Pel què fa a Catalunya, ha rebut 410 milions d’euros en crèdits per al desenvolupament de grans projectes

El 3 de maig passat es va signar l’acord per al finançament d’un altre projecte destacat a Barcelona, l’ampliació de la zona logística (ZAL) del Port, que comptarà amb 75 milions d’un crèdit del BEI. També al port, el Pla Juncker ha finançat amb 105 milions els nous accessos ferroviaris i per carretera. Al Port de Tarragona, un altre projecte finançat pel pla d’Inversions amb 105 milions permetrà millorar els accessos per ferrocarril i carretera. I un altre dels grans projectes finançats a través del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques a Catalunya és un projecte de recerca de Grífols finançat amb 100 milions d’euros. La multinacional catalana va ser una de les primeres empreses de la UE a rebre finançament a través del pla Juncker, destinat a un projecte de millora del tractament de la malaltia d’Alzheimer i de les malalties cardiovasculars.

A més del finançament de grans projectes d’infraestructura, el Pla Juncker promou el finançament de petites i mitjanes empreses, a través d’acords amb entitats financeres que permetin oferir condicions favorables de crèdit. Un 29% dels recursos que ha facilitat fins ara el Pla d’Inversions per a Europa a través de l’EFSI s’ha destinat a les PIMES (vegeu gràfic).


El dimarts 18 de juliol, Carme Colomina va intervenir en la quarta sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea, amb una ponència titulada “L’Europa populista”. Colomina va explicar les raons per les quals els partits que eren més marginals de caire euroescèptic i extremistes s’han convertit en forces clau en la política comunitària.

Carme Colomina Saló és investigadora associada al CIDOB sobre la Unió Europea i columnista del diari ARA sobre actualitat internacional. Des de fa tres anys, és visiting professor al Col•legi Europa de Bruges, Bèlgica, on imparteix un curs sobre Comunicació a la Unió Europea. També és professora al Master en Periodisme especialitzat en Política Internacional de la Universitat Pompeu Fabra. Recentment ha estat escollida membre de la Junta de Govern de l’ICIP, Institut Català Internacional per la Pau.

 


El dia 13 de juliol representants de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC) van lliurar a Brussel·les les conclusions de la primera convenció ciutadana celebrada al Pati Llimona de Barcelona, on es van debatre les limitacions i les oportunitats de la Unió Europea. En aquesta convenció hi ha participat més de 50 catalans i europeus residents a Barcelona.

Els participants van detectar com a debilitats de la UE la desconfiança en el futur del projecte europeu, la preocupació per l’augment dels populismes, la manca d’un sentiment d’identitat i valors europeus i la corrupció dels polítics.

D’altra banda, van destacar com a oportunitats aprofitar l’actual situació per redefinir el projecte europeu, potenciar la participació ciutadana en la presa de decisions i fomentar una major coordinació entre entitats i societat civil europeista a Catalunya per tal de tenir veu a les institucions.

Per tot això, la XEEC demana als partits polítics catalans que prioritzin el debat europeu i que es constitueixi una nova convenció ciutadana per elaborar unes propostes de futur per a la UE.


Demà dimarts 18 de juliol a les 18:30h a la Biblioteca Central de Terrassa tindrà lloc la darrera sessió del XII Curs d’Estiu sobre la UE, amb una ponència titulada “L’Europa populista”, a càrrec de Carme Colomina, investigadora associada del CIDOB.

Més informació: http://bit.ly/2uqhoSk


El dimarts 11 de juliol, l’Alcalde de Granollers, Sr. Josep Mayoral va intervenir en la tercera sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea, amb una ponència titulada “Construir Europa des de la proximitat”. Mayoral va defensar l’apropament i diàleg amb la ciutadania i va parlar de temes com la immigració a Europa i la recent crisi de refugiats, la necessitat que les ciutats estiguin obertes a Europa i de crear xarxes amb interessos comuns, com la Xarxa Alcaldes per la Pau, de la qual l’Alcalde de Granollers presideix la branca catalana, i que promou la cultura de la pau per fer dels nostres pobles i ciutats espais de llibertat, convivència i cohesió social.

 

 


La Comissió Europea dóna suport a dos projectes liderats pels serveis públics d’ocupació d’Itàlia i França, que oferiran un lloc de treball o unes pràctiques relacionades amb la solidaritat a un altre país de la Unió Europea a fins a 6.000 joves.

Els dos projectes liderats pel servei públic d’ocupació francès (Pôle emploi) i l’agència nacional italiana per a les polítiques laborals actives (ANPAL) reuneixen serveis públiques d’ocupació i organitzacions de diferents estats membres de la Unió per proporcionar ofertes d’ocupació i de pràctiques en àmbits relacionats amb la solidaritat a joves d’entre 18 i 30 anys. Els candidats seleccionats podran participar en una àmplia gamma d’activitats com l’assistència sanitària, la integració social, la protecció del medi ambient, l’assistència als migrants i refugiats o l’ajuda alimentària en un altre país de la Unió. Els projectes es fiançaran amb 14 milions d’euros procedents del Programa d’Ocupació i Innovació Social

Ambdós projectes estaran en funcionament fins el març del 2019.

Més informació:

Fitxa informativa sobre el Cos europeu de solidaritat

Fitxa informativa: impulsant el Cos europeu de solidaritat

Fitxa informativa per a les organitzacions

Preguntes i respostes sobre el Cos europeu de solidaritat


La Presidència d’Estònia al Consell de la Unió Europea es va iniciar el dia 1 de juliol i durarà tot el segon semestre del 2017. La presidència estoniana pren el relleu a la de Malta i es fixa com a objectius: aconseguir una economia europea oberta i innovadora amb un creixement basat en el coneixement i la competitivitat; una Europa protegida i segura; una Europa digital i la lliure circulació de dades, que aprofiti els canvis constants en tecnologia i apropar-los als ciutadans, negocis i governs; una Europa inclusiva i sostenible que dóni suport a la igualtat d’oportunitats per a l’educació superior, l’ocupació, i l’accés als serveis per a desenvolupar aquestes capacitats.

Més informació: https://www.eesistumine.ee/en


L’Agenda 2030 va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu d’estimular l’acció en les 5 esferes d’importància crítica per a la humanitat i el planeta: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i la justícia.

El document de base recull una proposta dels compromisos del Govern per a l’assoliment dels 17 ODS i entra ara en una fase de revisió interna per part de la Comissió Interdepartamental.

Més informació: http://bit.ly/2tyeSvn



El dimarts 4 de juliol va tenir lloc la segona sessió del XII Curs d’Estiu sobre la UE, amb la ponència d’Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i membre del projecte FEUTURE.

La ponència, titulada “Turquia: un soci o un maldecap?” va tractar sobre la situació geopolítica de Turquia, incidint en tots els aspectes que han inflingit tensions al país al llarg de les últimes dècades fins arribar a la seva situació actual, amb les complicades relacions amb la Unió Europea amb l’acord de deportació de refugiats i la polarització del país després de l’intent de cop d’estat i del referèndum que ha atorgat més poders al president Erdogan. Tanmateix, el ponent també va posar de manifest grans temes a tenir el compte de cara al futur del país com ara la sostenibilitat de la repressió, el paper de l’oposició, l’economia, la qüestió kurda i el conflicte a Síria.

La propera sessió de dimarts dia 11 de juliol tindrà com a ponent el Sr. Josep Mayoral, alcalde de Granollers i Vicepresident de la xarxa Alcaldes per la Pau, amb la conferència titulada: “Construir Europa des de la proximitat”.

Més informació sobre el Curs: http://bit.ly/2uqhoSk