Premi del Públic LUX

El Parlament Europeu i l’Acadèmia de Cinema Europeu (EFA), en associació amb la Comissió Europea i Europa Cinemas, presenten un premi totalment renovat: el Premi del Públic LUX.

Aquest guardó és el successor del Premi LUX (la distinció cinematogràfica que el Parlament Europeu va instituir el 2007) i del People Choice Award de l’EFA.

El Premi del Públic LUX vol reforçar els vincles entre la política i els ciutadans, i convida al públic europeu a ser protagonista actiu bo i votant les seves pel·lícules preferides.

El desembre passat, durant la cerimònia virtual dels Premis Europeus de Cinema 2020, el Premi LUX del públic va anunciar els tres finalistes de la seva edició 2021: Una altra ronda de Thomas Vinterberg, Col·lectiu d’Alexander Nanau i Corpus Christi de Jan Komasa.

El guanyador d’aquest premi paneuropeu serà seleccionat en base als vots del públic europeu i dels membres del Parlament Europeu (cadascun representant el 50%).

El període Mira i Vota va arrencar el 13 de desembre i acaba el 23 de maig. Les pel·lícules finalistes es poden veure en cinemes o en plataformes de video. Més informació en aquest enllaç.

Es comencen a publicar els plans de treball pel 2021

Voleu finançament de la Unió Europea?

La Comissió Europea ha començat a publicar els plans de treball per a l’any 2021, dins el nou període financer 2021-2027. Els plans de treball són els documents on es detallen les prioritats d’aquell any pel que fa a cada fons europeu concret.

Image by Gerd Altmann from Pixabay

Allà s’hi troben les prioritats de finançament, la previsió de les convocatòries, l’elegibilitat dels participants i les accions que caldrà desenvolupar, entre d’altres coses.

Consultar-los és útil a l’hora de preparar-los!

Enllaç als plans de treball per a l’any 2021, a dia d’avui.

Brexit: com ens afecten les noves relacions entre la UE i el Regne Unit?

La Unió Europea i el Regne Unit van acordar la seva futura relació comercial a finals de 2020. Com afectarà a la ciutadania?

El Regne Unit va abandonar la Unió Europea el 31 de gener de 2020. A partir de llavors va començar un període de transició, que es va estendre fins al 31 de desembre del mateix any, pel qual el Regne Unit va continuar aplicant les normes comunitàries, i participant en el mercat únic i en la unió duanera per negociar les futures relacions. L’acord sobre les properes relacions entre la UE i el Regne Unit es va aconseguir al desembre de 2020 després d’intenses negociacions. Tot i que s’aplicarà de manera provisional, encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu perquè pugui entrar en vigor. Els eurodiputats estan examinant el text en les comissions pertinents i han de votar-lo en sessió plenària.

L’acord de retirada que es va prendre a finals del 2019 ja contemplava diverses qüestions, com la protecció dels drets dels ciutadans europeus al Regne Unit i dels britànics que viuen a la UE, els compromisos financers assumits pel Regne Unit com a Estat Membre, així com les qüestions frontereres, especialment a Irlanda.

El 59% de los británicos votaría contra el Brexit en un segundo referéndum  | Economía

Més informació: Brexit: ¿cómo me afectan las nuevas relaciones entre la UE y Reino Unido? | Noticias | Parlamento Europeo (europa.eu)

Covid-19: Cronologia de l’acció de la UE el 2021

Descobriu quines mesures està prenent la UE el 2021 per al desplegament de vacunes i tractaments, així com per impulsar l’economia, l’ocupació, la societat, els viatges, el transport i per ajudar a altres governs de tot el món a lluitar contra el coronavirus.

Pandemia de COVID-19: la respuesta de la UE - Consilium

Més informació: Covid-19: Cronología de la acción de la UE en 2021 | Noticias | Parlamento Europeo (europa.eu)

Nova Estratègia de la UE sobre adaptació al canvi climàtic

La Comissió Europea ha adoptat una nova estratègia de la UE sobre adaptació al canvi climàtic, que estableix el camí per preparar-se davant els efectes inevitables del canvi climàtic. Si bé la UE fa tot el que està al seu abast per mitigar el canvi climàtic, tant a nivell nacional com internacional, també hem d’estar preparats per fer front a les seves conseqüències inevitables. Des d’onades de calor mortíferes i sequeres devastadores, fins a boscos i costes erosionades per l’augment del nivell del mar; el canvi climàtic ja està passant factura a Europa i a tot el món. Sobre la base de l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de 2013, l’objectiu de les propostes d’avui és passar de la comprensió del problema al desenvolupament de solucions, i de la planificació a l’aplicació.

La Comisión Europea presenta la Nueva Estrategia de la UE sobre adaptación  al cambio climático | iAgua

Més informació: Nueva Estrategia de la UE sobre adaptación al cambio climático (europa.eu)

Aliança Catalunya 2030

El maig de 2019, el Govern de la Generalitat de Catalunya va iniciar un procés participatiu per elaborar l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya. Per a fer-ho, es va identificar un grup d’actors públics i privats que han estat fortament implicats, i de forma pionera, per impulsar l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a Catalunya, amb visió transversal, voluntat transformadora i des de la comprensió de la complexitat de l’Agenda 2030. Les contribucions d’aquest grup motor han omplert de contingut l’Acord nacional, assolint un consens ampli entre representants de sectors molt diversos.

L’Acord nacional defineix una visió compartida sobre com contribuir a avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya (sector públic; àmbit empresarial, sindical i professional; universitats i centres de recerca; societat civil organitzada i ciutadania) per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.

L’Acord estarà obert a tota la ciutadania i tots aquells actors públics i privats que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS, es podran integrar a l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per compartir informació, recursos i bones pràctiques, així com impulsar iniciatives conjuntes per assolir els ODS.  

FCF | L'FCF es compromet amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i  l'Agenda 2030

Més informació: Aliança Catalunya 2030. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (gencat.cat)

Exposició sobre els ODS a Terrassa

Sindicalistes Solidaris, el nom amb el qual es dóna a conèixer públicament la Fundació Comaposada, és una fundació sense afany de lucre, creada per la UGT de Catalunya el 1988, amb l’objectiu d’acompanyar processos de desenvolupament de sindicats al Sud, en particular a Centreamèrica, Àrea Mediterrània i Regió Andina.

Aquest mes de febrer, exposaran la mostra ODS, REPTES COMPARTITS sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Això és a la planta baixa del Vapor Universitari, carrrer Colom, 114.

Els objectius de sostenibilitat, reconeguts i signats per la pràctica totalitat dels països, són el reconeixement que l’actual manera de produir i consumir està gastant uns recursos dels quals quedaran privades les properes generacions. Conscients d’aquest fet, les ciutats, regions i països s’han proposat uns objectius de sostenibilitat que passen per reduir emissions de gas d’efecte hivernacle, l’economia circular (reduir residus i reutilitzar-los), tenir cura del mediambient i la biodiversitat, eliminar les desigualtats socials, de gènere, d’edat, eliminar la fam i la pobresa.

Com diu l’exposició, la sostenibilitat és cosa de tots, la suma de les accions individuals faran el canvi efectiu.

L’exposició compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El servei de Relacions Europees i Internacionals participa al Seminari sobre Fons Europeus, organitzat per l’ACM, la FMC i el Diplocat en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya

El cap del Servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, ha participat com a ponent del Seminari sobre Fons Europeus, organitzat per l’ACM (Associació Catalana de Municipis), la FMC (Federació de Municipis de Catalunya) i el Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya.

La sessió va tenir lloc el passat dijous 28 de gener a les 16.00h amb una presentació del projecte europeu VALUES, on participa l’Ajuntament de Terrassa a través dels Serveis de Joventut i Ciutadania.

VALUES és l’àcrònim d’Activitats de Voluntariat per Potenciar la integració Urbana i Social dels migrants a Europa, un projecte finançat pel programa europeu AMIF (Fons per l’asil, les migracions i la integració ) que vol potenciar la capacitat de les ciutats i organitzacions de voluntariat per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva de les persones nouvingudes o refugiades, mitjançant el voluntariat. El programa va començar el febrer del 2019 i té una durada de 2 anys.

El Sr. Chicón va explicar els objectius del projecte, reptes, resultats i beneficis i aprenentatges per la ciutat de Terrassa. Al final de la sessió es va obrir un torn de preguntes en el qual els participants del curs van poder preguntar i expressar les seves reflexions.

Aquest seminari sobre fons europeus està especialment adreçat a càrrecs electes i tècnics de l’administració local amb la voluntat de posar a disposició de les administracions locals les eines i les oportunitats de finançament europeu. El seminari compta amb experts de la Comissió Europea, de la Generalitat, professors d’universitats i representants de diferents administracions locals que tenen experiència en la gestió de fons europeus.

Terrassa, Ciutat Europea de l’Esport

La Federació Europea de Capitals i Ciutats de l’Esport (ACES) va concedir aquest setembre a Terrassa el reconeixement de Ciutat de l’Esport 2021.

Tot un any d’esdeveniments esportius que han arrencat avui amb el tret de sortida amb una cerimòmia des de la Sala de Plens de l’ajuntament, i una hissada de bandera a la façana.

El nom de Terrassa trindrà una projecció esportiva important aquests 2 propers anys, perquè el 2022, de l’1 al 17 de juliol, la ciutat acollirà, conjuntament amb la ciutat d’Amsterdam, el campionat mundial d’hockey herba femení.

El Parlament de la UE ha aprovat oficialment l’informe sobre l’accés a un habitatge digne i assequible per a tothom.

Aquest informe proposa mesures polítiques per solucionar les deficiències de l’habitatge, com ara augmentar el parc d’habitatge assequible d’Europa, idear una estratègia europea integrada en matèria d’habitatge, adaptar les normes europees per a les plataformes digitals que estableixin un objectiu europeu d’eradicar les persones sense llar el 2030, combatre els desnonaments i crear mercats d’habitatge inclusius i combatre la discriminació en aquest àmbit.

El comissari de la UE, Nicolas Schmit, va reconèixer el paper clau de les ciutats en la lluita contra la crisi de l’habitatge i en la lluita per evitar les persones sense llar. Va demanar als Estats Membres de la UE que incloguin la renovació d’edificis en els plans de recuperació, estableixin associacions públiques-privades locals i treballin amb la prioritat de l’habitatge per a tothom.

Així doncs ja estem més a prop de garantir mesures polítiques i legislatives europees concretes per afrontar la crisi de l’habitatge i que aquest sigui decent, assequible i accessible per a tothom.

Més informació: REPORT on access to decent and affordable housing for all (europa.eu)

Secure, affordable housing for everyone