L’Institut Terrassa, representat per l’equip ITER Plèiades, ha estat un dels 18 finalistes de la fase catalana del concurs CanSat. No és la primera vegada que aquest centre arriba a la final, sinó que ja en l’edició del 2025, va obtenir el premi a la millor comunicació. En l’edició d’enguany s’hi han inscrit un centenar d’equips d’arreu de Catalunya. D’aquests, 30 van superar la primera selecció i, finalment, 18 van accedir a la final.
El concurs, impulsat per l’Oficina Europea per a l’Educació en l’Espai (ESERO) de l’Agència Espacial Europea (ESA), proposa als participants dissenyar, construir i llançar minisatèl·lits de la mida d’una llauna de refresc.
L’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) és l’encarregada d’organitzar la fase classificatòria estatal a Catalunya, amb el suport de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball. També hi col·laboren el Departament d’Educació de la Generalitat, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l’Aeroport de Lleida-Alguaire.
Els 18 equips finalistes van presentar els seus resultats el passat 29 d’abril a l’ESEIAAT. En total, més de 150 estudiants d’ESO, Batxillerat i Formació Professional van prendre part en la jornada, acompanyats pel seu professorat. Els 18 minisatèl·lits finalistes, entre els que hi va haver el de l’Institut Terrassa, van ser llançats amb tres coets i van competir per la victòria. Després del llançament es va decidir el guanyador, l’equip ‘Forat Engineering’, de l’Institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, que representarà Catalunya a la fase estatal del concurs.
El CanSat s’ha consolidat com una de les principals cites científiques i tecnològiques dirigides a joves a Catalunya.
Segons explica David González, sotsdirector de l’ESEIAAT i coordinador del CanSat a Catalunya, aquesta competició suposa un repte tant científic com tecnològic. No es tracta només de fer enlairar el satèl·lit i recuperar-lo en bon estat, sinó que els dispositius han de ser capaços de recollir dades —com la temperatura o la pressió atmosfèrica— i dur a terme una missió científica concreta. A més, els participants han d’analitzar els resultats obtinguts amb esperit crític, anant més enllà de l’aplicació pràctica dels coneixements apresos a l’aula.
0 comentaris