“El TTIP, de fet, no existeix, ja que encara s’hi està treballant”. Així va començar ahir el cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona, Mark Jeffery, la seva presentació a Terrassa d’un debat sobre el tractat de lliure comerç que, des del 2013, negocien la Unió Europea i els Estats Units. L’acte estava organitzat per l’Ajuntament de Terrassa a través dels serveis de Relacions Europees i el de Desenvolupament Econòmic, recollint una proposta de resolució presentada al ple pels grups municipals TeC, ERC-MES i CUP perquè la ciutadania compti amb més elements per entendre un tema tan complicat. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper va ressaltar la necessitat “d’explicar l’estat actual de la qüestió i el seu possible desenvolupament futur”.

El Vapor Universitari, doncs, va acollir la conferència-debat, que va servir per posar damunt la taula punts a favor i en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (conegut com a TTIP per les seves sigles en anglès). Jeffery va defensar que “sense exportacions la crisi seria encara pitjor. Si estem sortint de la crisi és perquè exportem”, a més d’assenyalar que 30 milions de llocs de treball a la Unió Europea depenen d’aquest comerç internacional. Segons Jeffery, d’origen anglès però instal·lat a Catalunya des de fa anys, “cal que respectem les diferències però potenciem el comerç” i va explicar que els esforços en les negociacions passen per millorar temes com la sostenibilitat (amb normes sobre el medi ambient que s’estan recollint), la protecció de les inversions o evitar la competència deslleial. És per això, creu, que cal eliminar alguns obstacles burocràtics i directes però “mantenint uns estàndards de qualitat”.

Una segona part de l’acte va ser el debat que es va establir entre els assitents i Jeffery. Un dels dubtes que van sorgir en la conversa va ser sobre la poca transparència que hi ha en el procés, especialment des dels Estats Units, i el risc que les multinacionals treguin més benefici que les pimes de tot plegat. Jeffery va assenyalar que les petites empreses també es podran beneficiar del TTIP, ja que “sabran on trobar les licitacions”, a més d’indicar que “als EUA també hi ha un fort teixit de pimes, pel que també els interessa que hi hagi un capital específic per la seva participació”.

Jeffery va explicar que pot ser que el TTIP no prosperi, ja que “al final, serà una decisió política”, però va posar damunt la taula quines creu que són les alternatives: La primera, “no fer res”, però així considera que continuaran havent obstacles “com aranzels, burocràcia i barreres per a noves normatives”, mentre en moltes zones del món “ja hi ha acords bilaterals que fan que siguem menys competitius des d’Europa”. La segona, mantenir 28 polítiques comercials nacionals (una per cada Estat membre), però va detallar que, de fet, la Comissió Europea pot fer propostes que, al final, han de ser aprovades democràticament pels 28. Altres alternatives passarien per una política comercial europea i fins i tot per una de mundial. Aquesta darrera, “poc probable, tot i que seria la més justa, ja que podria tenir en compte les realitats de tots els països, ja siguin més o menys desenvolupats”.

El tinent d‘alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, va cloure l’acte assenyalant la necessitat de comptar amb fòrums com aquest per “donar una visió de l’estat actual del tractat, ja que fa quatre anys que s’està negociant i el seu final encara és incert”. Aguado va recordar que, com a grup municipal, el PSC “està en contra del TTIP”, tot i que també va assenyalar que alguns dels dubtes generats en un principi sí que és cert que s’estan debatent i incorporant a les negociacions, com ara la possibilitat que les pimes puguin seguir sent competitives. El tinent d’alcalde va exposar qüestions que encara cal millorar, com les que fan referència a la propietat intel·elctual, la circulació de transgènics o l’obertura de sectors públics a empreses privades.

Veure la notícia a Canal Terrassa


Òscar Pericas / Jordi Torrents

Quin era el principal objectiu quan es va crear la Unió Europea? Molts pensaran que va ser un motiu purament comercial, però en realitat “va ser el de promoure la pau”, en un continente força convulsionat per dues grans guerres mundials. Aquest és un dels arguments que ahir va explicar el professor de Dret Internacional i de la UE Adrià Calvet, en una xerrada, en anglès, adreçada a alumnes de quart d’ESO de l’escola El Cim a la sala Europa del Vapor Universitari de Terrassa. Hi van assistir 90 persones, entre alumnes i professorat, de les quals més de 30 eren d’escoles d’Alemanya, Romania i Escòcia, ja que El Cim està participant en un projecte europeu titulat The voice of young Europe dins el programa Erasmus+, i que té com a objectiu fer reflexionar els joves sobre quina Europa volem pel seu futur i sobre la seva implicació en la participació democràtica. L’escola va contactar amb el servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament per organitzar aquesta xerrada, que Calvet va titular EU citizenship: Do you feel european? Rights and benefits of living in the EU (Ciutadania de la UE: Et sents europeu? Drets i beneficis de viure a la UE). Abans de la seva ponència, el regidor delegat del servei de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, va recordar que “ens trobem en un moment de gran importància per la Unió Europea, per Europa i els estats i ciutadans que en formem part”, en una època amb amenaces importants com “l’escalada dels populismes i la regressió del concepte de democràcia”. La directora d’El Cim, Sílvia Samaniego, també va remarcar l’aposta europeista de l’escola (que també ha participat en projectes europeus Comenius, ofereix als alumnes cursos intensius i ha apostat per treballs de síntesi a Irlanda i Anglaterra) i el fet que l’Ajuntament “ens obrís les portes quan els vam fer la proposta”.

Calvet va fer un repàs de la història de la Unió Europea, fent un èmfasi especial en els objectius fundacionals dels anys 50, que tenien a veure amb “promoure la pau, la llibertat, la seguretat i la justícia, el mercat intern i la unió monetària i econòmica”, i en uns valors vinculats “a la llibertat, els drets humans i la dignitat humana”, tot i que els posa en dubte veient el que passa actualment amb la situació dels refugiats. El professor de la Rovira i Virgili de Tarragona va detallar als alumnes com la unió va néixer amb tot just sis estats i com, gradualment, va anar creixent a 9, a 10, a 12 (el 1986, quan s’hi va incorporar l’Estat espanyol) i fins els 28 actuals, tot i que per primera vegada a la història pot passar que un estat membre marxi, en referència al Brexit britànic.

En tot moment, Calvet va remarca la vocació d’unió, ja que la UE la formen grans estats, però també altres com, per exemple, Malta, que tot just compta amb 400.000 habitants, una població equivalent a la de Terrassa i Sabadell juntes. El sentiment de ser europeu, va afegir, potser encara no està del tot consolidat, però considera significatiu que ja hi hagi parts del món on algú ja se t’adreci dient que ets “europeu”. Per reforçar la potència de la UE, Calvet assenyala que “més de la meitat de l’ajut humanitari del planeta prové de la Unió”, mentre el 24% és dels Estats Units i el 8%, del Japó, sense oblidar una dada prou significativa com la del nombre de medalles olímpiques d’esportistes de la UE, molt superiors a les de les altres dues grans potències, els Estats Units i la Xina.

Calvet va remarcar el seu sentiment europeu pel fet que “he viatjat, he fet de volñuntari, he estudiat i he treballat arreu d’Europa gràcies als tractats de mobilitat. Sóc, doncs, fill de la Unió”. Com a europeu, doncs, “puc circular gràcies als acords de Schengen”, però fins i tot “puc votar en eleccions municipals i europees de qualsevol estat membre amb l’únic requisit de viure-hi estar empadronat”.

A l’acabar la seva xerrada, els alumnes van poder fer-li vàries preguntes que van repassar temes com, entre d’altres, el multilingüisme, la relació d’Europa amb Rússia, el paper de Donald Trump, la OTAN i una possible futura ampliació de la UE.

Enllaç sobre la xerrada a l’informatiu de Canal Terrassa: Noticia a Canal Terrassa


El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) és un acord de lliure comerç que s’està negociant des del 2013 entre la Unió Europea i els Estats Units. En cas de ratificar-se regularia gairebé la meitat (el 46%) de l’economia mundial, i des del principi no han deixat de sorgir veus a favor i en contra.

D’una banda, hi ha qui considera que milloraria l’accés als mercats a les empreses europees i americanes, a més de simplificar les reglamentacions tècniques i eliminar aranzels sense rebaixar el nivell de protecció, pel que s’incrementarà el comerç entre les dues regions. I de l’altra, hi ha qui assenyala que els productes nord-americans (entre ells, els transgènics) trobarien menys resistències en el mercat europeu, a més d’alertar de la possibilitat que una empresa pugui dur un estat davant d’un tribunal internacional per esquivar la legislació nacional, amb el risc que comporta fins i tot de qüestionar decisions democràtiques a favor de la salut de la població (amb exemples com els de companyies tabaqueres o d’energia nuclear). Altres dubtes sorgeixen sobre la pèrdua o no de llocs de treball que pot comportar o l’entrada de les empreses privades com a proveïdores de serveis públics.

Per tot això, des del Servei de Relacions Europees i Internacionals i des del Servei d’Activitats Econòmiques de l’Ajuntament de Terrassa es va veure necessari un acte per poder debatre el tema. L’acte comptarà amb la presència de tot un expert en la matèria, el cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona, Mark Jeffery. 

ACTE: Quina política de comerç volem a la UE: TTIP a debat

LLOC I HORA: Sala d’actes Europa del Vapor Universitari de Terrassa (carrer de Colom, 114), a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)

PONENT: Sr. Mark Jeffery, cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona

INSCRIPICIONS: enviar un correu a internacional@terrassa.cat 

Cartell debat TTIP


El programa INTERREG EUROPE es concep com un programa per a l’intercanvi d’experiències i coneixement amb l’objectiu de millorar les polítiques de desenvolupament regional i local. Ofereix oportunitats a les autoritats públiques per compartir idees i experiències sobre polítiques públiques en la pràctica amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida per als seus ciutadans i comunitats. Amb aquesta finalitat, el programa ha prioritzat quatre objectius temàtics, centrats en la promoció de la investigació i la innovació, la competitivitat de les PIMES, la transició cap a una economia de baix carboni i la protecció del medi ambient i l’eficiència en l’ús de recursos.

El Programa Interreg Europe obre una tercera convocatòria el pròxim 1 de març, després de l’èxit de les dues primeres, i es tancarà el 30 de juny d’aquest 2017. Finança dos tipus d’accions: una, projectes de cooperació interregional, mentre l’altra es centra en plataformes d’aprenentatge continuat per trobar solucions a l’hora d’implementar polítiques públiques.

Més informació:  Interreg Europe


Malta assumeix des d’aquest mes de gener la presidència del Consell de la Unió Europea, pel que serà responsable d’organitzar i presidir les reunions del Consell, així com d’intervenir a l’hora de resoldre dificultats polítiques de negociació entre els estats membres. Aquesta presidència té un caràcter rotatori des dels inicis del procés d’integració l’any 1952. Malta, doncs, assumeix aquesta presidència fins el 30 de juny, culminant així el període de presidències del trio format per Holanda, Eslovàquia i Malta.

Les prioritats de la nova presidència en els diferents àmbits d’actuació de la UE són les següents:

  1. Immigració: Reforçar i reestructurar el Sistema Europeu Comú d’Asil per distribuir els immigrants entre els estats membres de la Unió d’una forma més justa.
  2. Mercat únic: Es continuarà desenvolupant el Mercat Únic Digital de forma efectiva i alhora es completarà el  Mercat Únic Energètic.
  3. Seguretat: Reforçar la seguretat de la Unió s’ha tornat una de les prioritats en l’agenda europea. Malta apostarà per la diplomàcia efectiva juntament amb el Servei d’Acció Exterior Europeu.
  4. Inclusió social: Malta treballarà juntament amb la societat civil i els ciutadans per avançar en la igualtat de gènere i en els drets de les minories i els grups vulnerables.
  5. Política de veïnatge: Els països del Sud del Mediterrani estan enfrontant diversos reptes com ara conflictes armats, terrorisme, inestabilitat política i radicalització. Donades les conseqüències que aquesta inestabilitat pot tenir a les fronteres europees, la Presidència Maltesa es centrarà en reforçar el compromís de la UE en l’estabilització dels veïns del Sud.
  6. Aspectes marítims: La industria marítima és un sector en creixement que pot generar molts llocs de treball i grans oportunitats empresarials. Es treballarà perquè els mars que envolten Europa siguin competitius i sostenibles.

 


El servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa ha organitzat avui una sessió informativa adreçada als regidors i tècnics del consistori per tal de compartir aquelles convocatòries i programes europeus que puguin representar oportunitats per a la ciutat. Una trentena de persones han assistit a la sessió, que ha fet èmfasi en els següents programes i convocatòries:

  1. INTERREG SUDOE

Promou cooperació transnacional per resoldre problemes comuns al sud-oest d’Europa, com baixa inversió en recerca i desenvolupament, la baixa competitivitat de les pimes i l’exposició al canvi climàtic i a riscos ambientals. Projectes recents subvencionats, per exemple, han estat sobre impuls d’internacionalització de pimes del tèxtil i eines web per promoure l’ús segur de nanomaterials en el sector del plàstic.

  1. URBACT

Seleccionar bones pràctiques de desenvolupament urbà a escala europea per compartir-les i reproduir-les. Relacionades amb temes com el canvi climàtic i demogràfic, l’atur i la pobresa urbana. Han de ser pràctiques que reflecteixin una situació comuna i possibles propostes de millorar, adaptables a diferents realitats locals.

  1. UIA

Desenvolupar projectes vinculats a tres grans àrees temàtiques: economia circular, mobilitat urbana i integració de refugiats i immigrants.

  1. ERASMUS ESPORTS

Promoure programes transfronterers vinculats a esports. Exemples: integritat de l’esport (dopatge, violència, discriminació,…), bona governança en l’esport, promoure voluntariat en l’esport, inclusió social, igualtat d’oportunitats, consciència de l’esport com a millora de la salut, implementar formació i mòduls d’ensenyament.

  1. CULTURA CREATIVA

Protegir, desenvolupar i promoure diversitat cultural i lingüística europea i patrimoni cultural. Propostes del sector audiovisual (competències, xarxes amb tecnologies digitals, coproduccions, intercanvi entre empreses per augmentar visibilitat de projectes en mercats de la Unió Europea, esdeveniments, festivals, estratègia de marca,…) i cultural (promocionar gires, exposicions i festivals; circulació de literatura, i estimular interès audiència per obres culturals europees).

  1. EUROPA AMB LA CIUTADANIA

Impulsar la participació activa dels ciutadans en la vida democràtica de la UE, promovent valors fonamentals i el coneixement de la història compartida i la diversitat d’Europa. Projectes vinculats a memòria històrica (transició democràtica, fets històrics que celebren centenaris,…) o sobre compromís democràtic i participació ciutadana (debatre l’euroescepticisme, solidaritat en temps de crisi, combatre estigmatització immigrants, diàleg intercultural,…)


Lluïs Muncunill, el gran arquitecte de referència a la història de Terrassa, va expressar la idea que “a la figura humana no existeix la línia recta, ni la superfície plana, ni tan sols l’arc en rodó, sinó suaus corbes en harmonia amb les funcions que ha de viure cada òrgan. Les línies rectes i els angles són durs i àrids, mentre que les corbes suaus representen la flexibilitat i la dolçor, en resum: la vida”. Partint d’aquesta metàfora de Muncunill, l’Ajuntament de Terrassa vol fer arribar la innovació a tots els àmbits de la societat (ja sigui en l’empresa com en la salut, l’àmbit social o la cultura), i és per això que va decidir crear els Premis Muncunill a la Innovació. El proper dia 9 de febrer de 2017, a les sis de la tarda, el Teatre Principal de Terrassa acollirà el certamen de lliurament de la primera edició dels Premis Muncunill a la Innovació, una iniciativa de l’Ajuntament amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania, així com reconèixer la labor d’aquelles persones, entitats o empreses que han apostat per la innovació com a model integral i perquè aquesta innovació sigui aplicable a la nostra vida quotidiana.

El premi compta amb dues categories diferents. Una, al Millor Innovador/a de l’any d’àmbit local. I l’altra, al Millor Innovador/a en el sector empresa a l’empresa o associació de tot l’Estat espanyol.

L’acte del dijous 9 de febrer comptarà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, així com altres representants dels governs català i espanyol. El fisioterapeuta Xevi Verdaguer, especialista en medicina integrativa, oferirà una conferència sobre salut emocional, mentre a la Sala Muncunill també es podrà visitar una exposició de la dissenyadora Anna Taratiel, creadora del guardó dels Premis Muncunill. L’entrada és lliure, però les places són limitades, pel que cal una inscripció prèvia al correu electrònic premismuncunill@terrassa.cat.


 La incidència en l’àmbit internacional des del món local és una realitat cada cop més palpable. És per això que l‘Ajuntament de Terrassa va estar representat, a través del seu Servei de Relacions Europees i Internacionals, en una jornada formativa que el passat mes de desembre va impulsar el CIDOB (Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona) juntament amb l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). La jornada va debatre sobre tendències i propostes internacionals des de l’àmbit local, amb l’objectiu d’informar i debatre sobre les línies de treball actuals de l’àmbit internacional vistes des de la perspectiva dels municipis. A la proposta formativa hi van participar 25 persones, que van compartir les seves respectives experiències sobre com la realitat internacional i local s’interrelacionen.

El director de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació, Oriol Illa, va obrir la jornada, que va comptar amb experts i investigadors del CIDOB, com Anna Ayuso, que va exposar els lligams entre el pacte d’Amsterdam sobre l’agenda urbana europea i l’agenda post-Habitat III, a més dels reptes i implicacions que això tindrà per als governs locals.

Per la seva banda, Luigi Carafa i Eckart Woertz van tractar les conseqüències del canvi climàtic per a l’agenda de les ciutats i el seu paper per fer-hi front.

Així mateix, Eduard Soler, va explorar com la conflictivitat afecta les ciutats de la Mediterrània i les possibles estratègies de resiliència per a elles i la seva ciutadania. I en aquesta línia, Blanca Garcés va posar en evidència la descoordinació entre les polítiques estatals i locals pel que fa l’acollida de persones refugiades a la Mediterrània, donat que les polítiques d’asil són competència estatal, tot i que es produeix eminentment a nivell local.


Us presentem algunes convocatòries recents destacades:

1. URBACT

Consultar: URBACT

PROGRAMA: URBACT

QUI EL CONVOCA: Cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

INFORMACIÓ: URBACT promou el desenvolupament urbà sostenible, capacitant les ciutats per desenvolupar bones pràctiques en col·laboració amb altres ciutats. Què s’entén com una “bona pràctica” a URBACT? Són aquelles pràctiques vinculades a la sostenibilitat que han demostrat bons resultats i es poden recomanar com a model per a altres ciutats. Alguns dels temes poden anar des de la mobilitat urbana fins a la qualitat de l’aire, passant per oferir eines laborals per a immigrants, entre molts altres reptes que afronten les ciutats europees avui dia.

OBJECTIUSSeleccionar bones pràctiques de desenvolupament urbà a escala europea per compartir-les i reproduir-les arreu d’Europa.

ACCIONSLes ciutats seleccionades tindran l’oportunitat d’aconseguir el reconeixement europeu i millorar la seva experiència mitjançant eines d’URBACT. També guiaran i dirigiran les xarxes de transferència de coneixement, tot convidant a participar les ciutats interessades.

DATA LÍMIT31 de març del 2017

2. EUROPA CREATIVA

Consultar: CREATIVE EUROPE

PROGRAMA: EUROPA CREATIVA (CULTURA I MEDIA)

QUI EL CONVOCA: Comissió Europea

INFORMACIÓ: Europa Creativa vol dotar de recursos els projectes que tinguin com a objectiu promoure la internacionalització, enfortir la capacitat financera cultural, impulsar la innovació i estimular la creació de nous públics. Europa Creativa fusiona els antics programes de MEDIA i Cultura i s’adreça al sector cultural i creatiu.

Pel que fa al subprograma MEDIA, es destinaran ajuts al sector audiovisual europeu, que inclouran suport al desenvolupament de projectes; suport a la programació televisiva d’obres audiovisuals; ajut a la distribució transnacional de pel·lícules europees; suport als festivals de cinema; ajut al desenvolupament de videojocs; suport a l’accés als mercats; i, com a gran novetat, ajut al desenvolupament de les audiències.

El subprograma CULTURA té per objectius l’enfortiment del sector i la creació de capacitats, el desenvolupament d’audiències, els nous models de negoci i els projectes digitals.

OBJECTIUS I POSSIBLES ACCIONSEls objectius generals del subprograma MEDIA són:
• Millorar la competència de la indústria europea en el mercat europeu i internacional mitjançant el suport a la formació dels professionals i al desenvolupament, distribució i promoció de les obres audiovisuals europees, tenint en compte el desenvolupament de les noves tecnologies;
• Respectar la diversitat lingüística i cultural europea;
• Fomentar el patrimoni audiovisual europeu, mitjançant la digitalització i la interconnexió en xarxa dels arxius audiovisuals;
• Desenvolupar el sector audiovisual en els països o regions amb una escassa capacitat de producció audiovisual i/o d’àrea geogràfica o lingüística reduïda, i fomentar l’associació i cooperació transnacional entre PIMES europees;
• Fomentar la difusió de nous tipus de continguts audiovisuals que utilitzin noves tecnologies;
• Fomentar el desenvolupament de noves audiències i l’educació en la imatge.

I els objectius generals del subprograma CULTURA són:
Cooperació entre organitzacions culturals i creatives de diferents països;
• Iniciatives per traduir i promoure les obres literàries d’arreu la Unió Europea;
• Xarxes ajudant al sector cultural i creatiu per operar competitivament i transnacionalment;
• Establiment de plataformes per promoure artistes emergents i estimular la programació europea per a les obres culturals i artístiques.

3. iniciatives urbanes innovadores (uia)

Consultar: UIA

PROGRAMA: UIA (URBAN INNOVATIVE ACTIONS)

QUI EL CONVOCA: Comissió Europea

INFORMACIÓ: La iniciativa d’Accions Urbanes Innovadores (UIA) ha publicat la seva segona convocatòria de propostes per proporcionar a les àrees urbanes de tota Europa els recursos per testar solucions noves per fer front als reptes urbans. La convocatòria està dotada amb un pressupost de 50 milions d’euros, amb un cofinançament del 80% dels costos, i per a projectes no superiors als 3 anys de durada.

OBJECTIUSProporcionar recursos a les àrees urbanes per experimentar solucions innovadores que responguin als principals reptes urbans i, així, poder contrastar el seu funcionament a la pràctica.

ACCIONSEstà centrada en tres temes urbans:

• L’ECONOMIA CIRCULAR: varis exemples i aplicacions, des de la reutilització eficient de l’aigua fins a una economia sostenible hipocarbònica i competitiva, passant per una possible cooperació entre fabricants, minoristes locals, empreses del tercer sector o iniciatives ciutadanes per promoure la fabricació de productes reparables, reciclables i que durin més temps. També inclou aspectes d’economia col·laborativa, prevenció del malbaratament d’aliments, reciclatge de materials provinents de projectes de construcció i enderrocament.

• La INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS: fa referència a salud dones; joves amb antecedents migratoris, i infraestructures socials, d’habitatge i educatives.

• La MOBILITAT URBANA: amb àrees, entre d’altres, com promoure la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu, net i rendible; centres logístics de reducció de reducció d’embussos; solucions de mobilitat compartida, i infraestructures innovadores de combustibles alternatius

DATA LÍMIT14 d’abril del 2017


Terrassa tindrà un paper actiu en la Nova Agenda Urbana (NAU) que reconeix el paper de les ciutats en el desenvolupament de les prioritats estratègiques de la Unió Europa. És a dir, garantir una millor implicació de la ciutat en polítiques públiques, amb 12 temes prioritaris que inclouen la qualitat de l’aire, llocs de treball i habilitats en economia local, inclusió d’immigrants i refugiats i l’economia circular. El 19 de desembre es va celebrar una jornada al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona per presentar la NAU aprovada a la cimera d’Habitat III que va tenir lloc a Quito, a l’Equador. En la jornada, sota el nom d'”El compromís local a la Nova Agenda urbana”, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el terrassenc Josep Rull, va anunciar “una trobada de totes les institucions catalanes a principis del 2017 per debatre la nostra Agenda Urbana Catalana”. La presidenta de la Diputació de Barcelona, la terrassenca i alcaldesa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va remarcar que “les regions i els municipis guanyen pes en els debats globals”. Per part de l’Ajuntament de Terrassa, van assistir a la jornada el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, així com el cap del servei, Joan Chicón. El senyor Aguado, que va participar en una taula rodona sobre compromís territorial davant de la NAU, va reivindicar el paper de les ciutats intermèdies i mtijanes com a element diferenciador i oportunitat a l’hora de posar en marxa l’agenda. Terrassa, de fet, colidera el grup de treball mundial de ciutats intermèdies de CGLU.

El 2016 ha estat un any crucial per a la política local i regional, ja que després d’acords l’any anterior com el de París contra el canvi climàtic, enguany el focus s’ha centrat cap a l’inexorable procés d’urbanització global. Així, l’aprovació de la NAU posa les bases pel desevolupament urbà per a les pròximes dues dècades. Es duran a terme grups de treball per donar sortida als reptes durant tres anys. El grup de desenvolupament urbà (UDG) de la Comissió Europea controlarà la implantació de l’agenda urbana. La ciutat de Terrassa i el seu sistema urbà, com a membres d’Eurocities, estan representats en aquest grup de treball a través de la xarxa. A més, dins l’Estat hi és com a ciutat membre del grup de treball d’Agenda Urbana Espanyola.