La Unió Europea, sovint, ens pot semblar allunyada de la ciutadania, però el cert és que compta amb diferents centres d’informació al mateix territori català. Entre aquests, hi ha els centres de documentació europea (CDE) que fomenten la formació i la recerca sobre la integració europea. La responsable del CDE ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Bellaterra, Conxi Muñoz, va ser la tercera participant de la XIII edició del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea de Terrassa. La primera reflexió que va llançar va ser, precisament, sobre la importància d’entendre la UE, ja que “cada cop hi ha més qüestions decisives que es prenen a nivell europeu i es redueix la rellevància a nivell nacional”, sense oblidar que es tracta d’un “projecte inèdit i innovador, sense cap precedent estatal i internacional”, a més de ser un “referent”, un pas “decisiu” cap a una societat mundial políticament integrada. Aquesta és la cara positiva, però segons Muñoz també hi ha dificultats sorgides dels problemes de comunicació de la UE. Explica. “A vegades no s’entén què fa la UE, les eleccions europees es consideren de segon ordre i la identitat europea és una experiència molt reduïda que només afecta una elit professional, política i econòmica”. Aprofundint una mica més, Muñoz assenyala que la UE no s’entén “perquè està en permanent transformació, perquè no té interlocutors clars als estats membres i perquè es veu llunyana, tècnica i burocràtica”. De fet, les mateixes eleccions al Parlament Europeu solen tenir una participació inferior que les altres: a nivell comunitari, ha baixat del 63 el 1979 a tot just el 42,6% el 2014. En el cas d’Espanya, la mitjana es situa en el 43,8%, mentre a les eleccions generals s’ha mogut en xifres molt més altes, entre el 78,8% (1978) i el 69,4% (2016).

Un altre element que aquesta documentalista destaca és el de la identitat europea. És curiós veure com el sentiment europeista és més alt a Espanya que a altres estats. Així, el 82% d’espanyols (enfront d’un 62% de la mitjana de la resta de països comunitaris) es mostren favorables a la unió monetària, un percentatge que s’enfila fins el 88% a Espanya (70% de mitjana a Europa) si es parla sobre el fet de sentir-se ciutadans de la UE. Muñoz apunta que “el sentit de la identitat depèn de fins a quin punt la política europea suposa un benefici individual clarament identificat”.

Què seria, doncs, desitjable entendre sobre la UE? El llistat que exposa Muñoz és molt extens, però destaquen tres elements claus. El primer, “la seva capacitat innovadora”, podent parlar fins i tot “d’un laboratori per reinventar la democràcia”. Segon, “el significat de cessió de sobirania”, ja que cal explicar que els estats membres intercanvien sobirania per poder, amb limitacions que permeten gaudir d’avantatges en comú. I tercer, com un instrument “per alleujar els efectes negatius de la globalització”.

Una de les tasques que Muñoz explica amb força passió passa pel fet d’endreçar i organitzar el gran volum de recursos i informació que es pot trobar sobre la Unió Europea. Així, aconsella revisar mitjans de comunicació que en parlen; consultar notes de premsa (la Newsroom de la Unió Europea n’ofereix moltes i de forma constant); utilitzar els punts d’informació local (anomenats Europe Direct); conèixer serveis d’assessorament i resolució de conflictes, o per presentar queixes i denúncies. Us adjuntem un recull de recursos recopilat per la mateixa ponent. Podeu accedir directament als enllaços de cada recurs clickant damunt de cadascun d’ells:

RECURSOS EUROPEUS

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *