla els Intercanvis de Voluntariat que permetin conèixer com cadascuna de les ciutats treballa la integració de persones refugiades o nouvingudes a través del voluntariat.

El pressupost total del projecte és d’1 milió d’euros. El projecte Values a Terrassa es durà a terme entre el gener de 2019 i el gener de 2021 i comptarà amb un pressupost de 24.000 euros, dels quals 19.000 els finançarà la Unió Europea. Més informació sobre el projecte: New Eurocities project VALUES

 


Sota el lema Mix and move! (Combina i mou-te!), la Setmana Europea de la Mobilitat 2018, a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, promou la utilització de diferents modes de transport segons el tipus de desplaçament. Del 16 al 22 de setembre s’estan organitzant més de 700 activitats a tot Europa. Terrassa és una de les 2.647 ciutats europees que hi participen. La primera campanya es va dur a terme el 2002.

A la nostra ciutat, del 14 al 18 de setembre ja s’ha dut a terme una demostració pública al Parc de Vallparadís del minubús autònom Èrica (sense conductor). L’Ajuntament de Terrassa participa com a municipi acollidor de la iniciativa organitzada per l’AMTU, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, per la posada en marxa del Bus.

Altres activitats:

  • Pedalada popular de vuit quilòmetres, que inclou la realització de la imatge de la bicicleta humana, que consistirà en la realització d’una imatge d’una bicicleta gegant formada pels participants, que serà fotografiada des d’un punt elevat per obtenir una fotografia d’impacte a la plaça Nova.
  • Viatja amb tren per la biblioteca! Activitat gratuïta a la Biblioteca del Districte 5. Del 17 al 22 de setembre, passejades amb tren de jardí tripulat entre els prestatges de la biblioteca. Combinarà un recorregut en un petit trenet per les instal·lacions amb un recorregut literari per llibres que parlen del ferrocarril. Tot per fomentar l’ús del transport públic i de mitjans de transport alternatius al vehicle privat, com ara el tren.
  • La setmana inclou també xerrades i una caminada popular. Tot el programa a Terrassa es pot consultar a: Setmana Mobilitat Terrassa

Més informació de la iniciativa europea: European Mobility Week


La ciutat de Roma és història, narració i vida, i la seva relació amb el món del cinema passa pels Cinecittà Studios (el major estudi de cinema d’Europa) amb realitzadors de renom mundial (com Fellini, Rossellini, Leone, Bertolucci, Coppola i Scorsese) que hi han rodat (més de 3.000 pel·lícules han estat filmades allà), però també a través d’un sector amb més de 1.300 empreses. L’11 de desembre de 2015, Roma va ser nomenada Ciutat de Cinema Creativa de la UNESCO. El cinema, doncs, és una part fonamental de la identitat de la ciutat. A més de Roma, altres quatre ciutats italianes tenen aquest reconeixement: Bolonya per a la Música, Fabriano per a Artesania i Arts Populars, Turín per al disseny i Parma per a la Gastronomia.

Roma juntament amb Bradford i Bristol (Gran Bretanya), Sidney (Austràlia), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgària), Busan (Corea del Sud), Bitola (Macedònia), Santos (Brasil), Terrassa (Espanya), Lodz (Polònia ), Yamagata (Japó) i Qingdao (Xina) són ciutats creatives de la UNESCO en la secció de Cinema. Estan compromesos a promocionar i connectar les millors experiències obtingudes en la indústria cultural i cinematogràfica, per fer de la creativitat un motor en el seu desenvolupament econòmic, en contextos locals i internacionals, a través de la interacció entre el sector públic i el privat.
La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN) també té una relació amb les polítiques de desenvolupament urbà sostenible i fins i tot un paper important en el debat sobre objectius de desenvolupament sostenible (SDG).

Ara, amb l’esperit de seguir celebrant encreuaments creatius i col·laborar en camps creatius, regions i disciplines, Roma proposa un concurs de curtmetratges. Amb el nom de La città ideale, cada ciutat participant té 15 minuts per parlar sobre un o més dels següents temes:
La ciutat sostenible
La ciutat cosmopolita
La ciutat múltiple omnipresent
La ciutat dels ciutadans
La ciutat del coneixement
La ciutat com a escenari
La ciutat que crea
La ciutat emprenedora
Les pel·lícules es poden enviar entre el 10 de desembre de 2018 i el 15 de març de 2019. Des de l’animació al documental, cada participant pot triar qualsevol gènere cinematogràfic per il·lustrar el seu punt de vista sobre la demanda d’una ciutat ideal contemporània. Un jurat dirigit per la Fondazione Cinema per Roma, integrat per experts en cinema i representants de la Coordinació Italiana de la UCCN, seleccionarà els dos millors treballs. Els dos curtmetratges guanyadors es mostraran al pavelló del Clúster de Cinema de Fabriano, durant la Reunió Anual de les Ciutats Creatives de la UNESCO de 2019.

Més informació: Rome City of Film


Rodatge d’una pel·lícula a Santos / FOTO: UNESCO.org

Santos, ciutat costanera de l’estat de Sao Paulo al sud de Brasil, serà l’amfitriona de la reunió de ciutats creatives de la UNESCO el 2020. És la primera vegada que una ciutat d’Amèrica Llatina i del Carib acollirà aquest esdeveniment anual de la UNESCO. A l’igual que Terrassa (fita assolida el passat 2017), Santos és Ciutat Creativa de la UNESCO en la secció de Cinema des de 2015. En la votació per liderar la trobada, Santos va superar les candidatures de la mexicana Puebla i de Belém, també al Brasil.

La reunió es durà a terme al juny de 2020 i tindrà com a tema “La creativitat camí per a la igualtat”, amb la finalitat de demostrar el poder de la creativitat i la cultura com a factors de desenvolupament social, urbà i econòmic sostenible per reduir les desigualtats en el món. Es preveu que l’esdeveniment pugui reunir representants de 250 països durant 11 dies.

Després d’anunciar el resultat, l’alcalde Paulo Alexandre Barbosa va dir que és una oportunitat per exposar la ciutat de Santos al món, a més d’anunciar que ja té reunions programades amb representants de la UNESCO per tal de conèixer els equips disponibles a la ciutat.

Santos és una ciutat compromesa per a l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) -Agenda 2030. Ha desenvolupat iniciatives internacionals amb ciutats creatives i accions locals que impliquen aliances amb la societat civil, governs estatals i federals, universitats, associacions i ONG.

Sobre la ciutat creativa:

Amb 435.000 habitants, Santos té un ric llegat de cinema que data de la dècada de 1900. A la meitat del segle XX, la indústria cinematogràfica de la ciutat va arribar al cim del seu èxit amb la creació del Clube de Cinema de Santos, el primer club de cinema establert a Brasil. Des de llavors, la ciutat s’ha compromès a mantenir el seu sector cinematogràfic i convertir-lo en un motor clau de l’economia local. Amb el suport de la Comissió de Cinema Santos, s’han dut a terme 300 produccions a la ciutat en un període de cinc anys, generant més de 2,3 milions de dòlars de valor afegit. Santos compta amb 21 empreses i col·lectius de producció de gran prestigi que estan ampliant les seves activitats a nivell internacional.

L’any 2002, el sector audiovisual de Santos es va enfortir amb el llançament del Santos Short Film Festival, que actualment és considerat un dels tres primers festivals més concorreguts de Brasil. Totes les activitats del festival són gratuïtes i, a més d’exposicions cinematogràfiques i la projecció d’un miler de curtmetratges, el programa també ofereix tallers per inspirar joves de diferents procedències per realitzar estudis i seguir carreres professionals en el sector cinematogràfic. A més, la Cinema Transmedia Experience Biennale és un esdeveniment no competitiu centrat en els enfocaments innovadors de l’apreciació del cinema amb l’ús de les noves tecnologies.

La Secció de Coordinació Cinematogràfica de l’Ajuntament de Santos es preocupa molt per promoure l’accés i la participació en la vida cultural, tot garantint la inclusió social de totes les capes de la població, especialment els més vulnerables i desfavorits. En aquest marc, el projecte Community Cinema pretén democratitzar el cinema mitjançant l’organització de projeccions setmanals de pel·lícules a l’aire lliure als barris de la ciutat, amb un fort enfocament per als més desfavorits. En dos anys, el programa ha beneficiat directament més de 2.500 persones, demostrant el paper clau del cinema per alimentar la cohesió social.

A partir d’ara, Santos preveu augmentar les oportunitats laborals dels joves a través del projecte Cine Escola, centrat en la creació de capacitats i la integració sostenible en el mercat laboral; fomentar les aliances amb múltiples grups d’interès en el camp de la recerca, el desenvolupament i la innovació dins del Parc Tecnològic de Santos dedicat a enfocaments de tecnologia cinematogràfica i d’avantguarda; promoure els intercanvis professionals i artístics dins de l’UCCN a través de l’esdeveniment Creative September que mostra els projectes més innovadors i creatius; donar suport a la mobilitat dels estudiants a través de programes d’intercanvi oferts per la Universitat Unimonte de tercer nivell de la ciutat, i realitzar coproduccions cinematogràfiques amb ciutats creatives de tots els àmbits creatius per fomentar connexions multidisciplinars, compartir coneixements, mètodes i bones pràctiques.


Terrassa va presentar al darrer Congrés Internacional de Ciutats per a la Mobilitat el sistema Mobileye Shield d’assistència a la conducció d’autobusos urbans. El Congrés es va celebrar a Stuttgart amb dos dies de networking, intercanvi d’experiències i discussions. El Congrés d’aquest any, el novè, va tenir lloc sota el lema “Nova mobilitat i transformació de les nostres ciutats” i va reunir 350 participants de 34 països que abasten diversos sectors i àrees temàtiques com el govern local i regional, empreses de nova creació, grans empreses, societat civil, planificació urbana, transport, seguretat per a vianants i ciclistes, entre d’altres. El 10è Cities for Mobility tindrà lloc el 2020, i la data exacta serà anunciada a la tardor de 2019.

FOTO: CitiesforMobiliy.net

L’esdeveniment d’aquest any, que s’organitza en col·laboració amb la xarxa Eurocities, va explorar les tendències de la mobilitat i la seva influència en la creació d’espais habitables urbans a les ciutats, abordant especialment la importància dels experiments de mobilitat amb intervencions visibles en benefici dels ciutadans, així com un acurat disseny i ús de l’espai públic que prioritza els modes de transport sostenibles. Altres temes tractats van ser nous conceptes per al desenvolupament de serveis de transport públic (per exemple, la mobilitat a la carta), mesures innovadores per a la logística de la ciutat i l’expansió de models de transport compartit. El congrés va incloure una barreja dinàmica i interactiva de presentacions d’experts, taules rodones, presentacions de pòsters, tallers i visites de camp dissenyades per mostrar les bones pràctiques internacionals en mobilitat sostenible i participar als participants en una discussió activa sobre diversos temes rellevants.
Els participants van gaudir d’un programa marc especial ofert per la ciutat de Stuttgart en cooperació amb la companyia de transport públic (SSB), que celebra aquest any el seu 150 aniversari. El trasllat a l’esdeveniment nocturn al museu del tramvia va ser organitzat amb un tramvia històric i autobusos híbrids. Una exposició de mobilitat i una barreja acuradament seleccionada de visites interessants a Stuttgart van completar el programa. Un viatge multimodal de transport públic, una visita d’innovadors pilots logístics-ciutat, una ciutat-tour amb bicicletes elèctriques i un recorregut per l’escala típica “Stäffele” de Stuttgart van ser part de les activitats que van tenir lloc fora.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL CONGRÉS: PRESENTACIONS I IMATGES (WEB)

Per part de Terrassa, es va presentar el sistema Mobileye Shield. Fa gairebé un any que vuit autobusos urbans de TMESA van incorporar el sistema avançat d’assistència a la conducció “Mobileye Shield +”, que permet alertar la persona conductora del risc de col·lisió amb altres vehicles o d’atropellament de vianants i ciclistes. Per aquest motiu, Terrassa va ser seleccionada com a exemple de transport públic innovador a la trobada d’Stuttgart.  El sistema preventiu de conducció que s’aplica a Terrassa es basa en un conjunt de sensors de visió col·locats a l’exterior el vehicle, que identifiquen els principals factors de risc d’accident i que poden passar desapercebuts per la persona conductora. En cas de risc d’impacte, es genera un avís acústic i visual per generar un avís i permetre a la persona conductora actuar en conseqüència. Aquest sistema és especialment útil per evitar els riscos produïts als angles cecs del vehicle i a les situacions d’angles sense visió directa, com és el cas dels girs més pronunciats que fan els autobusos. A més, el sistema recull de manera constant totes les alertes geolocalitzades que es generen, amb la qual cosa es pot crear un mapa de risc de sinistralitat a la ciutat que permet dissenyar actuacions preventives. En aquests 12 mesos de funcionament, el sistema ha generat més de 28.000 alertes, que han evitat qualsevol risc d’accident. S’han detectat alertes laterals activades pels angles cecs que té la persona conductora a l’hora de circular, en punts que es concentren en les zones que tenen voreres estretes on l’autobús ha de fer un gir pronunciat. És el que passa, per exemple, a la plaça del Doctor Robert amb el carrer de Sant Antoni i també al carrer del Nord, a la rotonda de l’Estació del Nord.


Vega amb els alcaldes de Sevilla i Bonares (Huelva) / Foto: J.T.

Les ciutats intermèdies reclamen protagonisme en el panorama internacional. Són aquelles amb una població entre 50.000 (20.000 en el cas de l’Estat espanyol) i 1 milió d’habitants i que, dins la xarxa mundial CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), formen un grup de treball des de 2016. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, el primer tinent d’alcalde, Amadeu Aguado, i representants del servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament van assistir el passat mes de juliol al rimer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities) a Chefchaouen, Marroc. El Fòrum del Marroc ha servit com a cloenda d’un procés de diferents fòrums continentals duts a terme durant any i mig per recollir la veu de les I-Cities sobre agendes globals i la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La xarxa la lidera Chefchaouen, amb el suport de quatre vicepresidències que lideren àrees regionals: Terrassa (Europa), Neveshir, Turquia (Orient Mitjà i Àsia Occidental), Cuenca, Equador (Amèrica Llatina) i Odienné, Costa d’Ivori (Àfrica). Els objectius principals del fòrum han passat per produir recomanacions polítiques i instruments que permetin facilitar la implementació dels ODS i les seves polítiques públiques en les I-Cities i a escala global. També per generar propostes de governança per implementar diverses agendes globals a través de la focalització en la Nova Agenda Urbana. 

A Chefchaouen s’ha tancat un procés iniciat l’octubre de 2016 a Bogotà, Colòmbia, quan es va crear el grup d’I-Cities durant el cinquè Congrés Mundial de CGLU. Els següents fòrums regionals van tenir lloc a Odienné (maig de 2017), Neveshir (setembre de 2017), Terrassa (novembre de 2017) i Cuenca (març de 2018). Les trobades han servit per recollir conclusions sobre com crear un terreny comú per fer realitat els ODS a nivell local. A Terrassa, l’eix temàtic va ser el City Branding, amb temes transversals com la inclusió social i el paper de la ciutadania; els entorns rurals; treballar amb els diferents agents del territori; generar polítiques públiques i fer visible la identitat comuna a partir del rerefons migratori dels ciutadans. 

Vega parla amb l’alcalde de Cuenca, Equador, Marcelo Cabrera

El 2015 els estats membres de les Nacions Unides van acordar 17 ODS com a hereus dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015), i que dirigiran l’acció global sobre desenvolupament sostenible fins al 2030. En un context amb agendes mundials pensades de forma global per ser aplicades localment, el paper de les I-Cities (9.000 ciutats arreu del món) és clau a l’hora d’aportar propostes per dissenyar polítiques, amb reptes urbans que es poden vincular amb polítiques estatals i internacionals: seguretat, cohesió social, treball, cultura i desenvolupament econòmic i humà. Aquests reptes i les seves solucions es generen, doncs, a nivell local, nacional i mundial.

Aquí és on entra el paper de les I-Cities, amb la missió de treballar en diverses vessants: el desenvolupament econòmic local; la integració cultural, social i mediambiental en el territori; la cooperació entre ciutats; la valoració de les cultures i les identitats locals; la solidaritat; la governança multinivell, i la participació dels ciutadans.

Intervenció de l’alcalde Vega al costat de l’alcalde de Chefchaouen i president de Ciutats Intermèdies, Mohamed Sefiani

El Fòrum ha servit per generar línies de treball comunes a tot el planeta, analitzant reptes, dades i solucions, a més de voler crear una xarxa d’I-Cities que actuï com a lobby, i facilitar instruments als governs locals. El paper de Terrassa passa per actuar com a ciutat pilot a Europa d’aquesta tasca, amb l’objectiu d’assegurar la difusió de les feines desenvolupades a escala mundial. Una de les primeres accions és un monitoratge sobre el terreny, ja iniciat a la ciutat, dels ODS, per detectar la seva implementació.

El Fòrum de Chefchaouen ha estat format per taules de negociació, amb l’objectiu serà elaborar una agenda de treball amb accions i instruments (polítics, econòmics i socials) per a les ciutats. Els resultats s’han concretat en una Carta-Declaració de les Ciutats Intermèdies amb un document de compromisos sorgit de les negociacions; en un codi destinat als governs locals i ciutadans de les I-Cities, i en l’establiment d’una plataforma permanent per definir una agenda mundial per a les I-Cities. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha conduït una de les taules de negociació, que ha abordat temàtiques com el desenvolupament sostenible, la justícia territorial i la igualtat, amb un èmfasi especial en aspectes com la cohesió social, els serveis bàsics per a tothom, la cultura, els valors humans, els drets i les responsabilitats i l’accés al treball. La participació de Vega fes va centrar en analitzar com, des de Terrassa, es gestionen i desenvolupen projectes amb visió social, partint de la participació ciutadana com a base (amb els pressupostos participatius, per exemple) vinculats a cinc criteris transversals a totes les polítiques municipals: equitat de gènere; prioritzar situacions de vulnerabilitat i pobresa; transparència; tenir en compte les entitats del tercer sector en la col·laboració público-privada, i comptar amb una economia socialment responsable i creadora de treball de qualitat. El primer tinent d’alcalde, Amadeu Aguado, també va participar en una taula de debat sobre urbanisme inclusiu per explicar com en el Fòrum continental de Terrassa es va poder debatre sobre les aliances entre l’àmbit urbà i el rural, entre Metròpolis i Ciutats Intermèdies, tot entenent el territori com a estratègia.

El resultat final es va recollir en una Carta-Declaració de les Ciutats Intermèdies

Chefchaouen

Joan Clos (ONU Habitat)

Amadeu Aguado durant la seva intervenció

 


“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estableixen per primer cop un marc important per establir, una cooperació entre estats en un món global”. L’expert en afers internacionals i europeus Alfredo Corbalan va fer aquesta afirmació en la darrera de les quatre sessions del XIIIè Curs d’Estiu sobre la Unió Europea de Terrassa. Alfredo Corbalan forma part de Perspective Brussels, centre que treballa en l’estratègia de desenvolupament del territori de la regió de Brussel·les-Capital, i presideix el grup de treball d’Àrees Metropolitanes d’EUROCITIES. La seva exposició es va centrar en l’Europa de les ciutats i les metròpolis. Quan va fer referència als ODS va detallar que són els hereus dels anomenats Objectius del Mil·leni (2000-2015), que estaven plantejats des d’una perspectiva unidireccional dels països rics vers els considerats en vies de desenvolupament. Els ODS, doncs, “pretenen incloure la part econòmica, social i mediambiental”. Corbalán remarca l’objectiu número 11 dels ODS (el que fa referència a les ciutats com a llocs inclusius, segurs, resilients i sostenibles), ja que per primera vegada recull indicadors de la ONU “amb deu metes sobre habitatge, transport, planificació urbana i protecció del patrimoni cultural”.

Corbalan destaca el creixement de la importància de les ciutats en el món. Així, si les ciutats només ocupen el 2% de la superfície del planeta, ja acullen més del 50% de la població, el 60% de consum energètic i el 70% del PIB. És interessant, però, remarcar encara la diferència entre la població que viu en àrees metropolitanes (es parla, normalment, de més de mig milió d’habitants), en petites i mitjanes ciutats (de 50.000 a 500.000) i en àrees fora de les aglomeracions urbanes: als Estats Units, per exemple, els percentatges es situen en 53%, 15% i 32%, mentre la mitjana de l’OCDE és 49%, 16% i 33%. En el cas d’Espanya es troba més repartit (37%, 32% i 31). Corbalan defensa que, en canvi, el paper metropolità és important, ja que la seva contribució al creixement nacional sol ser en un percentatge una mica més alt que el de la població que representa. Així, a Espanya (des de l’any 2000) representa el 40%, mentre a l’OCDE és del 50%. A països com França, Hongria, Grècia i el Japó fins i tot supera el 70%.

Aquest expert en assumptes europeus i internacionals parla també de la Nova Agenda Urbana (NAU) com un altre element clau en la transició cap al protagonisme de les ciutats (juntament amb els ODS). De fet, la NAU “proporciona eines a les ciutats per ajudar que els ODS es compleixin. És important saber que hi ha hagut un procés participatiu important, amb associacions de joves, de dones, de persones amb discapacitat, de regions,…”. La NAU té en compte els mateixos pilars que els ODS, amb un clar enfocament “sobre planificació territorial i urbanística”. Aquest punt, diu Corbalan, “sembla obvi, però per a països en vies de desenvolupament és més novedós”.Un altre element destacat és “el paper internacional de les ciutats”, que es mostra a partir de diferents associacions “que fan de lobbies”. Entre aquestes, Corbalan cita Ciutats i Governs Locals Units, CGLU (que compta amb el grup de Ciutats Intermèdies, coliderat per Terrassa), Metropolis (per a grans ciutats), l’Associació Internacional de Desenvolupament Urbà (INTA), Cities Alliance, WUF9, ISOCARP, ICLEI o C40Cities. Totes elles permeten “treballar projectes comuns, intercanviar bones pràctiques i aconseguir finançament”. En definitiva, “donar veu a les ciutats, ja que representen la majoria de la població”. L’increment d’aquesta importància ve ja dels anys 80, quan van sorgir programes com l’URBAN (projectes de desenvolupament urbà sostenible vinculats als fons FEDER) fins arribar als URBACT, ESPON o UIA, ja al segle XXI. El 2015 la Comissió Europea aprova l’Agenda Urbana per la UE amb tres objectius principals, explica Corbalan: una millor regulació a partir de les necessitats de les ciutats en les polítiques europees; un millor coneixement, i un millor accés a fons europeus.

Quines són, però, les perspectives post-2020, segons aquest especialista? Parlem d’un context marcat pel Brexit i per nous reptes com la seguretat i les migracions. Com a resposta, Corbalan diu que les solucions que s’han plantejat passen per les retallades en polítiques de cohesió i de desenvolupament rural, tot i que cal apostar per una Europa “més intel·ligent, més verda, millor connectada, més social i més propera als ciutadans”. Per fer-ho, aposta per la necessitat “de treballar més entre ciutats i les seves perifèries, amb l’objectiu també de reduir tensions entre els àmbits urbà i rural”. Així, “parlar de zones metropolitanes és parlar de canvi polític”, i posa exemples com els que ja treballen àrees com les de Praga, Birmingham, Berlin, Budapest, Londres, Lió, Hèlsinki, Goteborg i Lille. També detalla un estudi (MAIA) que es va fer el 2013 sobre àrees metropolitanes a Europa (Terrassa hi va participar), que ja detallava com 30 ciutats comptaven amb fins a 88 col·laboracions metropolitanes en temes com el transport, la planificació territorial i el desenvolupament econòmic.

RESUM PRESENTACIÓ ALFREDO CORBALAN (EN ANGLÈS)

 


La Unió Europea, sovint, ens pot semblar allunyada de la ciutadania, però el cert és que compta amb diferents centres d’informació al mateix territori català. Entre aquests, hi ha els centres de documentació europea (CDE) que fomenten la formació i la recerca sobre la integració europea. La responsable del CDE ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Bellaterra, Conxi Muñoz, va ser la tercera participant de la XIII edició del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea de Terrassa. La primera reflexió que va llançar va ser, precisament, sobre la importància d’entendre la UE, ja que “cada cop hi ha més qüestions decisives que es prenen a nivell europeu i es redueix la rellevància a nivell nacional”, sense oblidar que es tracta d’un “projecte inèdit i innovador, sense cap precedent estatal i internacional”, a més de ser un “referent”, un pas “decisiu” cap a una societat mundial políticament integrada. Aquesta és la cara positiva, però segons Muñoz també hi ha dificultats sorgides dels problemes de comunicació de la UE. Explica. “A vegades no s’entén què fa la UE, les eleccions europees es consideren de segon ordre i la identitat europea és una experiència molt reduïda que només afecta una elit professional, política i econòmica”. Aprofundint una mica més, Muñoz assenyala que la UE no s’entén “perquè està en permanent transformació, perquè no té interlocutors clars als estats membres i perquè es veu llunyana, tècnica i burocràtica”. De fet, les mateixes eleccions al Parlament Europeu solen tenir una participació inferior que les altres: a nivell comunitari, ha baixat del 63 el 1979 a tot just el 42,6% el 2014. En el cas d’Espanya, la mitjana es situa en el 43,8%, mentre a les eleccions generals s’ha mogut en xifres molt més altes, entre el 78,8% (1978) i el 69,4% (2016).

Un altre element que aquesta documentalista destaca és el de la identitat europea. És curiós veure com el sentiment europeista és més alt a Espanya que a altres estats. Així, el 82% d’espanyols (enfront d’un 62% de la mitjana de la resta de països comunitaris) es mostren favorables a la unió monetària, un percentatge que s’enfila fins el 88% a Espanya (70% de mitjana a Europa) si es parla sobre el fet de sentir-se ciutadans de la UE. Muñoz apunta que “el sentit de la identitat depèn de fins a quin punt la política europea suposa un benefici individual clarament identificat”.

Què seria, doncs, desitjable entendre sobre la UE? El llistat que exposa Muñoz és molt extens, però destaquen tres elements claus. El primer, “la seva capacitat innovadora”, podent parlar fins i tot “d’un laboratori per reinventar la democràcia”. Segon, “el significat de cessió de sobirania”, ja que cal explicar que els estats membres intercanvien sobirania per poder, amb limitacions que permeten gaudir d’avantatges en comú. I tercer, com un instrument “per alleujar els efectes negatius de la globalització”.

Una de les tasques que Muñoz explica amb força passió passa pel fet d’endreçar i organitzar el gran volum de recursos i informació que es pot trobar sobre la Unió Europea. Així, aconsella revisar mitjans de comunicació que en parlen; consultar notes de premsa (la Newsroom de la Unió Europea n’ofereix moltes i de forma constant); utilitzar els punts d’informació local (anomenats Europe Direct); conèixer serveis d’assessorament i resolució de conflictes, o per presentar queixes i denúncies. Us adjuntem un recull de recursos recopilat per la mateixa ponent. Podeu accedir directament als enllaços de cada recurs clickant damunt de cadascun d’ells:

RECURSOS EUROPEUS