Usos del temps (lll): la cronobiologia

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) organitza la II Setmana Internacional dels Usos del Temps (Time Use week) (del 26 al 29 d’octubre) per discutir sobre els diferents aspectes de les polítiques del temps (si us interessa assistir-hi, podeu fer la inscripció presencial o online en aquest enllaç).

Per anar coneixent el tema, el mes de juny passat el DIPLOCAT i la BTUI van organitzar un cicle de 3 xerrades sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps.

La 1a exposició, sobre les oportunitats post-pandèmia per aplicar noves polítiques del temps, es pot recuperar en aquesta entrada del nostre blog; la 2a exposició, sobre la ciutat dels 15 minuts, en aquesta altra.

Foto d’ Andrea Piacquadio a Pexels

La 3a conferència del cicle va anar sobre la cronobiologia, una disciplina que estudia els ritmes vitals -circadiaris- que regulen els processos del nostre cos en cicles de 24 hores aproximadament mitjançant el cicle del son i la vigília (temperatura corporal, activitat locomotora, pressió arterial o secrecions hormonals, totes segueixen el cicle de 24 hores). La disrupció d’aquest ritme intern sovint va lligada a problemes de salut física i mental; per tant, les polítiques que millorin la gestió del temps i mirin d’aliniar el rellotge intern amb el solar, i amb el rellotge social, poden millorar la qualitat de vida de les persones.

Des de Rennes, van explicar la seva estratègia des del 2002: implementar polítiques per mirar de modificar els hàbits horaris i la descongestió de la metròpoli. Dues iniciatives varen destacar: 1. crear un decalatge en els horaris d’entrada a la Universitat de Rennes, que va comportar disminuir l’afluència al metro fins a un 17%; i 2. conscienciar la població sobre l’ús del temps i introduir el debat de la reforma horària; de resultes d’aquest debat es va indentificar que la concentració de l’activitat a la ciutat venia determinada principalment pels desplaçaments laborals i els escolars (escoles i universitats).

La representant de l’Ajuntament de Girona va fer avinent el ferm compromís de l’ajuntament amb la reforma horària. El 2015 van adoptar el Compromís de la Puntualitat, que millora l’eficiència en l’ús del temps, i posteriorment van reforçar la Xarxa Gironina per la Reforma Horària, pionera a Catalunya, amb més de 50 empreses membres que volen aplicar i donar a conèixer mesures concretes relacionades amb la reforma horària, com ara: 1. el programa per millorar la gestió i la planificació del temps dels equips de treball de les empreses; i 2. el Pacte del Temps de Girona per impulsar una reorganització d’horaris en la població i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Des del 2016 s’han convocat dues taules sectorials, d’educació i cultura per tal d’identificar i implementar els reptes per seguir treballant cap a una plena reforma horària.

Des d’Argentona es va parlar de la importància de considerar horaris adequats pel jovent, també en les seves activitats d’oci. En aquest sentit, es va crear l’any 2015 una taula pel Pacte del Temps amb comerciants, empreses, escoles i entitats del lleure, amb la intenció d’influir en el món juvenil, en dos àmbits: en el del lleure, on es va aconseguir un canvi d’hàbits d’horaris de la seva activitat, i a les escoles, tot i que aquí hi va haver més reticència. Aquestes mesures van tenir un efecte en cadena inevitable: es varen avançar els horaris de cultura, d’oci i dels comerços de la ciutat.

Podeu visualitzar la presentació a la finestra incrustada de youtube a sota.

Aquesta ressenya està extreta de la mateixa presentació del DIPLOCAT.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *